Entrevista: Terry Reintke

Candidata al Parlament Europeu
Per Pep Valero

Amb 26 anys, aquesta ex-portaveu dels Joves
Verds Europeus, estava de vacances a Mallorca
amb el seu company, en Pau Simó, un menorquí
que estudia a Alemanya. Ha combinat l’estada amb
una xerrada organitzada per MÉS a Calvià sobre
energies alternatives, una trobada amb els joves
de MÉS a Algaida, una entrevista a un diari local i
ara a L’Altra Mirada. Un petit exemple gràfic de
com els joves també van conformant ciutadania
europea en la seva vida quotidiana.
Fa deu anys que entrà a militar als Joves Verds
Alemanys al seu poble ubicat a la conca del Rhür,
una zona carbonífera i industrial, que també té
seriosos problemes mediambientals i que ha
hagut de sofrir una forta reconversió. És llicenciada
en Ciències polítiques i experta en coneixements
de polítiques energètiques i en processos
de transició de models d’energia. És activista en el
món social i feminista, promovent una línia activa
de propostes d’igualtat de gènere a nivell europeu.
Treballa des de fa dos anys en el grup parlamentari
Verd del Bundestak alemany. Ara es candidata al
Parlament Europeu en la llista dels Verds
alemanys.

Què ha aportat el grup ALE-Verds al Parlament Europeu?
El grup és la quarta força política del PE. Malgrat la
configuració del PE és molt de dretes, el nostre grup ha
aconseguit introduir algunes esmenes en la regulació
del sector bancari europeu, per tal que la Unió Europea
jugui un paper més important i actiu en la crisi bancaria
i no afavoreixi l’especulació contra els estats més
endeutats. També hem tingut un paper molt actiu en el
rebuig de la UE del ACTA, defensant els drets a la
privacitat dels ciutadans europeus, front a les exigències
a l’accés a la informació dels usuaris, de les
empreses nord-americanes que dominen el món
d’internet.

També hem fet propostes per afavorir la lluita contra
l’atur juvenil, especialment pel que fa a la situació al
sud d’Europa.

Lògicament en les propostes de lluita contra el canvi
climàtic i sobre polítiques integrals energètiques que
acompanyin aquesta lluita, hem aconseguit petites
victòries i especialment, influir en l’opinió pública per
ser més exigents sobre aquests temes.

Per altra banda, el grup verd europeu és l’únic grup
parlamentari gran, on tots els seus diputats i diputades
voten en coherència, ja que es procura sintetitzar
les propostes amb una visió ampla dels temes. També
es sol coincidir amb moltes votacions, amb els membres
del ALE (Aliança Lliure Europea), que és el partit
que aglutina a partits nacionalistes sense estat propi a
la UE. l’ALE i els dos diputats del partit pirata suec,
conformen amb els diputats verds, el conjunt del grup
parlamentari.

Hi ha un programa electoral verd europeu, o cada
partit elabora el programa pel seu compte?

Hem fet un manifest electoral comú amb uns trets
generals. Després a cada estat, cada partit el desenvolupa
i concreta a les seves realitats específiques.
Els eixos essencials d’aquest programa són:
- Com lluitar contra la crisi i el Green New Deal ( Nova
ocupació a generar amb treballs verds).
- El foment i desenvolupament de les energies renovables,
la sanitat i l’educació, com a eixos de desenvolupament
i forment de la cohesió social.
- La UE ha de contribuir a entendre el planeta com ca
nostra, essent coherent a fomentar internacionalment
l’ecologia, la lluita contra el canvi climàtic, la protecció
dels consumidors, legislacions mediambientals, etc.
- Defensa i protecció dels drets civils de la ciutadania,
com el rebuig de l’ACTA, foment de polítiques europees
de desenvolupament de gènere, drets dels
col·lectius LGTB, etc.
- Defensa de la democràcia a Europa. Contra les lleis
restrictives de les llibertats, denúncia del xovinisme i
del racisme, etc.
- Europa i el món. Com ens volem relacionar la UE
amb els nostres veïnats, amb Ucraïna, la nostra
frontera sud. Ens oposam al tractat de lliure comerç
que es vol signar amb els Estats Units (el TTIP), ja es
relaciona l’avanç del comerç lliure amb un retrocés
dels drets i garanties ja aconseguides pels ciutadans i
ciutadanes europees.

Alemanya vol més Europa o revoltar-se de més
Europa?

