Joan Manel “Nel” Martí Llufriu
Diputat de PSM Menorca
Per Pep Valero i Biel Pérez
Nascut a Ciutadella de Menorca l’any 1967, te ara 46 anys. Està casat i té tres fills. Es professor de secundària de matemàtiques. Des de jove, formant part del moviment escolta, ja manifesta inquietuds pels temes culturals, de defensa de la llengua, de protecció del territori. Posteriorment milita en diversos col·lectius, com l’Ateneu Alternatiu Sa Sínia o el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina. Ingressa en el Partit Socialista de Menorca l’any 1991. Des de el 1999 al 2003 es regidor d’educació a Ciutadella. Del 2003 al 2005 es Director Insular de Cultura del Consell Insular de Menorca i a partir del 2005 al 2007, es anomenat Conseller de Cultura del mateix Consell. Tornà a la docència al 2007 i finalment al 2011 fou elegit diputat al Parlament de les Illes Balears, per la circumscripció de Menorca, representant al PSM-Més per Menorca. Els quatre diputats de MÉS per Mallorca i ell, conformen actualment el grup parlamentari MÉS.
Com es viu des de Menorca el fet de ser parlamentari d’una institució amb seu a Mallorca? Com afecta a la vida quotidiana?
El que és cert, és que el Parlament de les Illes Balears, es veu com una realitat "una mica enfora" des de la percepció més insular de Menorca. Implica també l’inconvenient dels desplaçaments. Quasi sempre implica dedicar-hi jornades senceres. A vegades per una reunió de comissió que dura trenta minuts, hi has de dedicar tot un dia, per problemes d’horaris i de connectivitat. En els períodes ordinaris de sessions, he d’estar dos dies a la setmana com a mínim a Mallorca. Ho intent compaginar amb la meva vida personal i familiar. Tinc tres fills i a vegades per necessitats familiars, he de tornar a dormir a Menorca i partir al dia següent. S’arriba a fer dur, però és la realitat interinsular que tenim. Per això els que som diputats de les illes que no són Mallorca, valorem especialment que els treballs parlamentaris estiguin ben plantejats i que no ens facin perdre el temps amb beneitures. També aprofit els viatges, per tenir contactes amb entitats de la societat civil de Mallorca i fer reunions amb gent i associacions que tenen relació amb els temes que tinc assignats en el grup parlamentari.
Quines activitats de les que has desenvolupat consideres que han pogut ésser més profitoses, o de les que més content has sortit d’haver pogut defensar?
Malgrat haver sortit derrotat per la majoria absoluta del PP, vaig estar molt content d’haver pogut defensar que no es modifiqués la Llei de Funció Pública, i que es mantingués el català com a requisit, en els criteris generals per poder accedir als llocs de treball de les institucions públiques de les Illes. També poder denunciar l’aberració de la Llei de Símbols, i en general els atacs a les nostres senyes identitàries que promou contínuament l’actual Govern de Bauzá. La nostra defensa és sempre una explicació raonada i argumentada, que pensa amb els interessos generals del poble i no amb interessos de facció o de grup. Malgrat perdre en les votacions, sabem que té repercussions el que defensam, i ens esforçam amb ser coherents i prou clars amb el que deim.
Com ho fas per ser escoltat a Menorca?
He de fer un esforç suplementari. Els debats sobre Lleis, interpel·lacions, mocions, etc. procur difondre’ls a Menorca, posant exemples sobre situacions específiques pròpies de l’illa. Els mitjans de comunicació amb edició menorquina, prioritzen els temes dels ajuntaments i especialment del Consell Insular. La informació parlamentària és molt residual i de tractament desigual. Intentam des del partit i per part meva, que els efectes concrets dels debats parlamentaris tinguin una "traducció" sobre com repercutiran en concret a cada ajuntament o en com poden afectar a decisions que hagi de prendre el Consell Insular.
En què te veus més fort i en què te veus més vulnerable en el teu treball parlamentari?
Uff...! És difícil parlar per un mateix...El que m’agrada a mi es tenir temps per poder preparar un bon raonament amb una argumentació sòlida i prou documentada. I el que veig que domin menys, és la capacitat d’improvisació per encertar en la millor resposta adequada. Si el debat és normal i civilitzat, me’n en surt més o manco bé. El que jo no havia sofert mai, és el grau de provocació i de confrontació dialèctica grollera, com la que exerceix la bancada popular, i que conforma la seva estratègia parlamentària amb l’oposició. Ara que ja duc tres anys coneixent-los, ja tendeix a intentar la ironia com a arma dialèctica per esquivar les seves provocacions.
Amb la consellera Camps les tengueres...
Me va empipar molt que la Consellera, a una crítica meva a la seva política educativa, mesclés la seva contestació amb referències a la qualitat de la meva feina particular. No era tan sols un atac personal, era un atac al conjunt de docents i a la posada en qüestió de la seva qualitat educativa. Va ésser un atac barroer. Una consellera que no procedeix del món educatiu, hauria de fer un esforç d’empatia per intentar comprendre el sentit i les motivacions de les mobilitzacions dels docents. Això era el que li volia dir, quan li recordava que ella no coneixia aquest món. Ningú critica per gust. El que no puc tolerar és que en la contesta utilitzi termes excloents, per no entendre el que és una critica política i la interpreti com un atac personal. Per això la seva resposta, tenia més d’atac personal, que no argumentació política. I si no me parlava com a parlamentari de l’oposició, sinó com a mestre, la seva posició encara era més abusiva, autoritària i intolerable.
