Una nova majoria pel canvi

Miquel Rosselló

President de l’Ateneu Pere Mascaró

El model de societat capitalista on vivim té molts de
detractors per la manca de justícia social, per
l’espoliació de la terra i el medi ambient i pel menyspreu
dels drets dels pobles. Però si allò que volem és canviar
l’actual model de societat, no basta estar-hi en contra ni
tant sols tenir clar quin és el model alternatiu que volem.
Cal una estratègia que determini com i amb qui hem de
fer aquest canvi.

S’ha de partir de la necessitat de construir una nova
majoria social capaç d’aconseguir l’hegemonia cultural
i política que ens faci avançar cap aquest canvi de
societat.

Una majoria social que no es pot concebre tant sols
com un referent polític, ni com un bloc de forces polítiques
i socials, sinó com un ampli moviment, òbviament
molt plural i que aglutini a les persones i col·lectius
econòmics, culturals, ecològics, socials i polítics que
aspirin a un canvi de societat.

Els subjectes d’aquesta nova majoria social pel canvi
són plurals i diversos i els podríem enquadrar dins tres
grans blocs: un referent polític que pugui lluitar a les
institucions i al carrer, la societat civil organitzada per
lluitar contra el poder establert, potenciar
l’apoderament democràtic de la població fomentant
estructures de contrapoder cívic i presentar alternatives
viables a la situació actual i les persones i col·lectius
que practiquen el sorgiment d’una nova economia
alternativa mentre la vella economia capitalista pugna
per mantenir-se.

Considerem, doncs, imprescindibles aquests tres components
del bloc social pel canvi. No se pot transformar
la societat tants sols des de la política, però tampoc
sense ella i tant sols des de la lluita de masses. No se
pot esperar la presa del poder polític per començar a
canviar la societat. Això que sembla obvi no ho és tant i
cal començar per assumir-ho col·lectivament.

Els components d’aquesta nova majoria social tenen, o
haurien de tenir, un mateix objectiu estratègic que no és
un altre que canviar el model actual de societat capitalista
per un altra capaç de situar les persones en el
centre de la mateixa. Una societat basada en
l’economia del bé comú i de la justícia social, en la
preservació del territori per les generacions futures i en
la defensa de la llengua, cultura i identitat pròpia del
nostre poble.

Però això no vol dir que hagin de tenir els mateixos
plantejaments tàctics ni que hagin de coincidir en tot el
procés de lluita, sinó més bé que en alguns casos fins i
tot poden tenir diferències que els portin a confrontacions
concretes.

La unitat i la diversitat haurà d’ésser una característica
d’aquesta majoria social. Unitat en els objectius estratègics
i diversitat en les formes i amb els objectius tàctics.
Cal fomentar la unitat, cal que siguem conscients que
estem dins el mateix vaixell, de sentir-nos tots “dels
nostres” . És necessari que el front social, el front polític
i el front econòmic se considerin del mateix bàndol.
Igualment és necessària la unitat dins cada un dels
fronts. La unitat dels projectes polítics d’esquerres, de
l’ecologisme polític i del sobiranisme. La unitat del
moviments socials nous, de les entitats socioculturals
més consolidades i dels sindicats. Així com la unitat de
les distintes formes de concebre i organitzar l’economia
alternativa.

Però també és necessari assumir que defensar aquesta
unitat bàsica ens obliga a defensar la diversitat i les
discrepàncies sense convertir aquestes en irresolubles.
Si el GOB critica una mesura d’un govern progressista
els partits que li donen suport no l’han d’acusar de
treballar pel PP, encara que pensin que està equivocat.
Són dels nostres però tenen opinions diferents en algunes
coses. La solució sempre és el diàleg mai la
confrontació. O comprendre que no se poden treure
100.000 persones al carrer si els sindicats
d’ensenyament, l’assemblea de docents, la crida i les
associacions de pares i mares van cada un pel seu
costat.

Són moltes, massa, les persones que lluiten des de la
societat civil i consideren la política un entrebanc o les
persones que des de la política menyspreen els moviments
socials. Són moltes, massa, les persones que
pensen que treballar per una nova economia no té res
a veure amb lluitar per una nova societat postcapitalista.
Me permetreu que acabi amb una confessió personal.

Soc Regidor de l’Ajuntament de Marratxí, militant de
MÉS per Mallorca, afiliat a CCOO, soci de l’OCB,
membre de la Banca Etica Fiare i de SOM Energia i no
tants sols no me provoca cap contradicció sinó que
encara em queda força i humor de participar a altres
iniciatives.