He mirat aquesta terra | Vivir es fàcil con los ojos cerrados

Maria Camps


Dia de l’espectador. Les sis de la tarda d’un dilluns. La
meva tria: una pel.lícula el protagonista de la qual és un
mestre (que adequat pel moment que ens toca viure!).
El film ve precedit per diversos premis Goya, entre ells,
millor actor i millor pel.lícula. Javier Cámara, magnífic i
entranyable en el seu paper, dóna vida a un mestre
d’anglès, un professional que viu l’educació des de la
il.lusió i la ferma creença que allò que es fa amb convicció
aconsegueix fer girar el món. (Una actitud que ha de
regir –i regeix, a pesar de la criminalització social i
política a què el sector educatiu es veu sotmès en els
darreres temps- una de les feines més nobles que
conec: ensenyar els infants i joves).

Amb una estructura de road movie, Trueba parteix
d’una anècdota lluminosa que destaca amb el rerefons
dels grisos anys 60 de l’Espanya franquista; una
història senzilla explicada des de la poesia d’una
mirada neta (la del seu protagonista) i sense prejudicis;
un film cuidat i hermós, unes interpretacions realment
encisadores, que planteja la necessitat de viure des de
la consciència activa, la recerca de la llibertat i la
justícia, la confiança amb l’altre com a motor de la
pròpia existència.

“No dejaré que decidan por mí” diu Belén, la jova protagonista
de la història (plana el fantasma de la llei Gallardón
a la ment de molts espectadors). I Antonio, el
cinquè beattle, el mestre d’Albacete, l’acompanya en el
seu viatge iniciàtic des de l’absoluta llibertat i obertura
de criteri. (I penso que això és el que ha de fer un
mestre, acompanyar els seus alumnes en la construcció
del propi jo, ensenyar-los a ser crítics i reflexius,
conseqüents i valents, autònoms i empàtics. I fer-ho per
damunt de pors implantades, lleis repressores, decrets
absurds i condicions de treball minvades).

Sense fer moralina, bandera
ni sang, Trueba aconsegueix
plantejar temes de
rigorosa actualitat a partir
d’una revisió del passat
immediat i establir
paral.lelismes (cercats o
trobats) amb moltes situacions
presents.

Magnífica pel.lícula aquesta.
Magnífic el missatge
que se’n desprèn.

Cal pensar i creure que,
així com els personatges
de Trueba troben la llum enmig de tanta foscor del
passat, nosaltres podem aconseguir el mateix en el
nostre no menys enrarit present. La resposta la trobarem
si mantenim ben oberts els ulls!