MÉS per Algaida: L’alternativa real pel poble.

Llorenç Carrió

En aquest número m’he desplaçat fins a Algaida. En
Tomeu m’espera a la cafeteria Ca n’Esteve de Plaça i
d’enfora el veig tant rialler com sempre. En Tomeu i jo
ens coneixem, de fa anys, de la carrera d’història. A la
UIB ja se li veien maneres, persona tranquil·la, reflexiva,
treballadora, preocupat pel seu poble... Amb els
anys, en Tomeu no ha canviat gens, només hi ha
posat més dedicació i passió.

Algaida és un poble singular, com m’explica en
Tomeu, amb un PSIB que es creu les seves sigles i
amb l’estela del molt honorable senyor Francesc
Antich que encara és present. Per entendre
l’originalitat del cas algaidí ens hauríem de remuntar a
les primeres eleccions municipals de 1979 en què una
candidatura progressista i nacionalista amb el suport
del PSOE i del PSM s’imposà i aquesta tradició s’ha
mantengut en les diferents legislatures

Això fa que amb moltes coses inevitablement el PSM i
el PSIB pel bé del poble sempre vagin junts i que
l’oposició sigui difícil, però el PSM és més viu que mai
i fins i tot va ser el partit que més va créixer a les darreres
eleccions, algun motiu hi deu haver. Així, actualment
el Consistori està format per set regidors socialistes,
quatre populars i dos del PSM, en Tomeu i na
Margalida Puigserver que amb tenacitat s’han convertit
en l’autèntica oposició municipal i una alternativa
real.

A més, en aquest afany de ser una alternativa real, el
PSM d’Algaida ja ha començat la constitució del
projecte de MÉS per Algaida. Així, el dia 15 de març,
es va constituir en l’Assemblea general el nou projecte
i el maig ja s’acabarà de constituir definitivament,
animant a participar-hi a totes les persones que
estimen el poble.

Pel que fa al dia a dia de la gestió municipal, el PSM té
molt a dir i considera que encara hi ha molt a millorar.
Repassant les actuacions és evident que no tenen cap
problema per anar de bracet amb l’Equip de govern
per reclamar la cooficialitat de la quadribarrada o en
contra del TIL, més faltaria, però no tot és així.

Des de la Batllia és vol promoure el municipi com un
referent de la Participació ciutadana, però s’ha de
reconèixer que els primers que han parlat de pressupostos
participatius varen ser els del PSM i que si no
s’han fet abans ha estat perquè no ho han volgut
fer-ho. En aquest sentit, el PSM ha portat a
l’Ajuntament la demanda popular de la renovació de la
carretera de Llucmajor i la circumval·lació, però
després de més de quinze anys encara no s’ha
començat.

En Tomeu em fa veure que a Algaida hi ha les carreteres
més perilloses de Mallorca i que a Algaida li toca
per zona Llucmajor tant pel centre de salut com per
l’institut, això fa que molts algaidins hagin d’utilitzar
aquesta carretera cada dia. Només la sort fa que no hi
hagi més accidents, però ni des de Palma ni des de
l’Ajuntament s’ha fet res als darrers anys. El PSM està
al costat dels ciutadans i ho veu com una actuació
urgent, no entén com no comencen les obres avui
mateix.

Una altra petició popular que ha arribat al ple, gràcies
al PSM i no per tenir un Consistori participatiu com es
vol vendre, ha estat la denúncia que el Casal de Joves
s’ha convertit en una guarderia d’infants i que ningú es
preocupa pels adolescents del poble. Aquest fet no
només ho denuncia el PSM també la dinamitzadora
del Casal en el seu informe anual, però el Consistori
segueix sense resoldre el problema una vegada la
Mancomunitat ha quedat sense doblers. Així, els joves
sembla que no tenen cabuda al poble, fins i tot n’hi ha
que volen fer un club d’esplai i la Regidoria en qüestió
n’hi ho contempla.

A nivell econòmic, el municipi s’hi juga molt i el Consistori
hi mostra molt poca pipella. S’omplen la boca de
fer rutes cicloturístiques i fins i tot que rebran el suport
de fons europeus, però no és milloren les carreteres,
primer error. El segon error que el PSM no deixa
tampoc de denunciar, el PP tampoc se’n preocupa,
són les mancances en el nou catàleg de patrimoni.

El que ha de ser una eina essencial per a la promoció
turística s’ha deixat en mans de l’empresa privada que
ha cobrat la feina, però ha deixat la feina a mitges. El
nou catàleg només ha estat una reedició de l’anterior
una mica ampliat, però no ha fet cap tipus de treball de
camp. A més, no s’han preocupat pels elements etnoarqueològics
com puguin ser sínies, forns de calç,
eres o sitges... Què volen promoure a les rutes cicloturístiques
si no sabem on es troba el patrimoni etnològic?

Finalment, amb en Tomeu també hem parlat de la crisi
i ha volgut afegir una dada important que no surt
enlloc, però que mostra molt clarament la gravetat de
la situació. A Algaida, poble on tothom és coneix, fins
a cent trenta veïns avalats pels serveis socials necessiten
rebre ajuda alimentària. Davant aquesta desastre,
en Tomeu considera que l’ajuda alimentària és
necessària, però s’ha de fer alguna cosa més, no sols
és pot fer caritat. Per això ha proposat que es dugui a
terme des de l’Ajuntament promocions de tallers
ocupacionals i s’ha explicat el projecte que es fa a
Esporles en col·laboració al SOIB i en què es contracta
a aturats i se’ls remunera amb el sou mínim interprofessional,
això a més permet a aquests aturats
recuperar la il·lusió per tornar a treballar, però això
segueix sense ser una prioritat pel Consistori...