Miquel Oliver regidor a Manacor: MÉS-Manacor aspira a tot, inclosa la Batlia.

Per Llorenç Carrió

De camí, em trob amb una bona tempesta de tardor, d’aquelles que et deixen ben xop. Realment al nostre país la pluja no sap ploure... Però, tot seguit, en arribar a Manacor, la cosa canvia. A Can Lliro, bar polifacètic i molt recomanable, m’hi espera Miquel Oliver amb una càlida rialla i moltes ganes de parlar sobre la ciutat i el nou projecte que tenen entre mans: MÉS per Manacor.


En Miquel forma part del grup municipal PSM-IV-EM juntament amb Sebastià Gaià. Abans de començar a parlar sobre iniciatives, en Miquel vol fer esment sobretot d’una característica important de Manacor, com és el fet que té un comportament electoral propi, molt allunyat d’altres grans nuclis de l’illa. Manacor sempre ha tengut una pluralitat molt gran dins el Consistori i això ha fet que els governants també hagin après a fer política d’una manera molt diferent a la d’altres contrades. D’aquesta manera, cercar consens no és una cosa nova.

A partir d’aquí es pot entendre millor el cas Antoni Pastor. Pastor ja fa tres legislatures que és el Batle, presentant-se com a cap de llista del PP i a les darreres eleccions aconseguí la majoria absoluta. Pastor, emperò, ja va caure a l’ostracisme del seu partit el 2010 quan José Ramón Bauzá i Carlos Delgado conduïren el seu partit cap a la ultradreta. Així, la candidatura del 2011 ja no era sols popular, sinó de gent molt propera a Pastor.

El 2012 va suposar el final de la relació d’Antoni Pastor i el PP, la nova Llei de la Funció Pública i la derogació de la Llei de Normalització Lingüística varen ser la darrera gota que va fer vessar el tassó. Així, Pastor i els seus amics deixaren el Grup popular del municipi i crearen Coalició per Manacor.
Tot plegat ha portat a Pastor a tenir una certa àuria de defensor de la llengua pròpia, però no pot amagar algunes altres àrees de la seva gestió que són més fosques. La més obscura és la de no haver estat capaç en dotze anys de fer un pla general urbanístic, malgrat haver-ho promès a cada legislatura.

D’aquesta manera el poble ha crescut de manera desordenada tots aquests anys i sense les zones verdes corresponents. Aquest fet ha estat aprofitat per alguns dels especuladors carronyaires més famosos de la contrada que han comprat les terres que havien de ser zones verdes. Tot fa olor de socarrim i a més els tribunals sembla que donen la raó als carronyaires. Així, si, finalment, l’Ajuntament ha de pagar a preu edificable aquests solars suposarà la fallida financera de l’Ajuntament. Això sí que serà una gran pilotada. Quina herència és aquesta, Pastor?

D’altra banda, quan en Miquel parla de Més per Manacor li canvia la cara. En aquest moment s’està creant la nova plataforma entre PSM, Iniciativa, ERC i independents i per novembre hi haurà l’assemblea constituent. A més, quan li deman per les previsions, en Miquel no pot estar més entusiasmat: “Més Manacor aspira a tot, a sa batlia i tot”. Tot seguit és posa melancòlic i recorda dos companys del PSM Gustau Fernández i Ferran Fuster, perduts prematurament, i que estarien molt orgullosos d’aquest projecte.

Recuperant una altra vegada el fil i per acabar. En Miquel m’explica l’actualitat municipal. El fet que el PP hagi perdut la majoria fa que el Consistori estigui molt obert i que propostes de tots els grups es puguin aprovar. Així, orgullosament, m’explica que han presentat i aprovat mocions a favor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i contra els desnonaments, a favor de la llengua i cultura catalana, per recuperar el Tren de Llevant.