Es Guix

Antoni Alorda, marrai

Qui era Batle d’Escorca el 2008, Antonio Gómez, anuncià una querella criminal contra tots els membres del Consell de Mallorca que votessin per la preservació d’ Es Guix. Ho heu llegit bé: Mentre desfilaven pels jutjats un reguitzell de casos de corrupció, el PP amenaçava amb la presó... a l’ecologisme polític. L’acompanyava Jaume Font, qui era portaveu del PP al Consell, en una altra vida. Recentment, el Tribunal Superior de Justícia ha ratificat la protecció de Es Guix, donant així la raó al Consell de Mallorca i a milers i milers de ciutadans que havien estampat la seva rúbrica contra aquella urbanització.

Escorca no arriba als 300 habitants (potser alguns més devers eleccions...), però el seu planejament li permetia arribar als 4.000 (i encara molts més abans de la llei d’espais naturals). Afortunadament, el Consell ho ha desbaratat: Primer eliminà 2.000 places a Cala Tuent (el 2004, per unanimitat...), una protecció que arribà al Tribunal Suprem. Després, 1.000 en Es Guix, malgrat el PP hi volia una “aldea turística” (quin poc gust); no, i encara li vol, perquè parlen de recórrer la sentència... Al meu parer, en canvi, el que fa falta és intervenir sobre el centenar llarg de solars a Son Macip: qui vol perpetrar una urbanització al bell mig d’un alzinar?

La sentència és enèrgica, i redreça camí després de les dures destralades de Muleta i El Vilar (que també convindrà tenir molt presents). La Sala diu que Es Guix no ha tengut mai condicions legals per edificar-hi, mai. Sembla que, quan s’aprovà la LEN, de les sis cases que hi havia (sis), cap tenia llicència. La Sala renya l’ajuntament i li entima que no pot pretendre “que la implantación ilegal de servicios urbanísticos es inmune a la protección jurídica anudada a intereses supramunicipales”. Al revés, li recorda obvietats (massa sovint obviades a Mallorca): que no es pot urbanitzar en base a parcel•lacions il•legals, que, davant la il•legalitat, s’ha de reaccionar per restablir la situació legal, i, quan ja no s’hi és a temps, per prescripció, la figura escaient és el fora d’ordenació, amb la conseqüència que “no cabrá ya obra cualquiera en los edificios existentes y, menos aún, la construcción de nuevos”.

Per contrast, és inevitable pensar en les lleis urbanístiques Company/Bauzá, perquè pretenen just el contrari: premiar l’infractor. La Sala n’és ben conscient; de fet, quan l’Ajuntament s’hi vol acollir a la doctrina Company, no només no li admet, sinó que adverteix que acudiria al Constitucional si es trobés en el destret d’haver d’aplicar tals conseqüències.. El magistrat-ponent és Pablo Delfont, gràcies.

Mentrestant, un altre ajuntament en fals: Escorca ha declarat terrenys urbans fraudulentament, ha rebut la urbanització sense acabar (sense exigir càrregues als promotors, sense socialitzar la plusvàlua urbanística), i ha atorgat llicència per 165 edificis (!). Ja ballam: un altre Llucalcària, un altre Ses Covetes...

Antonio Gómez, el de les querelles criminals, ha ascendit a Vice-president del Govern, la mà dreta de Bauzá.

Ja ningú pot qüestionar l’enorme valor ecològic i paisatgístic d’ Es Guix. “Lluc és sagrat”. O ja no hi ha res sagrat? Molta gent se mobilitzà en la Plataforma Salvem Es Guix (com sempre, el GOB en primera línia), permeteu-me, tanmateix, una especial felicitació a la valenta Associació d’antics blauets, que fins i tot patí persecució per defensar l’entorn de Lluc. Arcades ambo. La pròxima pujada de la Part Forana ha de ser una festa.

I encara una altra felicitació: als consellers que votaren la desclassificació. La mobilització és molt important, decisiva sovint, però això no lleva que darrera les proteccions (com darrera les desproteccions) hi ha sempre decisions polítiques a les institucions democràtiques, hi ha d’haver “polítics” que aixequin el braç, en un sentit o altre, polítics que poden ser temptats en favor de projectes desenvolupistes o amenaçats d’haver de respondre d’indemnitzacions amb el propi patrimoni o amb querelles criminals.