L’apunt socioeconòmic | abril 2014

Creixements sense
ocupació i “granempresariat”

Rafael Borràs Ensenyat


Les dades: Ja havia escrit l’anterior “Apunt
socioeconòmic” quan es varen publicar les dades del
quart trimestre de 2013 de la Comptabilitat Nacional
que ens proporciona quatre informacions importantíssimes:
la variació del PIB, els components de demanda,
la variació de la renda i de l’ocupació. El Producte
Interior Brut de 2013 tingué una variació del -1,2% en
el conjunt del Regne d’Espanya, mentre que al conjunt
de les Illes aquesta variació va ser del +0,3%
(Mallorca un +0,2%, Pitiüses un +1,1% i Menorca un
+0,4%).

Pel que fa a la resta de dades, i fent referència al
conjunt de l’Estat (no hi ha dades regionalitzades) es
confirma la minsa capacitat de despesa de les famílies,
la baixada de les rendes salarials i que, malgrat
els discursos del Govern del PP, l’economia espanyola
segueix destruint ocupació. Concretament s’afirma:
L’ocupació, mesurat en termes de llocs de treball equivalents
a temps complet... suposa una reducció d’
aproximadament 265 mil ocupacions netes a temps
complet en un any.

Una altra dada prou interessant és l’Enquesta sobre
l’entorn empresarial que, per primera vegada, es
publicà el dia 6 de març. L’INE ha demanat l’opinió
dels empresaris sobre les següents qüestions: Entorn
macroeconòmic, regulació econòmica, eficiència del
mercat de treball, fiscalitat, morositat, infraestructures,
costos judicials, costos dels imputs, equipament,
adequació del capital humà, demanda dels seus
productes, i disponibilitat de finançament.

Segons les respostes dels empresaris illencs els components
amb major percentatge d’importància per al
creixement dels negocis són: Demanda de productes
(59,7%), entorn macroeconòmic (51,3%) i disponibilitat
de finançament (49,6%). En quant als components
que pitjor evolucionen són l’entorn macroeconòmic
(52,2%), la disponibilitat de finançament (50,4%) i la
fiscalitat (49,1%), i són considerats components amb
moderades evolucions positives els de demanda de
producte (14,2%), eficiència del mercat de treball
(11,1%) i adequació capital humà (10,6%).

Una darrera qüestió: a la pregunta de com percep que,
en el darrers anys, van evolucionar els recursos que
ha de dedicar la seva empresa a la resolució de
tràmits amb les diferents administracions, els empresaris
illencs contesten que en tots els casos –davant
l’administració estatal, autonòmica i local- van
augmentar molt, fins a més del doble.

Per acabar la tria de dades, una que és clau: Els
costos laborals del quart trimestre de 2013. A les Illes
Balears se situa en 2.534,15 € per treballador/a i té un
augment de l’1,8% en termes interanuals, mentre que
el cost exclusivament de salaris (descomptat cotitzacions
socials, salari en espècies, etc.) ha augmentat
un 2,3% situant-se en 1.905,31 € per treballador/a i
mes.

El cost laboral global illenc per hora no arriba als 20 €,
la qual cosa ens situa a la banda baixa del rànquing de
Comunitats Autònomes. La informació sobre costos
laborals inclou una previsió de creació d’ocupació que
per a Balears és gairebé ridícula (761 nous llocs de
treball). Quines són les causes? El 91,2%
d’empresaris illencs contesten que no necessiten cap
treballador/ra més, el 7,7% diuen que la causa és
l’elevat cost de la contractació, i un 1,2% al·lega altres
causes.

Els comentaris: Amb les dades anteriors hom pot
treure las següents conclusions: 1a La manca
d’incentius a l’economia productiva, i no suposades
rigideses en el mercat laboral, no permet la revifada
de l’activitat econòmica (demanda de productes) i de
l’ocupació de suficient qualitat perquè s’animi el
consum. Sense crèdit (i alguna mena de quitança) per
a les petitetes i mitjanes empreses i les famílies no
sembla versemblant una recuperació que vagi més
enllà del sector del “granempresariat” que, en els
millors dels casos, genera creixement sense ocupació
digne. 2a La promesa de simplificació de tràmits per a
les empreses és una altra de les mentides del PP.
Una lectura: El número 138 de “Papeles de economía
española” que, amb el títol de “La economía en las
regiones españolas en la crisis”, és de lectura obligatòria
per fer-se una idea del que ha passat des de l’any
2008. Un possible resum de les 200 pagines: La gran
recessió no ha afectat per igual a les regions espanyoles,
de fet, la recessió ha estat més suau a les regions
menys vinculades a la construcció. L’educació influeix
al mercat de treball i més en els episodis de crisi. La
gran recessió ha desplaçat a les classes mitjanes cap
a la pobresa. Calen polítiques públiques per a la recuperació
econòmica i de l’ocupació.

Documents adjunts