Miquel Gallardo i Guillem Villalonga (MÉS per Mancor): Seguirien construint si no hagués estat per la crisi

Llorenç Carrió

De camí cap a Mancor de la Vall ens trobam amb uns dels desastres urbanístics més tristos de Mallorca. A l’entrada, hi ha adossats i xalets que tal vegada un per un no estan malament, però que el conjunt ha espenyat la fisonomia d’un dels municipis més interessants de la comarca del Raiguer. Una vegada som al mig del poble, la cosa canvia, els carrers empedrats li donen un encant que altres pobles no tenen i el fet d’estar engalanat per ser les festes li dóna més alegria.

En Miquel i en Guillem m’esperen al cafè Can Bernat on estan reunits amb altres veïnats. Tots ells estan preparant una activitat pel poble que serà, però encara no en podem dir res, un èxit. El que és una constant pels municipis que ja he visitat és que on hi ha gent que treballa pel bé del poble no n’hi ha mai cap que sigui del PP.

Ambdós m’acompanyen a una altra taula i comença la conversa. Els dos són regidors, en Guillem es va presentar pel PSM i en Miquel com independent proper a Iniciativa-Els Verds, però treballen junts colze a colze, fent front comú, fent MÉS per Mancor. La realitat del poble s’assembla molt a d’altres municipis populars com m’expliquen. Els populars no tenen idees i l’immobilisme absolut ha arribat a ser ja nociu per ells mateixos.

A les darreres eleccions, els populars aconseguiren cinc regidors i Bernadí Coll repetí com a Batle davant els tres regidors nostres i un altre del PSOE. Però com a conseqüència de què Coll es convertís en el Conseller de Cooperació Local i també perquè durant les seves legislatures havia estat incapaç de resoldre el grans problemes del municipi, hi havia hagut nou Batle, Juan Antonio Ripoll. Han passat els cent dies de gràcia, més i tot, molt bones paraules, però moltes coses segueixen igual. El darrer nyap que ha deixat Bernadí va ser donar la concessió per uns xalets que al final han estat il·legals. Bernadí prometia que la gent de Mancor no pagaria res, però al final la cosa no ha estat així i això ha hipotecat el pressupost municipal (un terç del d’enguany).

El que també he pogut veure en acció, en Miquel m’ho presenta com la gran força de MÉS al poble, és la participació ciutadana. Aquí, en Guillem comenta que al principi no ho veia clar, hi havia certs temors, després de què l’Agenda Local 21 no funcionés, però que s’ha demostrat molt útil i engrescador. Tant és així que l’Ajuntament comença a demanar tímidament l’opinió a altres sectors a l’hora d’organitzar les festes, una passa.

Així, em parlen de com es reuniren molts de veïns i sobretot membres de l’AMIPA per parlar sobre com resoldre el gran problema de l’escola. M’expliquen que fa ja quinze anys que el poble reclama una escola nova, abans i tot del creixement desmesurat, però el Consistori encara no havia fet res, pitjor encara havia dedicat l’únic solar públic que tenia per a fer un pavelló esportiu, quan tothom pensava que serviria per fer la nova escola. Des del Fòrum es reclamà una solució definitiva, comprar un nou solar i mentre posar solucions de cara el dia a dia. Ara mateix, la cosa funciona millor i el Batle preveu finalment posar-s’hi de veres.

El Fòrum ciutadà també ha reclamat que es recuperin una sèrie de camins públics que hi ha pel poble. Fins a sis camins comptabilitzà el Consell Insular en el seu catàleg que haurien de ser públics. En canvi, el Consistori, mostrant un tarannà poc cívic, ha posat l’advocat defensor dels propietaris, no del poble. Vergonya cavallers!

En aquest moment, la conversa comença a agafar una mica més de força, en Guillem fa una exposició de la història del poble en els darrers anys: “El poble ha crescut desmesuradament, sense preocupar-se de les infraestructures. Sense previsió hem passat de vuit-cents habitants a mil tres-cents. L’única obra que han fet han estat les rondes i un pavelló, però de l’escola res de res. El més trist, però, és que seguirien construint si no hagués estat per la crisi”. Res a afegir, així anam.

Pel que fa Medi ambient, també esmenten un altre cas fallit que mostra la manca d’idees del Consistori. L’Ajuntament a l’anterior legislatura va signar amb ajuntaments de tot Europa el Pacte del Batle, per tal d’aprofitar més les energies alternatives, fins aquí bé. Ara bé, en l’únic solar municipal buit que hi havia ja no es va fer l’escola, si no un pavelló amb la intenció de posar-hi plaques solars. Al final, ha estat un pavelló mal construït que no genera l’energia suficient per recuperar la inversió i que ha consumit totes les ajudes que podia aprofitar el poble. Així, els doblers per fer el tancament de vidre ha sortit del Pla E de Zapatero i el Consell actualment ha finançat que s’insonoritzi.

Per acabar de repassar el que ha passat al poble, en Guillem m’esmenta que és un poble amb un gran potencial econòmic, però s’ha de saber veure i el PP no ho sap fer. Explica que des de que es varen tancar les darreres fàbriques ha fet que el poble és convertís en un poble dormitori, però si es recuperen els camins públics i es potencia el paisatge és poden fer rutes senderistes, potenciar el turisme rural, tenir més vida. Ara que són les festes del poble, resulta que no és poden fer activitats fins al capvespre perquè tothom fa feina a fora.

Finalment, en Miquel és mostra molt engrescat amb el projecte de MÉS. Com a bon llicenciat en Ciències polítiques entén que presentar-se junts supera la suma. Així, també reclama una nova manera de fer política, més participativa, més humana fins i tot. A Mancor, això es demostra en el Fòrum ciutadà que ha exemplificat com la gestió del poble la pot fer el poble mateix.