Climent Picornell. Palma, crònica sentimental

Maties Garcias
Professor de l’EOI

Climent Picornell. Foto: Ara Balears

Climent Picornell passeja diàriament per Ciutat. Tresca a poc a poc, fent aturades i marrades, segons convé, i mira tot quant l’atreu i escolta tot el que li arriba a l’orella. Adesiara, en un cafè o onsevulla, trama conversa amb qualcú, conegut o no. D’aquesta manera alimenta la seva passió per Palma, la seva ciutat natal i vital, i acreix el seu desig per conèixer-la millor, per viure-la i estimar-la. Com a escriptor, ho fa igual que quan tracta el Pla de Mallorca i en especial el microcosmos de Sant Joan, l’altre referent vital seu. És a dir, coneix i estima els llocs on viu i la seva gent, i de tot plegat en fa literatura bastida amb fragments dels diàlegs captats, dels racons trepitjats, dels llocs que ha pogut ullar...

A Palma, crònica sentimental, il·lustrada amb fotografies de Jaume Gual, Climent Picornell fa memòria de la seva infantesa, i retrata la família on va néixer i el barri on va créixer, al costat del Pont del Tren; recorda els anys de joventut quan a les acaballes del franquisme, ja llicenciat, posa en marxa cafès i xibius on s’hi apleguen joves inquiets i alternatius; es fixa en artistes urbans i estàtues humanes que capten unes monedes i entretenen vianants; entra als cafès i hi fa estada intentant convertir en realitat el pensament d’Stenier: “Mentre hi hagi cafès la idea d’Europa tendrà contingut”, i el Bosch, el Niza, el Líric esdevenen àgores ciutadanes.

Palma és la ciutat literària de Rosselló-Pòrcel, de Rafel Jaume, Llompart i els costumistes. És la ciutat feta obra d’art per Sagrera, que va bastir la Llonja amb l’Àngel dels Mercaders –que Picornell veu cada matí just en obrir la finestra i badar els ulls sobre l’antic raval de Mar–; per Miró, que es va comprometre per fer-la més bella i oberta, encara que no sempre hi va ser acceptat; o per Miquel Barceló i la seva capella de la Seu, on el vianant entra tot sovint per oir mitja missa dels canonges i extasiar-se davant la Creació del felanitxer...

El llibre de Climent Picornell, doctor en Geografia, no és una guia de la ciutat monumental i turística. És una visió de la Palma d’intramurs i de la ciutat nova, que ha crescut amb plans generals que la volien orientar i amb desordres urbanístics que mai són innocents. La Palma de Climent Picornell és sempre plena de detalls i habitada per persones i fins i tot per personatges. És una ciutat que canvia, que de vegades millora, però que també perd llegat patrimonial. Sobretot és una ciutat que podria perdre la memòria d’ella mateixa. La literatura de Climent Picornell, però, hi posa fites i ajuda a preservar-ne la consciència i mantenir la personalitat.

Climent Picornell. Palma, crònica sentimental. Fotografies de Jaume Gual. Ifeelbook. Palma, 2014.