Eleccions autonòmiques a Sardenya, diumenge 16 de febrer

Carlo Sechi
Ex batle de l’Alguer, ex parlamentari de
Sardenya

La victòria era advertida, era en l’aire, tants senyals
anunciaven la derrota per al centre dreta i el governador
sortint Ugo Capellacci, però l’experiència i la prudència
recomanava d’esperar els resultats definitius.

Pels dirigents i per los militants dels partits del centre
esquerra una legítima preocupació era representada, a
la vigília del vot, de la prevista forta abstenció i de la
presència a la competició electoral de la coalició "Sardegna
Possibile" de Michela Murgia, vera novetat i
encognita en la competició electoral sarda, suportada
de tres llistes i un programa ambiciós, amb molts anuncis
de canvis radicals i afirmacions infundades com una
campanya feta en llengua sarda i catalana, que no
havem vist, malgrat els esclatànts anuncis fets nel seu
viatge pre-electoral a Catalunya.

L’abstenció de vot repartit en manera igual per totes les
formacions, l’insuccés de Michela Murgia, inoportunament
acreditada de una possible victòria a la vigília del
vot, ha consagrat la victòria del president Francesco
Pigliaru i de la coalició de centre esquerra. Un centre
esquerra enfortit en aquesta competició del fonamental
contribut de partits i moviments independentistes com :
I.R.S. (Independència Republicà de sa Sardinya)
1,Rossomori 2, Partito dei Sardi 2, La Base 1, que entre
tots,elegint una petita rapresentancia al Parlament de
Sardenya, han contribuint a la victòria de la coalició.

De fet és la primera vegada que els independentistes
accepten d’anar en coalició amb partits italians, però és
de posar en evidència la voluntat condivisa de la totalitat
dels partits de la coalició de un projecte sobiranista per
la sovranitat de Sardenya i una política econòmica i
social en favor del poble Sard.

Una mica de delusió en casa del P.D. (Partit Democràtic)
que esperava en una percentual de vot mes alta,
que però de totes les maneres hi garanteix meitat dels
parlamentaris de la coalició 18 sobre 36, en una assemblea
reduïda, per efecte de la nova llei, de 80 parlamentaris
a 60. Al centre dreta, col·locada a l’oposició,
toquen 24 parlamentaris en rapresentancia de set
partits.

Percentualment alt el resultat de S.E.L. (Sinistra Ecologia
Libertá) que eligeix 4 parlamentaris (en tenia 3
sobre 80) per una percentual de 5,6 %, confirma la
elecció del portaveu i renova tot el grup amb tres joves
de 30 anys. Un resultat inesperat, que aculli els fruits de
una bona política feta del vell grup parlamentari, del
qual feien part Luciano Uras (actual senador), Carlo
Sechi (ja síndic de l’Alguer), Massimo Zedda (actual
síndic de Càller) i Daniele Cocco portaveu.

L’argument central de la campanya electoral és estat el
tema del pressupost general i els transferiments .de
l’Estat central a Sardenya, mai definit i fortament reivindicat
dels partits del centreesquerra.

Altre tema del debat pre-electoral és estat la planificació
urbanística, l’edificació en àrees agrícoles, la cementificacio
de les costes i la tutela de les fiutata velles. Aixi
com un tema de gran actualitat és estat aquell de les
reformes, l’autonomia escolastica, un nou pla dels
transports i de la mobilitat en Sardenya, la valorització
del gran patrimoni arqueològic cultural i de l’enorme
patrimoni artesanal sard : tapissos, ceràmica, entrixadura,
filigrana de or i de plata i sobretot lo coral, lo coral
de l’Alguer.

Dijous 20 de març hi és estat l’ ensediament del nou
Parlament de Sardenia i el jurament de la nova equipe
de govern. L’Empresa és àrdua i complicada, faltan
resorses i més de la meitat del pressupost és destinat a
les despeses del servei sanitari regional.
En camp hi son competències, determinació i ganes de
fer per un canvi radical de la vella política de dreta. De
aquí a poc veurem.