La meva vivència de PUC Eivissa

Gianandrea Di Terlizzi

El Procés d’Unitat Ciutadana a Eivissa (PUC Eivissa)
es va començar a gestar durant l’any 2012. Persones
de diferents partits i moviments socials eivissencs
vàrem començar a fer dinars mensuals per conèixernos
millor i per veure si era possible consensuar una
base comuna sobre la qual edificar un projecte nou i
compartit. Al principi hi havia certa desconfiança, i la
tendència a subratllar les diferències ideològiques per
petites que fossin.

Va ser poc a poc, alhora que creixia la confiança i
s’anava creant una amistat entre nosaltres, que entre
tots vàrem ser capaços de trobar la clau per superar
aquestes resistències inicials: deixant les ideologies
com a trets personals i identitaris de cadascú, ens hem
centrat en les propostes concretes. Amb aquest mètode
hem descobert que ens posàvem d’acord en tots els
punts que tractàvem, i hem consensuat 5 comunicats
conjunts sobre temes clau per Eivissa. De seguida es
va veure clar que necessitàvem un subjecte polític nou,
format exclusivament per persones, amb independència
de la seva militància a algun partit o moviment
social.

Després d’un any i mig d’aquests dinars mensuals, hem
consensuat un nom per poder tenir una pàgina Web i
començar a obrir el projecte cap a la ciutadania. PUC
Eivissa, l’acrònim per Procés d’Unitat Ciutadana
d’Eivissa, ens va agradar perquè fa referència a
conceptes inclusius. Al principi d’enguany hem obert el
Procés a tothom interessat. Així vàrem fer la nostra
primera assemblea oberta el dia 1 de febrer. En aquella
ocasió va acudir molta gent sense experiència política
anterior, especialment dels moviments socials més
actius a Eivissa.

Vàrem formar un gran cercle, començant a aplicar la
democràcia real des dels primers moments. Persones
noves varen parlar i expressar els seus sentiments, la
seva indignació i les seves idees. Es va decidir tirar
endavant PUC Eivissa per construir una alternativa
clara de govern al PP i PSOE tant als ajuntaments com
al Consell d’Eivissa. La idea és no fer cap tipus
d’aliança estable amb aquestes organitzacions que
han causat tots els problemes que tenim a Eivissa, a
Balears i a l’Estat, tant aquí com al Parlament Balear.

Només volem donar i demanar el vot favorable a mesures
concretes que vagin en la línia del nostre programa
de govern i que siguin recolzades per la nostra assemblea
i pels inscrits a la pàgina Web.

S’ha acabat el temps en què els representants dels
eivissencs se n’anaven a Palma a rebre ordres dels
seus partits estatals i a votar en contra dels interessos
d’ Eivissa.

Entre les dues assemblees vàrem treballar un document
de principis i propostes que resumeix l’essència
de PUC tant pel seu contingut com per com l’hem construït.
Es va fer a un pad on-line entre una vintena de
persones, una feina comuna que ha produït un document
fantàstic.

També hem aprovat fer assemblees cada 2 mesos i
hem escollit dues al·lotes i un al·lot sense “passat
polític” per ser els primers portaveus de PUC Eivissa.
Tres valents que es mereixen tot el nostre reconeixement.
Ara estem treballant per plasmar uns estatuts de
PUC que garanteixin aquesta idea de democràcia
radical i que es puguin debatre ja a la tercera assemblea.

Finalment, la ideologia col·lectiva de PUC Eivissa es
pot resumir en la consecució del bé comú: volem aconseguir
el bé comú per mitjà de polítiques beneficioses
pel màxim nombre de ciutadans, polítiques que neixen
dels nostres dos eixos programàtics: la participació i la
sostenibilitat, dels quals brollen totes les propostes
concretes dirigides a millorar la qualitat de vida dels
eivissencs.

Aquests dos eixos bàsics, la participació i la sostenibilitat,
ens uneixen a totes les persones que participem a
PUC i alhora diferencien radicalment el nostre projecte
dels dos partits que han governat fins ara. Més enllà de
les seves paraules buides, al llarg dels seus 32 anys de
governs alternats el PP i el PSOE han creat, de fet, una
democràcia clarament no participativa, amb un sistema
electoral amb llistes tancades i poc representatiu,
manca escandalosa de referèndums, opacitat total,
corrupció endèmica. I han impulsat un sistema econòmic
i social clarament insostenible, amb un atur estructural
brutal, la riquesa concentrada en cada cop menys
mans, un territori cementificat i contaminat, uns serveis
públics en decadència i cada cop de menor qualitat.

Perseguir el bé comú significa, per un costat, millorar la
qualitat de la nostra democràcia fomentant la participació
de la ciutadania en la gestió pública amb referèndums
vinculants sobre els principals projectes per
convertir els projectes partidistes en projectes
col·lectius.

Amb la transparència absoluta de les institucions, amb
el control i la revocabilitat dels càrrecs, amb els pressupostos
participatius i amb eines de democràcia digital.

I per l’altre costat, perseguir el bé comú significa millorar
la qualitat de vida dels eivissencs aplicant models
sostenibles que condueixen a la creació de llocs de
treball dignes i per tot l’any amb la conversió d’Eivissa
en una illa 100% abastida per electricitat renovable en
2 legislatures, amb la diversificació del turisme, amb
una aposta claríssima pel petit comerç i pels productes
locals, amb les noves tecnologies, amb una xarxa de
transport públic potent, amb un servei d’aigua públic,
sostenible i que es pugui beure, i amb un finançament
suficient i coherent amb els impostos que paguem i
amb la nostra població