L’alt servei de Jaume Sastre

Pere Gomila

Al llarg de més de quaranta anys són molts els actes o accions en defensa de la nostra llengua en què he participat o dels quals he tingut notícia i innombrables les persones que han posat esforç, saviesa, energia en favor del nostre patrimoni cultural i lingüístic amb la humilitat i la força moral que dóna la lluita pacífica però decidida per una causa noble i justa. Ara bé, de totes aquestes accions potser la que més m’ha impressionat, i quan semblava que ja no tornarien els temps foscos dels atacs a la nostra llengua, han estat les vagues de fam provocades per la política del govern Bauzá en contra del català i el seu menyspreu cap a la comunitat educativa de les Illes.

Els quaranta dies de vaga de Jaume Sastre no hauran aconseguit el diàleg que es reclamava a Bauzá, cosa previsible atesa la prepotència i arrogància d’aquest senyor, però hauran servit per a moltes coses. Primer de tot ha estat una mostra de l’alta dignitat, de la profunda generositat, de l’esforçat sacrifici d’una persona que estima de veritat la llengua pròpia d’aquestes illes i que, per defensar-la, no dubta a posar en perill la seva salut i la seva vida. La determinació de Sastre representa una sacsejada important per estimular la continuïtat de les accions que s’han duit a terme des de l’Assemblea de docents i el comitè de vaga en la reivindicació d’un ensenyament de qualitat i en català. Ha servit també per unir una sèrie d’entitats de les nostres illes en la denúncia de la política educativa del govern i el caos provocat per la Conselleria en mans d’una persona sense prou cultura i sense preparació en un tema tan delicat i important. Ha estat un cop de moral per als mateixos docents i ha posat en evidència, per si calia, l’autoritarisme i insensibilitat de Bauzá – plegat a les ordres de Rajoy i la doctrina emanada de la FAES – incapaç d’escoltar un clam al qual s’han afegit fins i tot persones sensates del seu propi partit.

El senyor Bauzá ha fet de l’anticatalanisme l’eix de la seva acció de govern i ha imposat una sèrie de mesures que ataquen directament la línia de flotació de la nostra llengua, cap a la qual mostra constantment un menyspreu que és una ofensa per a les persones que la parlam i l’estimam i que hem d’exigir que se’ns respectin els nostres drets i dignitat. Per molt que es disposi d’una majoria absoluta al Parlament, ningú no pot sentir-se legitimat a menystenir la llengua i la cultura pròpies del país que ha de governar ni, en el nostre cas, a destruir tot allò que, des dels temps de la dictadura, tants anys, esforços i sacrificis va costar construir amb el consens de tota la societat, inclòs el seu propi partit quan era dirigit per gent més culta i sensible. Enlloc d’intentar folkloritzar, dividir i minoritzar la llengua, la seva obligació com a president és la de promoure-la i defensar-la, la de servir el seu país abans que les elits que manegen un partit polític.