Agost

He mirat aquesta terra

Josep Ma. Foguet Coll

Agost. Temps de vacances, de desconnexió, de relax.
En teoria és així. Pels illencs, i en concret pels menorquins
potser no és ben bé així. Cues a la carretera
general, platges que no s’hi cap, restaurants plens,
jornades de feina esgotadores pels treballadors del
sector turístic. I més. Són les contradicccions del nostre
model econòmic i de la nostra forma de vida. No és res
de nou, només que cada més d’agost es repeteix. I és
clar, ens diuen, vivim d’això i no podem queixar-nos. No
hi ha alternativa?

Enguany, amb ca meua en overbooking, com no pot ser
d’altra manera, vaig decidir anar de camping tres dies i
fer de turista de motxilla a Menorca mateix. Un dia vaig
fer ruta pel Camí de Cavalls des de cala Galdana a cala
Es Talaier, a la costa sud. Gairebé sis hores, entre anar
i tornar. L’experiència mostra la contradicció de la que
parlava abans. Podies passar una bona estona pel
camí sense trobar ningú i gaudir del silenci i la tranquilitat
en ple mes d’agost. En canvi, arribant a les platges,
no hi havia manera de trobar un espai on posar la tovallola.
Em va fer pensar.

A Menorca venem un destí turístic de platges paradisíaques
i verges, amb unes imatges espectaculars i poca
gent. I què es troben? Espais massificats, tot i que si fas
l’esforç de caminar pots tenir premi.

Per altra banda, el Cami de Cavalls ha esdevingut un
GR cada cop més conegut, tant per fer a peu, en
bicicleta o a cavall. Un orgull per a tots els menorquins.
Però fer-lo en ple mes d’agost és una mica suicida.

Són dos exemples significatius que poden servir per
fer-nos pensar què és el que volem. Ningú posa en
dubte que vivim del turisme, que és el sector que
genera més recursos i benestar pel conjunt de la societat
menorquina. Però és aquest el model desitjable?.
Des de diferents àmbits i des de fa temps es venen
plantejant alternatives, però són poc escoltades per qui
les ha d’escoltar.

Quan es proposa que en el trajecte del Camí de Cavalls
hi pugui haver algún tipus d’allotjament, com per exemple
petits albergs amb zona d’acampada, el sector hoteler
s’hi oposa perquè ho considera competència
deslleial. Així mateix, encara hi ha moltes dificultats per
autoritzar més campings.

De la mateixa manera, es projecten i executen macrorotondes
a la carretera general, que serveixen per un
mes a l’any, l’agost. En bona part passa el mateix amb
l’oferta lúdica i cultural. Molta oferta al mes d’agost,
però reduïda la resta de l’any. Amb barcos i avions
tenim un problema similar.

Tot això genera desequilibris molt importants, que afecten
a la economia i a la vida de menorquins i menorquines.
Hi ha alternativa, però? Jo crec que sí, i d’altres
també ho creuen. Fins ara, i amb matisos, s’insisteix en
seguir pel mateix camí. No s’escolta a qui s’hauria
d’escoltar. Comença a ser urgent baratar el full de ruta.
Insistir en la demanda i no en la oferta és un error. La
sortida de la crisi passa també per aquí.