Franco contra Hedilla. El darrer llibre de Joan Maria Thomàs

David Ginard
Historiador

L’historiador Joan Maria Thomàs s’ha consagrat des de
fa dos decennis com a un dels principals especialistes
sobre els feixismes espanyols. Prova d’això en són
obres bàsiques com Falange, Guerra Civil i franquisme
(1992), Lo que fue falange (1999), La Falange de
Franco (2001) o Los fascismos españoles (2011). La
contribució de Thomàs al coneixement de la història
d’aquest moviment polític s’ha vist enriquida amb la
recent aparició d’El Gran Golpe (Debate, Barcelona
2013).

El Gran Golpe al.ludeix a un esdeveniment crucial dins
el procés de conformació de la dictadura franquista
esdevingut l’abril de 1937. Es tracta del descavalcament
de Manuel Hedilla Larrey (1902-1970) –substitut
del ausente José Antonio Primo de Rivera com a cap
de Falange– i l’autodesignació de Franco al capdavant
del partit unificat FET y de las JONS. Aquest confús
episodi generà el mite d’un suposat Hedilla dissident
del franquisme, amb un contingut obrerista i filoesquerrà,
que tengué la seva plasmació política durant la
transició en partits com la Falange Autèntica. Joan
Maria Thomàs explica que, en realitat, el substitut de
Primo de Rivera no protagonitzà una veritable dissensió
ideològica, sinó que més aviat es veié immers en un
joc de poder i d’afinititats marcades per orígens socials.
Hedilla tenia una bona predisposició cap a la unificació,
però finalment per les pressions de determinats cercles
rebutjà el càrrec que li fou oferit per Franco i quedà
desplaçat, condemnat a mort i empresonat. Simultàniament,
i de manera paradoxal, alguns d’aquells falangistes
que no veien amb tans bons ulls la unificació ocuparen
importants espais de poder dins el nou partit únic.

El llibre s’estructura en vuit capítols, centrats principalment
en l’actuació d’Hedilla durant els primers temps
de la Guerra Civil, la seva caiguda en desgràcia arran
de la unificació, i les seves peripècies posteriors. És
particularment suggerent el relatiu als cinc anys de
desterrament d’Hedilla a Mallorca (1941-46).

En aquest sentit, Thomàs ens aporta molta d’informació
sobre l’ambient que es va trobar Hedilla a l’illa, els seus
contactes i la vigilància de la qual va ser objecte. El volum
es caracteritza per la seva impecable metodologia i per
l’ús d’una abrumadora documentació.

Cal destacar, sobretot, el copiós material procedent dels
processos sumaríssims i dels fons diplomàtics que ens
permet, per exemple, conèixer molt millor els tèrbols
episodis de resistència a la unificació que
s’esdevingueren a Salamanca i altres indrets aquella
primavera de 1937.

Altrament, El gran golpe ens aporta claus explicatives
sobre altres preguntes centrals de la nostra història
recent, com són les causes del triomf del bàndol nacional
el 1939 i la ubicació del franquisme dins el conjunt de
règims dictatorials de l’Europa de segle XX.

Respecte a la primera qüestió, s’avança en l’anàlisi de la
capacitat de Franco per neutralitzar una crisi interna que
podria haver generat notables dificultats en la marxa de la
guerra. Respecte a la naturalesa de la seva dictadura, la
investigació de Thomàs reforça les posicions d’aquells
historiadors que han incidit en l’ús instrumental que féu el
Caudillo de la parafernàlia més típicament feixista com a
element de mobilització interna i d’enllaç amb Hitler i
Mussolini.

El gran golpe
Joan Maria Thomàs
Editorial Debate, 2014
500 p. 28,90 euros