No s’albira cap recuperació social

L’apunt socioeconòmic
Rafel Borràs

Les dades: Complicada tria la d’aquest mes. Malgrat el
tarannà estiuenc, el mes de juliol i els primer dies
d’agost han estat molt prolixos en dades socioeconòmiques.
En comentarem tres força importants: L’EPA del
segon trimestre de 2014, l’Enquesta Anual de Costos
Laborals de 2013, i els resultats sobre l’ estructura i
dinamisme del teixit empresarial segons el Directori
Central d’Empreses (DIRCE) a 1 de gener de 2014.

Aquesta EPA (publicada el 24-VII-2014) era excepcional
donat que les circumstàncies eren extraordinàriament
favorables perquè es palesaren millores tangibles
en el mercat laboral. En un sol trimestre han coincidit
les vacances de Pasqua, l’inici de la temporada turística,
una certa suavització de les irracionals polítiques
d’austeritat, una lleugeríssima millora del crèdit, i la
consolidació de la pobresa laboral com a nou paradigma
de les relacions laborals.

Pel que fa a les Illes Balears, en un trimestre -insistescexcepcional
en una economia excepcionalment estacional,
i en un context en què la població activa (les
persones que poden i volen treballar) s’ha reduït en
10.000 persones en relació a l’any anterior, i amb una
taxa d’activitat (66,77%) de les més baixes de la història
de Balears en un trimestre estiuenc, les dades no són
positives: En relació al volum de l’atur: a) la taxa d’atur
es situa en el 19,04% (118.000 persones); b) la taxa
d’atur juvenil (menors de 25 anys) ha crescut del 42,7%
al 44,08% en el darrer any; c) l’atur baixa un 11,33% en
un context de minva de la població activa i de la taxa
d’activitat; d) tot i que la població i l’atur registrat
d’estrangers va a la baixa, la taxa d’atur de la població
estrangera torna incrementar-se fins a fregar 22,5%,
mentre que l’any passat era del 21,79%. És a dir, no
migrar té cada pic manco possibilitats d’ocupació a
l’economia regular.

Pel que fa la descohesió social: 1r En relació a l’atur de
llarga i molt llarga durada, un 14,4% de la població
aturada ho és des de fa més d’un any i un 33,9% des de
fa més de dos anys. 2n El nombre de llars amb tots els
seus membres actius en atur és de 37.300. 3r La taxa
de protecció per desocupació és baixa, situant-se en el
26,3 %, es a dir, gairebé només una de cada quatre
persones aturades percep alguna prestació (entre
contributives i subsidis).

Quant al deteriorament de les relacions laborals: Per
una banda, el percentatge de població assalariada amb
contracte temporal és el 27,6% (el més alt dels darrers
anys: 25,9% en 2013 i 25,6% en 2012), i, per una altra,
es consolida el nombre de persones ocupades a temps
parcial i l’índex d’estacionalitat sembla que segueix
escalant posicions.

L’Enquesta Anual de Costos Laborals de 2013, que
l’lNE publicà el passat 29 de juliol, ens informa que el
Cost Laboral Brut de l’any passat en el conjunt del
Regne d’Espanya va créixer un minso 0,1% en relació
a l’any anterior (se situà en 30.686,71 €/any), mentre
que a l’àmbit illenc baixava un -0,6% (situant-se en
28.236,87 €/any).

El DIRCE és una estadística que, entre altres objectius,
té el de proporcionar dades estructurals del nombre
d’empreses operatives. Amb les dades publicades l’1
d’agost podem saber que l’any 2014 s’inicià amb
84.270 empreses operatives a Balears, la qual cosa vol
dir que es manté la tendència a la baixa de la demografia
empresarial illenca, un descens de gairebé l’1% en
relació a 01.01.2013. El més significatiu potser sigui
que d’aquest total d’empreses n’hi ha 44.451 -el 52,7%-
sense cap persona assalariada i 36.587 -43,4%- amb
plantilles d’ entre una i nou persones assalariares.
Els comentaris: Les dades del mercat laboral ens
permeten afirmar que és possible parlar d’una lleugera
millora d’alguns indicadors macroeconòmics, però és
impossible albirar símptomes de recuperació social. Els
costos laborals semblen indicar una major devaluació
salarial a les Illes Balears que a la resta del Regne
d’Espanya. Finalment, el DIRCE de 2014 posa, una
altra vegada de manifest l’hegemonia de la micro
empresa en el teixit empresarial illenc i els seus problemes
associats: dificultats de sindicació per part dels
treballadors i treballadores, i dificultats de competitivitat
de les empreses.

Una lectura: Un llibret titulat “Rescatem les persones.
Preguntes i respostes sobre la Iniciativa Legislativa
Popular per la Renda Garantida de Ciutadania” de
l’editorial Icaria-Asaco. El text de Jordi Arcarons, Sixte
Gargante i Dioslado Toledano ens permet conèixer a
fons el procés d’aquesta ILP presentada en el Parlament
de Catalunya. Una experiència força interessant
de la qual es podria prendre exemple a la llum de les
dades de descohesió social a les Illes Balears.

Amb la lectura d’aquest llibre s’aconsegueix, addicionalment,
aclarir tots el dubtes sobre les diferencies
entre la Renda Garantida de Ciutadania (o qualsevol
altra prestació condicionada) i la Renda Bàsica (que
per la seva pròpia naturalesa és incondicional) i, alhora,
assabentar-nos que a Catalunya, a més de decidir
sobre la seva independència, també volen decidir
d’altres coses. Quina enveja!