Pressupostos familiars, salaris i benestar

Rafel Borràs Ensenyat

Les dades: En el mes de juny s’han publicat dos clàssics en la producció estadística de l’INE, per un costat, l’ Enquesta de Pressupostos Familiars de l’any 2012 i, per l’altre, l’Ìndex de Cost Laboral del primer trímestre de 2014. També hem conegut una molt interessant novetat: El Mòdul de Benestar de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2013.

L’Enquesta de Pressupostos Familiars proporciona tal quantitat d’informació (tant de les llars com de les persones) que excedeix l’espai d’aquest apunt socioeconòmic. Potser el més rellevant és que, des que governa JR Bauzá (2011) fins a l’any de l’enquesta (2013), les llars illenques baixen més d’un 5% la seva despesa mitjana (dels 29.154,49 € de l’any 2011 als 27.664,37 € de l’any passat). Aquesta despesa baixa en: aliments i begudes no alcohòliques; begudes alcohòliques, tabac i narcòtics; articles de vestir i calçat; habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles; mobiliari, equipaments de la llar i despeses corrents de conservació de l’habitatge; salut; transports; comunicacions; oci, espectacles i cultura; i hotels, cafès i restaurants. L’únic grup de despesa que augmenta és, igual que al conjunt del Regne d’Espanya, el d’ensenyament, amb un increment del 24%. Hi ha dues dades que em semblen prou importants: La despesa mitjana de 2013, tant de les llars com de les persones de Balears, en educació superior i en transports aeris són les més grans que s’han registrat en la història d’aquesta estadística.

Pel que fa a l’Índex de Cost Laboral del primer trimestre de 2014, al conjunt de l’ Estat espanyol, i una vegada desestacionalitzat, té un creixement d’un inapreciable 0,1%, és a dir, pràcticament està congelat.

I per acabar la novetat: el Mòdul de Benestar de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2013 Aquesta enquesta cada any -a més a més dels continguts habituals sobre taxa de pobresa, risc d’exclusió social, carències materials de la població, etc.- demana sobre un assumpte específic i, per primera vegada, durant la primavera de l’any passat es varen fer un conjunt de preguntes que mesuren diferents aspectes de la qualitat de vida que van més enllà de la dimensió material o dels ingressos percebuts. La selecció de les preguntes incorporades és fruit del treball d’un grup d’experts de diferents Estats membres de la UE i d’Eurostat, que han seguit les diferents recomanacions internacionals en matèria de mesurament multidimensional de la qualitat de vida. És a dir, els resultats són de tota solvència estadística i, no debades, s’utilitzaran en la construcció d’indicadors de qualitat de vida que s’estan desenvolupant en l’àmbit internacional. Però atenció, són resultats subjectius.

Idò, els resultats de valoració mitjana (nota de 0 a 10) de les diferents dimensions incloses a aquesta enquesta de benestar a les illes Balears són les següents: 7,3 en satisfacció global amb la vida, 5,9 de satisfacció amb la situació econòmica, 7,7 pel que fa a satisfacció amb l’habitatge, un 7,3 de satisfacció amb el treball actual, 8,0 en satisfacció amb les relacions personals, un escàs 2,4 de confiança en el sistema polític, un modest 3,5 en confiança en el sistema judicial, un 5,9 pel que fa a la confiança en la policia, un 6,3 de confiança en els altres, i el 80,7% de persones tenen una bona percepció quant a la seva seguretat (persones que se senten “bastant segures” o “molt segures” caminant soles de nit). Val a dir que el punt més important d’aquest tipus de resultats és la seva evolució. Malauradament serà complicat perquè la repetició del mòdul està prevista de forma periòdica, en principi cada sis anys.

Els comentaris: 1.- Els pressupostos familiars i personals de l’any passat, en coherència amb la situació de crisi social, d’ocupació i de disponibilitat de renda, segueixen reduint-se. Lògicament són dades mitjanes i, per tant, amb tota seguretat les desigualtats en els pressupostos familiars i individuals han tinguin un estirabot important en aquests últims anys. Les retallades a la gratuïtat a l’àmbit educatiu, particularment intenses en el cas de Balears, no permeten a les famílies retallar els seus pressupostos en aquest grup de despesa. Els illencs i les illenques cada pic han de dedicar més part dels seus pressupostos a l’ensenyament superior i al transport aeri. Comencen a notar-se els efectes segregadors de les polítiques del PP en matèria de beques i taxes universitàries? A més a més, cal estar alarmats amb l’anunci de la privatització d’AENA, segur que haurem de dedicar més pressupost per poder exercir el nostre dret a la mobilitat.

2.- En relació a la pràctica congelació dels costos laborals, només es pot dir que es va pel bon camí en la devaluació salarial i social. Cal recordar que aquest, i no un altre, era l’objectiu de la Reforma Laboral de 2012.

3.- Sobre el Mòdul de Benestar de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2013 convé apuntar dues coses: a) Els resultats són percepcions subjectives i, per tant, poden estar esbiaixats. Val a dir que els indicadors de qualitat de vida objectius, que malauradament no estan regionalitzats, són els de Quality of life indicators i els de Eurofond, ambdós d’Eurostat. b) Malgrat les seves limitacions, la publicació d’aquestes dades, vol dir que els que reclamem altres indicadors més enllà del PIB, no anem desencaminats.

Una lectura: La investigació “ Repensant el concepte de treball. Quines ocupacions per a quins joves? Trobar feina o crear feina? (disponible aquí:
http://jovesinsercio.files.wordpress.com/2013/10/informe-final-igop-joves_recercaixa.pdf.) .L’equip format per Joan Subirats, Margarita León, Andreu Camprubí i Imma Quintana investiga com “generar nou coneixement sobre les causes, els processos i les perspectives de canvi relacionades amb joves en situació d’exclusió social i la seva repercussió en polítiques públiques concretes. En segon lloc planteja establir tipologies d’ocupació en el si de l’economia social, posant especial èmfasi en els nous filons d’ocupació i sectors emergents”. Tot i que s’han basat en dos estudis concrets del Vallès Occidental i Garrotxa (Catalunya), hi ha moltes reflexions i conclusions que són perfectament aplicables a casa nostra.