El naixement del GOB, un record personal d’en Joan Mayol

Jesús R. Jurado, un soci fundador.

Som amic d’En Joan Mayol des de fa 44 anys. Potser som el primer amic que va tenir a l’àmbit de la conservació del Medi Natural i ja érem junts als inicis del GOB a finals de 1973. Ens coneguérem anant al Massanella a veure voltors. No en vérem, però, allà rebérem la llavoreta de l’amistat, la qual, com amb el camembert, com més vella, millor. Recordem que presentar un llibre vol dir parlar bé de l’autor i parlar bé del llibre. Vull agrair-li a En Joan l’encàrrec de fer-ho i a Pere Sampol el fet de donar-li ales. Em sent sincerament honrat.

En Joan és un gran biòleg i un enorme gestor de la Natura. Ha pres part a mil i un fets com són la creació dels parcs naturals de Dragonera, Llevant i Cabrera, i lògicament de s’Albufera, d’on va ser Director 10 anys, va ser ponent de la Llei d’Espais Naturals, etc. En Joan té criteri, idees clares, iniciativa, voluntat i una envejable capacitat de feina. Ha engegat propostes i assolit èxits impensables per a molts que, o no arribaríem o ho faríem tard i malament.
El llibre (no llibret ni molt manco fulletó!) té 95 pàgines de la prosa d’En Joan: àgil, amena i clara. Densa en continguts. Extensa en informació. Enganxa el lector tot i que no sigui afí a aquestes curolles. Pels que visquérem aquells temps, ens porta el record de vivències irrepetibles que ens canviaven la vida. En Miquel Rayó, amic entranyable d’aquells dies, en parla com de “La Descoberta”. Exacte: a les Illes dels 70, en matèria de conservació i defensa de la Natura, estudis de camp i divulgació, estava quasi tot per fer. Cada acció, sortida, publicació, espècies vistes, els seus noms: tot era una petita (o gran) descoberta .

En la trajectòria d’En Joan, els llibres i l’escriure han estat una constant. Ha escrit articles a la premsa diària –té, amb alguns de nosaltres, el Premi Ciutat de Palma de Periodisme- o a revistes –és col·laborador de Quercus-, i nombrosos els llibres, com autor o coautor, sobretot divulgatius com Els aucells de les Balears (1978), Rèptils i Amfibis de les Balears (1985), Què punyetes és la Biodiversitat? (2008) o Les Terres de Baliar (1998), amb Juan Varela, pintor de la Natura.

En Joan comença El naixement del GOB, un record personal amb el relat de la seva infantesa per millor explicar com es formà la seva personalitat, i després narra la gènesi del GOB, anys que foren d’autèntica formació: lectures, excursions, els primers recomptes de voltors o les eixides botàniques amb en Toni Bonner. Tot d’una va venir la divulgació de la mà del Diario de Mallorca, amb pàgines setmanals per les quals molta de gent obrí els ulls a la Natura i a la seva protecció...


El llibre segueix amb el naixement del GOB a partir d’un curs d’ornitologia amb la SHNB. Els “professors” (nosaltres mateixos) fèiem les dissertacions llegint la Peterson als assistents i no massa més. A l’agost del 73 ja érem un bon nucli amb Bosch, Alcover, Hilari, Lluc, Rayó, Bonner, la seva filla i 1a sòcia, n’Aina, que ens va fer l’escut del GOB amb el voltor, Avellà, Ximenis, Xesc, Biel, i òbviament En Pep Casasayas, Don Pep, responsable de la drassana on el GOB agafà forma, primer president, patró de les primeres singladures i autor de la proposta de què En Joan fos el soci núm. 1 del GOB, aprovada per unanimitat en l’assemblea fundacional. L’1 de gener de 1974 molts entraren al nou any amb una nova esperança i altres amb una pedra a la sabata: havia nascut el GOB... El relat d’En Joan abasta fins a mitjans dels 80, esquitat amb impagables fotografies o amb la llista dels cent primers socis... Pocs podrien haver escrit un llibre amb tanta de molla i en tan poc temps. Poques vegades una norantena de pàgines han dit tant.

Una biografia d’En Joan haurà de ser un bon totxo: la faceta política, la pagesa –ara fa oli i vi-, viatges de feina o de plaer, família: és pare de dos fills. La seva dona, na Dora Muñoz, li dóna total recolzament. Li agraïm no haver-li tallat les ales. Així pot seguir fent millor i més ben coneguda la nostra terra.

Amb En Joan, jo he fet les mil i una: des de trobar les primeres larves de Ferreret fins a confeccionar la Llista de noms comuns dels aucells de les Illes. Hem viatjat a congressos a mitja Espanya. Les nostres caminades –sé que molts pensen el mateix-, m’han servit tant com la meitat de la meva biblioteca. Fa temps que li tenc atorgat un dels pocs títols de “gran amic” que he donat i és molta la gent que té En Joan com a “gran amic”. Això només se guanya sent generós i pacient i tenint molta mà –esquerra, lògicament!-, per conservar amics tota una vida...

En el meu cas particular, el sentiment que domina la meva relació amb En Joan és la gratitud i supòs que, en aquell nucli primigeni d’amics el sentiment és compartit. Avui, gràcies a la seva convidada, jo ho he pogut posar per escrit: vull agrair-li, no aquest llibre només, sinó, el seu immens amor i dedicació a la nostra terra illenca, de les quals coses tots ens hem beneficiat.