Noces d’argent de la setmana del llibre en català

Josep Mallol Vicens
Economista i secretari tècnic Gremi de
Llibreters

25 anys de maridatge entre els llibres en la
nostra llengua i la societat mallorquina

El proppassat dia 28 de febrer, es va inaugurar una
nova edició de la mal anomenada “Setmana del Llibre
en Català”, per què realment dura deu dies i no set.
Aquest any va tornar novament a l’edifici de la Misericòrdia,
si bé no estava dins el Pati d’Homes, sinó dins
La Capella.

Potser, que molts atribueixin aquest canvi d’indret com
una passa enrere, però personalment crec que el sol fet
de haver aconseguit que durant 25 anys es celebri un
esdeveniment a favor de la nostra llengua i la nostra
cultura, ja es un fet rellevant, i la ubicació passa a
segon terme. Molts diran, que no hauria d’esser rellevant
sinó un fet natural, segurament hauria de ser així,
però la realitat és una altra, i més actualment amb
aquests polítics que ens governen.

L’esperit de lluita d’un gremi de llibreters i dels llibreters
que hi formen part, que segueixin il·lusionats com el
primer dia en posar a l’abast de tota la societat mallorquina
i balear, la gran literatura que es fa, que s’ha fet i
que ben segur es seguirà fent (la nostra es una llengua
viva, per molt que certs polítics d’aquesta terra intentin
desprestigiar-la) és digna d’elogi, i d’esperança.
Sempre s’ha dit que un poble amb cultura és un poble
viu, i actes com aquest ho demostren.

25 anys donen per molt, i així ho he pogut comprovar
quan el Gremi em va encarregar que realitzés un petit
documental d’imatges i articles sobre les darreres 24
edicions, on en vaig donar compte de la importància
cabdal d’aquesta mostra cultural per seguir reivindicant
la necessitat, encara avui, i potser ara més que mai, de
defensar la nostra llengua. El primer pregoner oficial de
la Setmana va ser, en Jaume Santandreu, que va
utilitzar la glossa com forma d’expressió i on la defensa
de la llengua ja va ser el “leitmotiv” del seu discurs. Però
durant aquest anys, han estat molts els pregoners que
han reivindicat el suport dels polítics a la nostra cultura,
a la nostra llengua, recordem entre ells, el malauradament
finat en Josep Melià i Ques, que juntament amb
Biel Majoral, ja demanava més defensa, i molts d’altres
com Biel Mesquida, Antònia Vicens, en Mateu “Xurí”
l’edició passada, etc.

Aquesta edició, va comptar com a pregoner, amb el
professor, músic i escriptor, n’Isidor Marí, que des de
l’any 2010 també és president de la Secció Filològica
de l’Institut d’Estudis Catalans. Un pregó, que va anar
de menys a MÉS, on de forma molt elegant i subtil, com
ens té acostumats, va fer una defensa de la nostra
llengua, la llengua catalana, i per aquest motiu ens va
traslladar a la simbologia bíblica, i més que un pregó va
fer un sermó, i ens deia al final del mateix “I curiosament,
també trobam a la Bíblia, en llenguatge simbòlic,
la manera com els que volen crear un món millor poden
guanyar la malvestat dels destructors. Mirau el llibre de
Josuè i veureu com van caure els murs de Jericó, on
s’havien encastellat els adversaris. Que els creadors
facin cada dia, durant una setmana, una volta als murs
de Jericó, fent ressonar els seus corns, és a dir, la seva
veu més poderosa. Al setè dia poden fer, com Josuè,
set voltes a la fortalesa dels destructors. I tot el poble
pot alçar la veu amb ells. I les parets dels destructors
encastellats a Jericó es desplomaran.

Ho diuen els llibres. Els tenim aquí al costat. Només cal
llegir-los i entendre’ls. I la creació tornarà a prevaldre
per damunt de la destrucció. I la llum farà fora les tenebres
per sempre. Amén.”

Qui té el valor de refutar unes paraules emanades de la
pròpia Bíblia?, per tant, estiguem esperançats tots, per
que la història es repeteix, i el poble ja ha començat a
alçar la veu, 100.000 persones ho van demostrar ara fa
just uns 5 mesos a ciutat, i com diu el propi Josuè, les
parets dels destructors encastellats a “Balears” es
desplomaran. I es farà la llum, encara que per veure-la
haurem d’esperar al maig del 2015.

Un quart de segle és important i això no podia passar
desapercebut per ningú i des del primer moment vàrem
contar amb la implicació de la societat, tant es així, que
el pintor Damià Jaume ens va obsequiar amb la imatge
gràfica dels XXV anys.

Aquesta edició de la Setmana, també ha retut un homenatge
a l’Editorial Moll, que aquest any celebra els seus
80 anys d’existència, i a on ha tingut un paper cabdal
com defensor i dinamitzador de la nostra llengua, que
malgrat que avui està passant per unes hores baixes,
no és menys cert, que amb l’esforç i la empenta de la
família Moll i la col·laboració de la societat, en sortiran
endavant com ja ha succeït en altres ocasions.

Però la Setmana, com la llengua, és viva, i té molt de
futur, així ho demostra la nombrosa participació en les
activitats que cada any s’organitzen pels més petits de
la casa, com són els conta contes, la qual cosa dóna
força i il·lusió als organitzadors.

També des d’aquestes línies volem agrair el recolzament
de la societat nostra, que any rere any acudeix a gaudir
de la major exposició literària en la nostra llengua.

Estic segur que el Gremi, i els llibreters, seguiran empenyent,
per què la societat mallorquina i balear, pugui seguir
gaudint d’aquesta manifestació cultural i creativa, cada
any, i esperem algun dia no haver d’utilitzar
l’esdeveniment per reivindicar la importància de la nostra
llengua, sinó que aquest sigui el fet normal, estic segur
que ho aconseguirem, les parets ja s’estan desplomant.
I algun dia celebrarem entre tots les noces d’or de la
Setmana. El que no estic tant segur és si jo arribaré a
poder escriure l’article en aquella ocasió.