PREGÓ XV Fira Estatal de Biodiversitat Cultivada i 8a Diada d’Agricultura Ecològica - Porreres 2014

Manel Vicent Domènech

Bon vespre a totes i a tots. En primer lloc voldria complir
un encàrrec que m’han fet els organitzadors
d’aquesta fira : recordar a un company que ens ha
deixat fa poc, de forma sobtada i amb tan sols 37 anys
em referesc a Juan Ma González de Red de Semillas
de Andalucia i molt d’anys coordinador de Red de
Semillas Estatal : resembrando e intercambiando.
Aquells que el conegueren i tractaren recorden la
seva alegria, constància i entrega en la lluita per els
drets humans, la justícia i per la Sobirania Alimentària
. Diuen que una persona és viva mentre algú encara la
recorda, avui i aquí ho feim.

No sé a qui li va passar pel cap demanar-me que fes
el pregó d’aquesta Fira. Els meus mèrits i coneixements
són ben magres. L’única explicació és la meva
recent jubilació després de fer durant quasi quaranta
anys de mestre d’escola. En teoria em toca saber una
mica “de lletra” encara que just sigui per haver “predicat”
molts d’anys. Una altra explicació podria esser
allò que “com estàs jubilat tens poques feines...”
Aquesta sí que no és vera, no sé si dir que no havia fet
tantes coses mai . Els temps van remoguts i no queda
altre remei. Sense anar més enfora , a més d’aquesta
Fira, avui venc de la Marxa per l’Educació, que ha anat
des d’Inca a Palma acabant en Es Born, hi ha hagut
una gentada, no es mereixia manco Sa Moma Trepitja,
la nostra inefable Consellera d’Educació. No ha estat
l’única activitat d’avui a la Real han fet la 4a diada de
Sant Jordi sota el lema “ Reialment cremats “, per no
parlar de la cadena humana contra les prospeccions
petrolíferes a la Platja de Palma.

El Desgovern de les Illes Balears encapçalat per en
Joserra Baussà, defensor de “lo nostro” escenificat
amb una fotografia d’una escala figuerolera plena de
sobrassades. A això es redueix “lo nostro” per
l’impresentable president que patim. Mentre s’omple
la boca de declaracions en contra de les prospeccions
petrolíferes i fins i tot va a manifestacions “ mirau,
mirau” això sí , a Eivissa perquè per Mallorca ja fa
temps que no es pot passejar perquè l’escridassen per
tot allà on va.

Moltes declaracions però a l’hora de la veritat, els
diputats del PP a Madrid, voten sistemàticament en
contra de qualsevol proposta d’aturar les prospeccions.

Just avui,que jo sàpiga, tenim: la nostra Fira, Marxa
per l’Educació, Diada de Sant Jordi “Reialment
cremats” Cadena humana contra les prospeccions
petrolíferes...I a Mallorca l’hi deien “ la isla de la calma”

Però anem realment a allò vertaderament nostro, sa
Fira: celebram la XV Fira Estatal de Biodiversitat Cultivada
i la 8a Diada d’Agricultura Ecològica, amb un
ampli i variat programa que no reproduïm per la brevetat
obligada de l’article.

Vivim temps difícils, la famosa crisi, molts pensam que
més que crisis és una estafa

Malgrat tot si giram l’ullada cap enrere hi ha hagut
temps molt pitjors. Permeteu-me unes anècdotes
familiars. En temps des Moviment, a ca nostra , a ca
Ses Mendosses d’Estellencs, el dia que tocava menjar
arengada, aquell peix sec i salat que ja es consumeix
molt poc, just en tocava mitja per hom i es duia es
compte de a qui li tocava el tros del cap o de la coa
perquè el tros del cap tenia més tita. Per tant , un pic
cap i l’altre coa.

A mitjans dels anys seixanta del segle passat, quant jo
era al·lot i estudiava el batxiller elemental, estiuejava
a Estellencs . Tots els meus amics es llogaven a la
possessió des Collet per collir ametlles i jo amb ells.
Les dones i els al·lots collíem, fora xarxes, i els homes
anaven davant davant espolsant les ametlles. Vuit
hores i mantinguts. Llevat dels dies que collíem a prop
de ses casses: anàvem d’escarada. L’amo mos enllepolia
per nedar dins el safareig : “ au al·lots , si acabam
aquest tros, un capfico al safareig”. El jornal de les
dones eren 13 duros, el dels al·lots 10, això vol dir:
trenta-tres cèntims d’euro! ! tot el dia.

Eren altres temps , més mal que bé la gent anava fent.
Encara hi havia molta gent que vivia del camp, però
l’arribada del turisme va fer que poc a poc es fora vila
s’anés abandonant.

Diuen que avui sols queden quatre pagesos i tots molt
vells, que són una raça en perill d’extinció imminent.
Un d’ells cansat d’haver d’esquitxar un producte per
cada cosa que sembrava, un bon dia va anar a sa
cooperativa i va demanar: dau-me un producte que ho
mati tot!

Malgrat tot els pagesos amb més seny, alguns tècnics,
i un grapat de joves espavilats varen veure que això de
l’agricultura convencional no anava enlloc.

I començàrem a sentir parlar de biodiversitat cultivada,
d’agricultura ecològica en resum : d’agro-ecologia.
Dins aquest àmbit les varietats locals són una peça
cabdal.

I aquí som i enguany, a Porreres, hem centrat els esforços
en les tomàtigues. Segur que ja coneixeu la campanya
de micro-mecenatge impulsada per APAEMA,
Assoc. Varietats Locals i Red de Semillas ja s’ha arribat
al nivell mínim però hem de aconseguir el nivell òptim .

Animo a tots els que encara no haveu fet una aportació
que entreu dins això de s’internet o demanau a algú
que vos ajudi , és molt fàcil : Goteo . Org / project
/Tomates Destino Mallorca i faceu la vostra aportació a
partir de cinc euros.

Com bé diu la motivació d’aquest projecte “ La biodiversitat
agrària generada i acumulada per generacions de
pagesos durant anys, es troba en greu perill d’extinció.

La pèrdua de qualitat de vida a fora vila, la manca
d’intercanvi generacional i els nous usos del sòl (alerta
amb la llei agrària d’en Company ) i de l’aigua es troben
entre les principals causes de la destrucció sense
precedents dels paisatges agraris tradicionals.

Fires i trobades com les que celebram aquests dies a
Porreres poden anar endreçant aquesta situació enfortint
la xarxa de persones, col·lectius, productors i
consumidors compromesos amb la agro-diversitat,
Per acabar un llarg capítol d’agraïments.

A qui no tenim gaire coses per agrair és al nostre
Desgovern de les Illes Balears. Per posar sols un
exemple: l’opacitat absoluta de la informació respecte
als cultius transgènics, fa més de tres anys que no hi ha
comissió de bio-seguretat.

Malgrat tot acabem amb alegria, amb il·lusió, hem
d’anar endavant, això no ha fet més que començar.
A totes i a tots : BONA FIRA !