Votareu cada dia fins que ens donareu la raó

Anselm Barber Luz

N’havia vistes de molt grosses però com aquest curs res que si sembli. Mentre la nostra Conselleria inverteix els esforços en defensar les seves ficades de pota, el sistema educatiu va a la deriva entre temporals reals. Tenim un sistema socioeconòmic que indueix a les famílies a delegar en els centres, només el 15 % de les famílies consideren que són els primers responsables de l’educació, mentre buidam de recursos les escoles. Tampoc tenim una xarxa d’atenció social que pugui garantir les condicions vitals dels nostres alumnes. Ni una política cultural rica en oportunitats que civilitzin. Més bé el contrari: argumentari diari de partit polític, xafardeig, festa i futbol. El fracàs que diuen combatre, s’escampa.

S’obsessionen amb el TIL mentre els nàufrags augmenten pel nombre d’alumnes per aula, per la desaparició de molts dels professionals que es dedicaven a l’atenció compensadora de les necessitats especials creixents en alumnat tocat per mala digestió dels temps moderns. Tenim un sistema de formació professional que necessita avançar molt més. Hauríem d’innovar i il·lusionar abans que el desencís juvenil es generalitzi i opti per vies destructives. Però els recursos nous es destinen a demostrar que la consellera tenia raó.

Ens volen convèncer que el seu model polític ens farà progressar. Un model de minories amb les butxaques plenes i de grans majories “babaies” sobrevivint de sous de misèria i submisos entre un estol de corbs que sustenten el partit en el poder. D’aquí uns anys les desigualtats podrien ser tant salvatges que la cohesió imprescindible per un sistema públic d’ensenyament sigui massa difícil. El següent pas serà oferir l’educació als seus capitals privats perquè en facin un negoci de la part còmoda i un hospital de misericòrdia dels “fills de les famílies desestructurades”.

L’estil és el de la prepotència, invertir per guanyar les eleccions a costa de tot i després tirar pel dret. La darrera, fer votar reiteradament els claustres de professors que rebutgin el projecte de TIL. Com poden votar obligats a favor d’allò que consideren contrari a la racionalitat que han adquirit com a experts i professionals?

La Conselleria vol validar institucionalment allò que ha imposat per compromís amb els radicals del seu partit. I menysprea els temps, les prioritats de veritat i totes aquestes despeses com a ofrenes a la vanitat del partit en el poder. Déu, on és la gent amb seny i dos dits de front que també hi havia dins aquest partit?