Com està la realitat de Menorca per avançar cap un procés d’unitat de l’esquerra transformadora, sobiranista i ecologista?
És veritat que hi ha a Menorca diferents formacions prou arrelades i que hi ha hagut diverses experiències històriques d’acords i aliances. Amb les seves coses bones i dolentes. Cada formació fa les seves reflexions. En el PSMe ens presentarem com PSMe-Més per Menorca. Des de el partit veiem interessant poder eixamplar la vessant de Més per Menorca, per convertir-la amb una plataforma més ampla, més autònoma i amb un funcionament assembleari. On hi pogués haver una doble militància del propi PSMe, IniciativaVerds-Equo, ERC...Cal demostrar capacitat real de poder i voler sumar. Hi ha molta gent dispersa defensora dels principis de l’esquerra, de l’ecologia i del sobiranisme. Gent que pugui coincidir en reconèixer la capacitat de decidir des de Menorca. Que el poble de Menorca ha de tenir capacitat d’autodeterminació per poder dissenyar el projecte d’estat i de futur on vol participar en condicions d’igualtat amb altres pobles. El PSMe aposta perquè l’entitat Més per Menorca sigui més forta i ens transformi amb una assemblea més oberta. Ja veurem en el futur en que pot quallar.
Juana Maria Camps era ja així de tancada a Menorca, o ha de fer el paperot que l’imposa Bauzá?
Juana Maria Camps és la darrera responsable dels seus actes. Dóna un suport acrític a les encomandes ideològiques de Bauzá. A la vegada demostra una manca de sensibilitat absoluta del que és i significa l’educació. La mostra més evident en la manera de tractar als docents. Els ha convertit amb enemics. Es suposa que volia neutralitzar a una "minoria nacionalista polititzada" i s’ha trobat amb les manifestacions més massives dels darrers temps a totes les Illes. No ha reconegut públicament cap dels esforços dels docents per garantir el dia a dia educatiu. I si ho fa, és per parlar bé d’uns i menysprear els altres. Qüestiona contínuament la representació de què s’han dotat. És cert que el diàleg és sempre cosa de dos, però el governant és qui té més responsabilitat per facilitar-lo. I aquí el seu fracàs i el del seu equip és estrepitós. A Menorca havia estat fa uns anys consellera d’Hisenda a l’Ajuntament de Ciutadella. Després va ésser Directora General de Treball a l’equip anterior de Rafel Bosch. Quan Simó Gornés, l’anterior conseller de Funció Pública, fou cessat per Bauzá, sembla que Juana Maria Camps, ocupà la "quota menorquina" del govern del PP. La veritat és que abans d’ésser consellera, no era massa coneguda per la seva gestió política anterior.
Com valores l’activitat global del grup parlamentari Més?
Crec que intentam ser la veu de la gent que pateix amb més força la crisi i les polítiques anti-socials del PP. I en aquest sentit hem fet molta feina, i moltes propostes. Hem presentat iniciatives per a definir un nou model econòmic per a les Illes, capaç de generar i repartir riquesa. Però sobretot hem defensat que ningú, ningú, pot ser relegat als marges de la misèria i la marginació: quedar-se sense casa, sense cap ingrés, sense sanitat,... Cada desnonament o cada cua per a recollir menjar és un gran fracàs, humà i polític. I la política de MÉS ha de ser un instrument per acabar i evitar tot això.
Vols afegir qualque cosa més?
Deia abans que el Parlament cau enfora de Menorca, i que una de les meves feines com a diputat per Menorca era apropar el Parlament -la seva feina, les lleis que es tramiten..- a Menorca; però també a l’inrevés, apropar, fer que s’escolti la veu de Menorca, i que els problemes de Menorca formin part de la preocupació del Parlament. Algunes vegades les prioritats de Menorca no són les prioritats de Mallorca (trasllat de malalts i familiars, transport aeri entre illes, competències, finançament consells,...) i el nostre deure, com a partit menorquinista, és fer arribar a la cambra de control al Govern i cambra legislativa els fets difencials de Menorca, perquè els menorquins I menorquines no siguin ciutadans de segona.
Moltes gràcies Nel per dedicar-nos una estona del teu temps. Al sofà de l’edifici del Parlament, amb una escapada dels treballs ordinaris del Ple, amb una interrupció perquè arribava el temps de presentar la seva moció, hem pogut realitzar l’entrevista. Fins i tot la forma de fer-la ens explica les dificultats afegides dels treballs dels parlamentaris illencs no residents a Mallorca. Una comunitat interinsular costa entendre-la sinó la pots viure. Amb Nel, a més d’explicar la seva bona feina parlamentària, ens ha ajudat a comprendre-la una mica millor.
Salut, molta sort, i bona feina.
