Laura Gorrias Camps
La constatació que aquests últims anys de crisi econòmica han tingut un resultat devastador per al món cultural no resulta nova per a ningú. Tanmateix, ara, a finals de 2014, tots els àmbits del mal anomenat “Estat del Benestar” (educació, sanitat i cultura) donen senyals d’estar a punt de col·lapsar-se.
El col·lapse que pateix la cultura queda simbolitzat a Ciutadella en dos edificis emblemàtics del poble: el Palau Saura–Miret i el Teatre des Born. Tant un com altre edifici són de propietat municipal. El Palau Saura fou comprat i reformat directament pel consistori ciutadellenc amb la intenció de convertir-lo en l’epicentre de l’activitat cultural del poble. El Teatre des Born també és municipal, però en aquest cas la reforma va anar a càrrec del Ministeri de Cultura. Malgrat els diners invertits, tots provinents de la ciutadania, els dos espais romanen, a dia d’avui, tancats i barrats, i el seu futur s’entreveu ben negre; negre pel que fa a les possibilitats d’ús cultural que se’n derivarà, i negre pel que fa a les intencions del consistori, que fan perillar que els dos equipaments continuïn sent municipals.
L’Ajuntament els té tancats perquè no sap què fer-ne, i intenta, de sotamà, que els jutjats es traslladin al Palau Saura, aconseguint així que el Ministeri de Justícia es faci càrrec del manteniment de l’edifici i les obres necessàries per convertir-se en jutjat, amb un contracte de lloguer que comportarà ingressos per a l’Ajuntament per una durada de només 5 anys. Paral·lelament i de manera totalment opaca, intentà que una productora gegant es quedés en concessió per vint anys el Teatre des Born, en unes condicions que el fan inaccessible a la situació de les companyies teatrals insulars i, per tant, a anys llum de les necessitats culturals dels col·lectius illencs.
Gràcies a les pressions de les entitats culturals i ciutadanes del poble es va aconseguir que s’obrís, l’hivern passat, el Palau Saura. Un dia de portes obertes perquè tothom que ho desitgés pogués veure els resultats de les obres de restauració (cinc milions i mig d’euros entre la compra i les obres). En canvi, no hem tingut l’oportunitat de veure el Teatre des Born, que es recepcionà amb profundes diferències en relació al projecte acordat, i amb greus deficiències segons hem pogut saber a posteriori.
Així, Ciutadella té tancats dos equipaments culturals que li pertanyen i que la societat menorquina necessita com l’aire que respira. Mentre l’Ajuntament entén que aquests dos edificis són una despesa inassumible i innecessària (Ciutadella va estar anys sense cinema i ningú no es va morir, no? –deuen pensar), les entitats culturals i els moviments ciutadans del poble bullen d’idees i projectes per revifar la vida cultural del poble, i només els cal un espai de trobada que vertebri aquests projectes.
Ens trobem, doncs, que no només tenim monuments megalítics prehistòrics, com els talaiots i les taules, que ara resulta que són candidats a esdevenir Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, quan han estat dècades abandonats, sense la més mínima intervenció de conservació o política educativa real, sinó que també tenim monuments megalítics contemporanis. No sé quin seria el parer de la UNESCO davant l’ofec cultural que pateix el nostre poble i de les negligències dels governants actuals envers la cultura pròpia del territori que pretenen promocionar.
