El nord també existeix | SOS Enciclopèdia de Menorca

Miquel Àngel Maria

És possible que quan aquest article es publiqui, el seu
contingut hagi caducat. Diré més: m’agradaria que fos
així, perquè malgrat que a dia d’avui el pronòstic és
desfavorable, convé donar per bo que l’esperança és
la darrera cosa que s’ha de perdre.

Em referesc a la situació límit de l’Enciclopèdia de
Menorca. Trenta-cinc anys després dels seus inicis, si
ningú no hi posa solució, l’Obra Cultural de Menorca
no tindrà més remei que tancar la paradeta i liquidar
l’entitat. L’Enciclopèdia de Menorca no és, simplement,
una activitat més, no és una publicació entre les
altres. Qui no entengui la seva rellevància, qui no es
faci càrrec del lloc central que ocupa en la història
cultural i científica de la Menorca contemporània, és
que simplement no coneix Menorca i no entén res.

El seu cofundador i màxim promotor, Josep Miquel
Vidal, que ens va deixar fa tot just un any, ja va veure
venir que la crisi —o l’excusa de la crisi— posava en
perill la continuïtat de l’Enciclopèdia. Per fer-hi front,
va promoure la creació d’una fundació a la qual s’hi
van adherir els vuit ajuntaments menorquins, el Consell
Insular, el Govern de les Illes Balears i la UIB. Tres
anys més tard, aquestes institucions no són capaces
de garantir el pagament del deute de cent cinquanta
mil euros que, si no se satisfà, condemna
l’Enciclopèdia a la seva desaparició.

Miquel Àngel Limón, president de l’Obra Cultural de
Menorca, recorda als patrons institucionals que la
seva aportació a l’Enciclopèdia no és un acte discrecional
dels polítics de torn: si van acceptar el patronatge,
estan obligats a garantir la supervivència del
projecte. Les seves paraules no han merescut ni tan
sols un comentari públic dels responsables d’aquestes
institucions.

Compartesc aquesta crida, però crec que per completar
el quadre de responsabilitats hi hem d’afegir, com
a mínim, dos actors més. D’una banda l’empresariat
menorquí, especialment el turístic. El seu compromís
amb la cultura de Menorca és —sempre ho ha estat—
més aviat escàs. Ara tenen l’ocasió de retornar a
Menorca una mica del que n’han rebut. Diuen que són
els primers que volen superar l’exclusivitat del turisme
de sol i platja. Amb una aportació per salvar
l’Enciclopèdia tenen una ocasió preciosa per passar
de les paraules als fets. No em puc creure que cent
cinquanta mil euros repartits entre tot el teixit empresarial
i institucional sigui una barrera infranquejable.

L’altra responsabilitat, que no convindria defugir, és la
de tots i cadascun de nosaltres. Si els menorquins
volem ser mereixedors de la supervivència del llegat
de Josep Miquel Vidal, no basta amb lloar la seva
figura. Si creim que l’Enciclopèdia val la pena, no
hauríem de fer com els actuals governants, que
s’omplen la boca amb homenatges i reconeixements a
la persona d’en Vidal, però miren cap a una altra
banda quan es tracta de garantir la continuïtat de la
seva feina.