Es cert que la política d’austeritat que impulsa
Alemanya, se ven com a necessària per poder sobreviure
la UE i dient que no hi ha alternativa. Des d’Els
Verds alemanys diem que es va en la direcció equivocada.
Que amb als atacs als drets de la gent i empobrint
a la població, és quan es posa en perill de veritat
el projecte europeu. La gran coalició que s’ha gestat
entre la CDU i el SPD, ha aconseguit unes petites
concessions socials a Alemanya, però a canvi de
consolidar el model econòmic d’austeritat fiscal, que
ha agreujat els patiments de la crisi a la majoria de
ciutadans, tan d’Alemanya com de la resta de la UE.

Què opines de la gran coalició entre la CDU i el SPD?
Des de el primer moment Els Verds i Die Linke
(L’Esquerra) ens oposarem a la gran coalició. Malauradament
representem tan sols el 20% dels vots.

Aritmèticament hagués estat possible un acord entre
el SPD, Verds i Die Linke ja que hi havia una majoria
parlamentaria per portar al CDU a l’oposició. El SPD
no va voler ni considerar aquesta possibilitat. Va vetar
qualsevol possible acord amb Die Linke.

A més els acords per aconseguir la gran coalició, es
feren en debats interns, sense transparència. El resultat
és que a més, el parlament alemany ha perdut
capacitat de debat i control. El govern s’ha tornat
administratiu i tecnocràtic. Els debats es fan rígids i
esquemàtics, quan s’aconsegueixen arrancar. El
pacte previ de les respostes entre els col·ligats, empobreix
el treball parlamentari.

Perquè ho accepta el SPD? Jo no ho entenc. Crec que
es una greu errada. Els espantava la imatge d’anar
plegats amb Die Linke i que si no hi havia acords, una
repetició d’eleccions, segurament donaria la majoria
absoluta a la CDU. Triaven, segons ells, el mal menor
que permetria arrancar qualque concessió social. El
75% dels seus militants, en el referèndum intern que
feren, donaren per bona aquesta explicació.

Era possible el pacte d’esquerres?
Evidentment no era fàcil. Però hi havia molts de temes
en què els tres partits hi estaven d’acord.
Com per exemple la millora del paper i dels drets de la
dona tan en el treball com en la família, en pujar els
impostos al més rics, l’increment del salari mínim...El
que no entenc és que el SPD ni tan sols oferís
l’oportunitat d’iniciar o explorar el diàleg. Malgrat no
tenguessin cap voluntat d’arribar a un acord, en descartar
el diàleg previ, els debilitava de cara a la negociació
amb la CDU. Negant qualsevol possibilitat d’acord amb
Die Linke, s’entregaven de cap i peus a les condicions
que volgués imposar la CDU.

Malgrat estiguis de vacances, què has percebut de la
realitat política de Mallorca?

He trobat un debat molt viu. Gent senzilla, de l’entorn en
que m’he pogut moure, sabia el que passava amb els
temes polèmics. He notat molta participació. I frustració
amb les polítiques de Rajoy i del PP a nivell estatal i
autonòmic. Se noten els atacs als drets democràtics del
govern espanyol. En els contactes amb IniciativaVerds i
amb el grup parlamentari de MÉS per Mallorca, me n’he
adonat que els problemes que denuncieu vosaltres, no
són tan diferents del que tenim també a Alemanya.
Cada vegada les problemàtiques són més transversals,
i cal pensar globalment i actuar localment, com diu
l’ecologisme, però ja ens cal també, actuar i coordinarmos
més globalment.

Vols dir qualque cosa més?
Aquestes eleccions europees són una oportunitat per
tenir un debat europeu més profund. Un jove alemany
pot tenir més a veure amb un jove espanyol, que amb
un adinerat del seu país. No es un debat de fronteres
sinó de problemes de les persones. El que volem aportar
els Verds es que cal encarar també solucions des de
la perspectiva europea. I que aquestes solucions s’han
de reflectir de forma pràctica en les realitats concretes
de cada poble i de cada regió. És una tasca creativa i de
interrelació de les forces polítiques a tots els àmbits, des
del més local a l’europeu. Me sembla molt interessant
l’experiència vostra de sumar esforços les forces nacionalistes
i verdes, així com tenir una visió ampla
d’aliances per poder incidir en una política de canvis
reals.

Moltes gràcies Terry.
Ha estat una entrevista feta a una alemanya que parlava
en anglès, amb un traductor menorquí que resumia la
contesta al català, un entrevistador mallorquí que
preguntava en català i que ho transmetia en anglès el
traductor menorquí, i amb puntualitzacions i preguntes
d’aclariment en francès que feia directament
l’entrevistador mallorquí a l’entrevistada alemanya.
Construir Europa es una tasca molt complexa i el tema
lingüístic no és una dificultat menor. Malgrat tot , les
persones sempre arriben a poder entendre’s si hi posen
una mica de la seva banda. És la millor esperança per
arribar a l’Europa de les persones i dels pobles que ha
d’ésser possible.