Premi als infractors ?

El nord també existeix

Mateu Martínez Martínez

Després de 30 anys amb competències urbanístiques,
finalment el Parlament va aprovar el març passat
l’anomenada Llei d’ordenació i ús del sòl. Malgrat haver
estat definida com una norma bàsicament instrumental,
té diverses disposicions d’un contingut que va força
més enllà, i que estan resultant polèmiques. Potser la
que més debat ha provocat ha estat la transitòria
desena, que fixa un procediment extraordinari
d’incorporació a l’ordenació d’edificacions existents en
sòl rústic. Perquè ens entenguem: és la via per a la
legalització d’aquelles edificacions (llegeixi’s habitatges)
que s’han anat construint il·legalment en el sòl
rústic de les illes durant les darreres dècades.

Aquesta disposició preveu un període limitat a 3 anys
perquè els propietaris d’aquests habitatges puguin
legalitzar-los, sempre que la infracció hagi prescrit,
previ pagament d’una “prestació econòmica” progressiva
en el temps. Una amnistia urbanística, clara i
llampant, prèvia l’aportació a les arques municipals de
la corresponent prestació.

La principal crítica per part de l’oposició és que aquesta
és una mesura que “premia els infractors”. Malgrat que
aquesta crítica té una certa justificació, el que està clar
és que no val ignorar una situació que és present.

Pensem que, només a Menorca, estem rallant —pel cap
baix— de més de 2.000 habitatges il·legals. Aquest
panorama és el resultat de la manca de voluntat real de
les institucions, al llarg d’aquestes dècades, d’exercir
amb responsabilitat les seves competències, per no
rallar dels interessos, si més no electorals, amagats
sota el “deixar fer”. De forma constant s’ha anat parlant
del problema del rústic, però les decisions efectives han
estat inexistents.

Així les coses, què en fem, tenint en compte que la
immensa majoria d’aquests habitatges han passat a
una situació de fora d’ordenació, és a dir, que no es
poden esbucar, amb la única conseqüència (aquesta
situació jurídica) que els propietaris tenen limitades les
possibilitats d’actuació en les seves edificacions?

Val, idò. Incorporem-les a la legalitat. Ara bé, les intencions
proclamades amb l’aprovació de la norma
solament serien creïbles si aquesta amnistia anés
acompanyada d’altres mesures, especialment dues. En
primer lloc, el reforç clar dels mecanismes i dels instruments
d’aplicació de la disciplina urbanística, és a dir,
d’una decisió ferma, posada en pràctica, de no permetre
més desgavells en el sòl rústic. En segon lloc, la
norma hauria d’haver introduït mesures reals
d’integració paisatgística i, principalment, ambiental.
Aquests habitatges il·legals en rústic estan provocant
un greu impacte en el medi, fonamentalment com a
focus de contaminació en no tenir els necessaris mecanismes
de tractament de les aigües brutes.

Però s’ha perdut la possibilitat d’obligar a introduir
mitjans per a la reducció de l’impacte, malgrat que la
disposició en qüestió parli de “mesures d’adequació a
les condicions generals d’integració ambiental i paisatgística
que l’ordenació, si procedeix i a efectes
d’aquesta incorporació, estableixi”, la qual cosa ningú
sap el que vol dir i que significa que cada ajuntament
farà el que podrà i voldrà.

I dels assentaments urbans en medi rural (l’altra via
col·lectiva de legalització), què en deim? Bé, aquest
tema més val deixar-lo per un altre dia ...