Constituïda la Xarxa de Municipis i Entitats de les Illes Balears pel Ramon Llull

Jaume Alzamora Riera
Batle d’Artà

La conformen, de moment, un total de 26 municipis de
les Illes i el Consell Insular de Formentera.

La "Xarxa de municipis i entitats pel Ramon Llull" és
una agrupació de municipis de les Illes Balears amb
l’objectiu de incorporar-se a la Fundació Ramon Llull i
així promoure la llengua i la cultura catalanes a
l’exterior juntament amb la Generalitat de Catalunya,
el Govern d’Andorra, el Consell General dels Pirineus
Orientals, l’Alguer i la Xarxa de municipis del País
Valencià

La idea sorgeix de la necessitat de fer front a la deriva
anticatalanista que estava adoptant el govern de les
Illes Balears, una de les mesures de la qual fou, entre
d’altres, l’abandó de la participació del Govern de les
Illes Balears de l’Institut Ramon Llull. I aquesta idea
pren forma el dia 14 de desembre de 2012, on es
reuniren els batles de Manacor, Santa Margalida,
Porreres, Esporles i Artà, a Manacor, amb el president
de l’Institut Ramon Llull, aleshores, en Vicenç Villatoro,
coincidint amb la seva visita a Mallorca per assistir
a la Nit de la Cultura que celebrava aquell mateix
vespre l’Obra Cultural Balear a l’auditori de Manacor.

D’aquella inicial trobada, en va sorgir la idea, a
proposta del senyor Villatoro, que es creàs una Xarxa
de Municipis pel Ramon Llull, i que aquesta s’integràs
en la Fundació Ramon Llull, amb seu a Andorra, que
també s’encarrega de promoure la llengua i la cultura
catalanes a l’exterior.

Així, i després d’alguns contactes per redactar uns
estatuts bàsics i tancar les qüestions que mourien
aquesta nova entitat, el dia 27 de març de 2013, a la
seu de la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor,
es redacta l’acta fundacional i els estatuts de la Xarxa
de Municipis i Entitats de les Illes Balears pel Ramon
Llull, quedant constituïda de forma definitiva
l’associació.

La nova Entitat queda formada amb la participació dels
municipis d’Alcúdia, Algaida, Artà, Capdepera, Esporles,
Manacor, Petra, Porreres, Puigpunyent, Santa
Margalida, Santa Maria, Sencelles, Ses Salines, Son
Servera, Valldemossa i el Consell Insular de Formentera.
Tal com consta en l’article 2 dels Estatuts, les finalitats
de l’Associació són:

- Intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la
llengua catalana, des dels orígens fins avui, de totes les
modalitats i els mitjans d’expressió.
- Fomentar la projecció exterior de la llengua catalana i
dels àmbits culturals diversos que s’hi expressen.
- Vetllar pel compliment de la legislació sobre la llengua
catalana, amb col·laboració amb les autoritats, els organismes
i les organitzacions públiques o privades que
comparteixen totalment o parcialment les finalitats de la
Fundació.
- Coadjuvar l’impuls de les actuacions del Consorci de
l’Institut Ramon Llull que siguin coincidents amb les
finalitats de la Fundació.
- Qualsevol activitat relacionada amb les anteriors o
necessària pel seu compliment efectiu.

En aquesta mateixa reunió s’esculliren els integrants
dels òrgans provisionals de govern, segons la següent
composició:

- President: Jaume Alzamora Riera, batle d’Artà.
- Vicepresident: Sònia Cardona Ferrer, Consellera de
- Cultura del Consell de Formentera.
- Secretari: Francesc Miralles Mascaró, batle d’Algaida.
- Tresorer: Gabriel Ferrà Martorell, batle de Puigpunyent.

I, com que es va establir que la seu seria a la Fundació
Antoni Maria Alcover, es va fer delegació de signatura a
Antoni Pastor, batle de Manacor, perquè signàs la
documentació necessària per a la correcta inscripció de
la nova Entitat en el registre d’entitats del Govern
Balear.

Un cop la Xarxa de Municipis i Entitats de les Illes
Balears pel Ramon Llull va estar constituïda formalment,
i després de ser acceptada el juny de 2013 en el
Patronat de la Fundació Ramon Llull com a membre
de ple dret, va realitzar la seva primera Assemblea
General el passat 19 de febrer, amb l’assistència del
President del Patronat de la Fundació Ramon Llull,
Vicenç Villatoro. En aquesta primera assemblea, s’hi
va acceptar la incorporació de deu municipis més que
havien sol·licitat formalment la seva adhesió. S’hi
sumaren Alaró, Andratx, Ariany, Búger, Campanet, Es
Mercadal de Menorca, Lloseta, Pollença, Sant Joan i
Sineu.

Aixímateix, també s’hi varen debatre les iniciatives
que es desenvoluparien per tal de donar a conèixer la
Xarxa i de donar-li rellevància. Per això es va decidir
crear una ponència política que s’encarregaria de, a la
vegada, crear-ne una de tècnica per tal que es perfilin
les actuacions que els municipis adherits a la Xarxa
podrien impulsares activitats culturals i lingüístiques,
tant en l’àmbit dels territoris de parla catalana, com
també fora d’ells, i aprofitar la propera proclamació de
2015 com a any Llull. Quedà pendent la convocatòria
d’aquestes ponències per més endavant.

Per acabar, es ratificaren els càrrecs provisionals de
govern que s’esculliren en la reunió fundacional.

En definitiva el que s’ha creat és una eina per intentar
defensar la promoció de la llengua i cultura catalanes
pròpies de les Illes Balears a l’exterior, podent anar de
la mà dels territoris germans de llengua i cultura. Tot i
que en la Xarxa hi estan integrats 26 municipis i el
Consell de Formentera, ajuntaments com Bunyola,
Binissalem, Campos, Deià, Inca, Llucmajor, Marratxí,
Palma o Sa Pobla han desestimat la proposta de
formar part d’aquesta xarxa i poder gaudir dels
mateixos objectius que els altres municipis que en
formen part.