XV conveni col·lectiu d’hostaleria de Balears 2014-2018

Ginés Díez González

Secretari General FECOHT-CCOO Illes Balears

Signat i ja publicat al BOIB núm. 103 de 31 de juliol de
2014 el XV Conveni Col·lectiu d’Hostaleria Illes Balears,
toca fer una reflexió de com s’ha donat aquest conveni.
La primera sorpresa que ens trobem és el canvi,
legítim, per part patronal del negociador des de l’any
1976.

Seguim amb declaracions del president de la Patronal
en roda de premsa sobre quins beneficis van obtenir la
temporada anterior i alhora anunciant el 0% de pujada
salarial per al conveni del sector d’Hoteleria. El dia de
lliurament de la plataforma sindical conjunta de CCOO i
UGT, ens fan saber també la patronal, en el seu
conjunt, de les seves reivindicacions per al conveni,
que eren d’allò més reaccionari i regressiu de la negociació
dels últims 37 anys en el sector i pretenien donar
un gir copernicà al conveni.

Tot un seguit de mesures negatives en la contractació i
des-regulació de la figura contractual dels fixos discontinus.
Aquestes mesures eren relatives a la seva crida
i mitjanes garantides, adaptació del conveni dels
acomiadaments col·lectius, suspensions dels contractes
i reduccions de jornades empitjorant l’existent i
aplicant la Reforma Laboral en tota la seva profunditat i
cruesa. Jornada irregular i la seva distribució i treball a
torns empitjorant les condicions actuals, igualment
modificar tot el tema del descans setmanal, dels dos
dies lliures consecutius, vacances, inaplicació de condicions
de treball, IT, pujada salarial del 0%, externalització
dels serveis en l’Hoteleria i altres.

La negociació col·lectiva és una institució política i
econòmica central de gran transcendència, determinant
de la regulació de les condicions de treball. És
l’instrument a través del qual s’han produït els avenços
cap a la igualtat i la cohesió social que amb la Reforma
Laboral del Partit Popular es vol desvirtuar i individualitzar
les relacions laborals. Des del salari fins a les
pensions són conseqüència de la negociació col·lectiva
del que no només s’han beneficiat els treballadors i
treballadores de la branca de producció, aquestes es
deuen a les lluites dels treballadors i treballadores, a la
intervenció sindical, sense la força negociadora dels
sindicats mai hagués hagut Estat social.

No havíem de deixar que el conveni col·lectiu més
important de Balears, el d’hostaleria, que afecta en
plena temporada a més de 125.000 treballadores i
treballadors directes, i milers indirectes, el que més
afecta l’economia balear, s’afeblís.

La patronal està amenaçant el dret a la negociació
col·lectiva, la nostra pràctica sindical s’ha de centrar a
defensar els elements centrals de la mateixa i en la
presència permanent del sindicat en tot el procés negociador
dels acords i conveni col·lectiu. Hem d’enfortir el
paper contractual del sindicat, dinamitzar la negociació
col·lectiva i enfrontar-nos a les polítiques recessives de
la Patronal i governs.

Hem aturat aquest intent de debilitament del nostre
conveni d’hostaleria, ara ens toca fer-lo complir en els
centres de treball perquè la patronal intentarà buidar-lo
de contingut i donar-li interpretacions no ajustades a
dret.

Hem guanyat ,amb aquest conveni , una batalla més
però atenció!, que encara no s’ha guanyat la guerra.
I finalment, patronals del sector, per a aquest viatge no
calia alforges.