Si estau escoltant això...vosaltres sou la resistència (TERMINATOR 2009)

Lila Thomàs i Andreu

El títol d’aquest article són les paraules que posaren punt i final a l’acte organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears, del dimarts 3 de juny al Club Diario de Mallorca, amb el títol : Per una llengua plenament normal. Paraules finals de Nicolau Dols, recentment elegit membre de la secció filològica de l’IEC.

L’acte començà amb la vice-rectora de Cultura i Projecció social de la UIB, Maria Antònia Fornés que introduí Isidor Marí president de la secció Filològica de l’Institut. Aquest explicà una vegada més que totes les llengües necessiten una modalitat estàndard i precisament aquelles que no el tenen són les més amenaçades a desaparèixer. Explicà la trajectòria històrica de la configuració del nostre estàndard, des de Ramon Llull passant pels membres illencs de l’ IEC com Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Salvador Galmès, Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez. En resposta a aquells que diuen que aquesta modalitat és una imposició de Barcelona, va respondre les valuoses aportacions fetes des de les Illes per a la creació de la modalitat comuna, i recordà l’aportació de Francesc de Borja Moll, el 1978 en una polèmica semblant a l’actual.

A continuació el doctor Joan Veny denuncià l’absurda confrontació que alguns han volgut crear entre modalitat estàndard i les modalitats insulars de la llengua catalana, amb exemples clarificadors d’altres llengües com l’andalús parlat i el castellà de la televisió andalusa. Recordà com s’elaborà l’estàndard català, multi-dialectal, a diferència d’altres llengües com l’italià que n’adoptà un, el toscà, com a uniformador de la llengua comuna.

Foto- Bm.Ramon Diario de Mallorca

Els professors Joan Miralles, Joan López Casasnovas de l’Institut Menorquí d’Estudis i Enric Ribes de l’Institut d’Estudis Eivissencs també recordaren les aportacions des dels organismes de la Universitat -institució oficial de consulta en matèria lingüística segons el nostre Estatut d’Autonomia-i des de les illes amb les inestimables tasques fetes per Francesc de Borja Moll i Marià Villangómez.

El degà de la Facultat de Filosofia i lletres Nicolau Dols va tancar l’acte amb contundència i força: “ Ni gramàtiques ni modalitats, el principal problema de la llengua catalana avui és que el Govern de les Illes Balears no fa allò que hauria de fer: impulsar la normalització de la llengua catalana a tots els àmbits... Amb la política del govern autonòmic el que s’aconsegueix és perjudicar la unitat i la integritat de la llengua”

Una taula rodona de filòlegs i savis reconeguts, comptà amb un nombrós públic que omplí l’espai, i del qual també en formà part la filòloga Aina Moll que rebé un gran aplaudiment en entrar a la sala.

Un acte on es recordaren les barbaritats recents que hem escoltat i llegit per part d’aquells que menyspreen la saviesa i les autoritats acadèmiques. Cal per tant continuar amb orgull la lluita per fer possible que la nostra llengua recuperi el prestigi i la presència a tots els àmbits des de la funció pública, passant per l’ensenyament i els mitjans de comunicació. I podem concloure amb el Terminator:

Si estau llegint això, ja sou part de la resistència!

Foto- Bm.Ramon Diario de Mallorca