Editorial

Miquel Rosselló. President de l’Ateneu Pere Mascaró

Vivim uns temps farcits de contradiccions. Mentre tothom parla de la creixent desafecció cap a les institucions democràtiques i el desprestigi de la política, a Escòcia el passat dia 18 va anar a votar més del 85% del seu cens electoral. Al Regne Unit davant la decisió del poble escocès de voler decidir el seu futur, la monarquia, el primer ministre, el conservador Cameron, el partit laborista i totes les institucions representatives de l’Estat , permeten la celebració lliure i democràtica d’un referèndum sobre la seva independència. Per contra a l’Estat Espanyol, la monarquia, la judicatura, el President Rajoy i el seu partit, el primer partit de l’oposició, el PSOE, i totes les institucions representatives prohibeixen al poble català decidir el seu futur i amenacen en utilitzar tot el pes de la llei si el 9 de novembre surten a votar.

A Escòcia el seu Parlament sol·licita al govern britànic la celebració del referèndum d’autodeterminació i els dos governs pacten dia i pregunta. Mentre aquí la petició de consulta la formula el Parlament català, amb el suport de més del 90% dels municipis del País i d’amplis sectors de la societat civil, amb mobilitzacions els tres darrers onzes de setembre que en cada cas superaren el milió i mig de persones, mentre l’Estat Espanyol se tanca en banda.

Per contra el President Rajoy, argumenta que no es pot aprovar una llei com la de l’avortament sense consens suficient, mentre no diu ni fa el mateix amb la consulta a Catalunya i amb la llei Wert, d’educació.

El ministre Alberto Ruiz Gallardón dimiteix i el d’educació continua tan ample, com si amb ell no anés el tema.

A casa nostra la justícia toma, per tercera vegada, el TIL i el President Bauçà, com si amb ell no anés la cosa fa dimitir a la Consellera Camps, enlloc de dimitir ell que és el màxim responsable del més gran desgavell educatiu que ha patit la nostra comunitat, mentre li passa el mort a Núria Riera, que per cert està implicada en la normativa legal que arracona el català a l’Administració pública.

La comunitat educativa al complet i tots els que hem lluitant contra la política educativa de Bauzà, passi el que passi ara, estem d’enhorabona. El TIL està mort i el govern ha fet un ridícul espectacular.

Si volen ésser conseqüents amb tot això ara caldria la dimissió del President Bauçà, la retirada del TIL per part del Govern i començar a cercar una sortida consensuada amb la comunitat educativa al complet. Permeteu-nos que alguns no siguem encara tan optimistes.