Un curs polític decisiu

Miquel Rosselló

President de l’Ateneu Pere Mascaró
L’alto el foc a Gaza, a pesar de que el conflicte continua
enquistat i la guerra embruta molts d’indrets del
planeta, ens permet començar aquest nou curs polític
amb una bona noticia.

Lamentablement les bones noticies s’acaben aviat. La
Unió Europea liderada per Merkel i governada per un
pacte de la dreta conservadora i la socialdemocràcia
està decidida a continuar la política econòmica de
l’austeritat que tant de mal ha portat a milions de ciutadans
i ciutadanes europeus, especialment de l’Europa
del Sud, a pesar que cada cop hi ha més veus en
contra.

I per facilitar les coses a França François Hollande i
Manuel Valls han canviat el govern, deixant fora els
ministres contraris a aquesta política i fent un brusc gir
cap a la dreta. Mentre na Merkel i Rajoy als peus de
l’apòstol Santiago s’han jurat fidelitat per seguir escanyant
a la majoria de la ciutadania amb les polítiques de
retallades. Si algú dubtava que els triomfalistes anuncis
de sortida de la crisi eren un bluf, ara ja no hi ha la
més mínima dubta.

En Luis de Guindos, probable nou cap de l’Eurogrup,
això sí d’aquí a un any, ja ha “tranquil·litzat als
mercats” amb unes declaracions a on assegurava
noves retallades de cinquanta mil milions d’euros fins
el 2017, especialment en massa salarial estatal, és a
dir funcionaris i transferències socials, molt especialment
amb el subsidi d’atur.

El PP està decidit a seguir aplicant polítiques de
retalls en les llibertats democràtiques. Cal impedir
l’apoderament de la ciutadania, per tant confrontació
total amb el procés sobiranista català, votar és dolent
i il·legal. No moure un dit per facilitar el procés de pau
a Euskadi, si cal posar-li pals a les rodes. Seguir en la
política de recentralització usurpant competències a
les autonomies, quan menys poder tinguin les institucions
més properes als ciutadans millor. I per si algú
encara dubtava de la deriva autoritària de la dreta
espanyola aquí està l’anunci de la nova llei electoral
pels municipis. Un intent més de que el PP mantingui
el poder als municipis, alhora que escanya a les minories
i apuntala una de les potes decisives del bipartidisme.
Si a això s’afegeix la pretensió de canviar les
regles del joc a pocs mesos de les eleccions i amb tots
els altres partits en contra, ens troben davant un vertader
intent de cop d’estat per mantenir un sistema institucional
que fa aigües per tots costats.

A les nostres Illes tot igual. En Rajoy només si acosta
per veure al Rei, els illencs l’importem ben poc i de
passada anuncia que mantindrà l’infaust i injust sistema
fiscal que ens està escanyant. Ara no toca parlar
d’això.

Mentre en Bauçà i la seva inefable consellera
d’educació estan decidits a que s’ensorri el mon si cal
abans d’assentar-se a negociar amb la comunitat
educativa, els ciutadans encara no sabem qui menteix
sobre les perforacions petrolíferes fetes el 2013 a
aigües de les Illes si en Company o en Bauçà, encara
que cada cop som més que pensem que el dos i pels
que es pensaven que la corrupció de l’època Matas ja
havia sortida tota a la llum, aquí està Son Espases.
Però aquest nou curs polític acaba amb les eleccions
autonòmiques i municipals per tant el poble te la
paraula.