MenorcaEdu21. Per què perseguim un Pacte?

Il·lustració: Menorca Edu21, dibuix de Jordi Bonmassip

Guida Al·lès Pons. Menorca Edu21

Val la pena lluitar per un Pacte Educatiu en una situació d´emergència com l´actual? (150 dimisions en 2 anys, directors expedientats, avaluacions falsejades, baixos resultats...) Ens podem permetre pensar en el llarg termini? En aquest escrit s´exposen els motius pels quals aquesta feina és urgent.

Entre els anys 80 i el 2006 l’educació ha estat el major factor de mobilitat social. Però tot i tenir a les illes un dels índexs PIB més elevats de l´Estat, no hem sabut aprofitar la situació de benestar per millorar els aprenentatges. Tenim els índexs més baixos de lectura i els més alts en abandonament escolar. On volem anar amb un 30% d´abandonament? Quins lideratges socials o empresarials podem esperar amb tants joves que creuen que no saben, no tenen, no poden? (UE 12%, País Basc 8,8%).

Per què no ha millorat la situació? 7 lleis educatives en 40 anys pensades més per satisfer les directrius polítiques del govern de torn que per solucionar problemes reals no han fet més que perpetuar la inèrcia. En cap cas s´ha fet un diagnòstic seriós a les Illes ni molt menys una anàlisi de les causes. Unes causes que són multifactorials (economia turística, sortides laborals fàcils, ràpida transició de la vida rural a la postmodernitat, l’escassedat de líders, la baixa percepció social de l’impacte de l’educació sobre el futur) una visió de la vida: Al final sempre guanyen els de dalt, des de baix no podem fer res. I una resignació social sobre el nostre destí (no te signifiquis). Unes raons que abracen l´imaginari col·lectiu i la cultura illenca i que justifiquen la necessitat d’un Pacte per a transformar no només l´escola sinó els sistemes social i familiar.

Juntament amb les propostes per apropar l´escola a la societat, el Pacte en recull per millorar el funcionament de l´Administració. Com és possible que l´estructura de funcionament vertical de l´administració heredada del franquisme ( consistent en transmetre ordres i instruccions més que en escoltar, cooperar i resoldre) continuï sense canvis al segle XXI? Un sistema pensat per un món que ha mort, on els equips directius estan més ocupats en la gestió de l´edifici i la burocràcia que en la gestió de l’aprenentatge. Obligats a batallar sense tenir la formació ni les claus per somniar millores.
Una estructura que no és capaç de detectar el talent docent, en la que els mestres que estimen la feina moltes vegades han de guanyar a contracorrent les batalles per la innovació. Mestres desempoderats en un teixit que no els considera importants.
Finalment, tants alumnes que es perden, que no poden desplegar els seus talents, dins uns centres tradicionals que no han sabut interpretar els canvis socials.


El Pacte respon a un deute amb el futur. Però també amb el passat. Els nostres avis i àvies, la majoria pagesos, educats en un món en el que només els fills dels senyors podien estudiar, que no tenien veu ni vot, van guardar una saviesa de viure que els va dur a esperar-ho tot de noltros. Per ells, no ens podem acovardar. Hem de trobar l´equilibri entre un passat que ens ferma i el futur que duen dins els nostres fills i que ens diu que el canvi és irreversible. Ara ja no basta l´efecte taca d´oli. No n´hi ha prou amb petits grups de mestres innovadors. Necessitam centres que prenguin decisions, un fet només possible amb un canvi estructural a través d´un Pacte que pugui ser la base d´una futura Llei d´Educació de les Illes Balears. Un pacte nascut de la societat civil (amb la participació de tots els sectors, moviments, i ideologies polítiques). Si a altres llocs ho han fet, per què aquí no podem?

Per conèixer els continguts del Pacte: http://menorcaedu21.blogspot.com