Teresa Caimari i Toni Marimon, MÉS per Son Sardina i Sa Garriga: “Som més gent que mai”

Llorenç Carrió

Em trob Antoni Marimon llegint el diari al Cafè Can Ros
de Son Sardina, com sempre ha arribat més que
puntual. En Toni i jo fa molts anys que ens coneixem, ell
va ser professor meu a la carrera d’història, un dels que
més petjada m’ha deixat. Així, sempre el recordaré
explicant, entre d’altres esdeveniments, el segle XIX
espanyol amb tots els seus problemes de fons. Llàstima
que en aquest Estat, on ens ha tocat viure, en lloc
de triomfar els canvis, s’imposin les restauracions.
Malgrat això, record que amb la paciència i el to conciliador
en què en Toni ens ho explicava feia possible
somiar en un futur millor.

Tot seguit ha arribat Teresa Caimari. Na Teresa és una
dona d’empenta, ecologista, feminista, d’esquerres,
podria afirmar que hereva del maig del 68 i amb més
il·lusió que mai. Ella i en Toni són les persones més
visibles de MÉS per Son Sardina i Sa Garriga.
D’aquesta manera, no és difícil entendre perquè les
coses han començat a canviar al poble.

Son Sardina i Sa Garriga com també les urbanitzacions
de Son Bassó i Cas Patró formen part de la part forana
de Ciutat que tan malmenada ha estat pels governants
de torn i les seves obres faraòniques i especulacions
urbanístiques. En canvi, cal recordar que els seus
veïnats no són en cap cas de dretes. Com també ha
afegit l’espòs de na Teresa, Pep Truyols “molta gent de
Son Sardina ha hagut de lluitar durament durant molts
anys perquè el perímetre del poble no cresqués més”.
En aquest sentit, pel que fa les eleccions, mentre que el
PP aconseguí guanyar les darreres municipals, la suma
PSOE, EU i MÉS fou majoritària. I ara, en les darreres
europees, el PP ha tret els seus pitjors resultats i sense
comptar altres formacions, la suma de les candidatures
que tenien el suport de MÉS empaten amb els populars.
Si a això se li suma que, com apunta en Toni, des
de que som MÉS, “som més gent que mai”, podem
afegir que els temps estan canviant de veres.

D’altra banda, si ens fixam en el dia a dia del Govern
popular, ens adonam que només han servit per anar
perdent drets, serveis i qualitat de vida dels veïnats.
Així, s’ha deixat de fer la recollida selectiva, cada
vegada hi ha menys freqüències de bus i metro, han
eliminat una aturada de bus i fins i tot han tancat el
Casal de barri. En aquest sentit, na Teresa apunta que
allò que fa por del Casal no és el seu cost econòmic,
que no ens enganin, sinó donar veu i espai al poble,
l’autogestió de part dels propis membres de les associacions,
la participació ciutadana és poderosa i perillosa.
A Sa Garriga la deixadesa de l’Ajuntament s’hi fa
ben patent. Aquestes coses no passen a segons quins
barris.

I encara més, no hem d’oblidar la gran espasa de
Damòcles que assetja al poble i que segueix essent la
construcció desaforada. Sembla que n’hi ha que no
n’aprenen mai, sinó no s’entén com encara el PP vol fer
passar per Son Sardina una nova Via connectora i vol
fer créixer la urbanització de Son Bassó. Això demostra
el model que té el PP per Mallorca, destrucció i més
destrucció.

Davant això MÉS no només s’oposa i també vol canviar
el model de poble, cosa que està aconseguint a poc a
poc. Així, demana aparcaments de bicicletes; MÉS
rememora la Segona República i demana que es retiri
la placa franquista que hi ha a la Creu; reclama fer una
vorera pel camí que arriba a la Universitat i que actualment
a més té un revolt molt perillós; i fins i tot també es
demana crear una zona escolar pròpia. Actualment,
molts nins del poble se n’han d’anar a estudiar per tot
Palma... D’aquestes propostes sortirà el compromís del
programa de MÉS.

Finalment, de la cosa que més orgullós estan els
nostres amics és que a Son Sardina hi segueix ben viu
el sentiment de poble, de mallorquinitat, que arriba als
nouvinguts i que permet al poble tenir un teixit propi
amb moltes dones implicades com apunta na Teresa.
Així, hi resisteix el petit comerç i es creen iniciatives
noves, algunes d’elles molt preocupades en l’ecologia.
Tot plegat, permet il·lusionar-se amb el futur que ens
espera.