Miquel S. Oliver, un dels fundadors de la Mallorca contemporània

Damià Pons i Pons

La diversitat és el primer tret que caracteritza el nostre personatge. Va ser poeta i narrador, periodista i crític literari, director de diferents diaris (La Almudaina, Diario de Barcelona i La Vanguardia), historiador i assagista polític, promotor de múltiples iniciatives cíviques de caràcter modernitzador, i també membre destacat de diferents entitats culturals, tant a Mallorca com a Catalunya.

Tanmateix, el fet que millor defineix Oliver és la seva condició d’intel·lectual, del tot homologable al model que es va configurar a la cultura europea de les darreries del segle XIX. Una persona amb una formació cultural sòlida, que té un sistema d’idees propi i que pretén influir la societat amb l’objectiu d’orientar-ne el seu rumb. Per aconseguir-ho, desenvolupa una doble tasca: d’una banda, fa la crítica d’aquells elements de la realitat que considera negatius; de l’altra, fa propostes de caràcter transformador. Aquesta tipologia d’intel·lectual –amb voluntat ferma de creador d’opinió-, utilitza la premsa com la tribuna que li permetrà difondre i donar eficàcia als seus missatges. És l’accés de les masses a la premsa el que dóna viabilitat a l’acció dels intel·lectuals.

En el context d’entre els dos segles, Oliver va convertir-se en un dels fundadors de la Mallorca contemporània. Va impulsar, des de les pàgines de La Almudaina, tot un seguit d’iniciatives i de corrents de pensament que acabarien essent determinants durant tot el segle XX. Primer, va propugnar la modernització dels costums, de les infraestructures i de les manifestacions culturals. Calia, digué, fugir <> i obrir-se a les novetats que s’estaven produint a l’Europa més avançada. Segon, per afrontar la crisi agrària que aquells anys forçava molts d’illencs a l’emigració, va plantejar la possibilitat de crear a l’illa una indústria turística. Segons Oliver, a Europa ja hi havia sector burgesos que tenien la voluntat de viatjar i Mallorca podia ser un destí que els resultàs atractiu per diferents raons: clima magnífic, proximitat al continent, diversitat de paisatges en un espai relativament reduït. Tanmateix, per atreure els europeus calia dur a terme algunes realitzacions: disposar d’un hotel tan confortable com els de París, millorar la comunicació amb Barcelona i Marsella, arreglar els camins interiors i crear una entitat que s’encarregàs de la promoció de l’illa com a destí turístic. El somni d’Oliver els anys següents es va anar fent realitat: el 1903 s’inaugurà el Gran Hotel i el 1905 es creà el Foment del Turisme.

La tercera gran proposta d’Oliver va ser el regionalisme o el mallorquinisme polític. Mallorca com a prioritat política, cultural i econòmica. Enfront d’un model d’estat centralista, uniformitzador i caciquil, la reivindicació d’un altre d’alternatiu que es reconegués compost –ara en diríem plurinacional- i que assumís i constitucionalitzàs el dret de les nacions no castellanes a tenir un règim d’autogovern i a mantenir vigorosos els seus trets identitaris bàsics (la llengua i la cultura, el dret civil i la memòria històrica productora d’autoconeixement). L’obra La cuestión regional (1899) n’és la fita fundacional màxima, del mallorquinisme polític.

Encara hi va haver un altre aspecte en el qual el paper d’Oliver fou decisiu. En aquest cas juntament amb els poetes Costa i Llobera i Alcover, el filòleg Alcover i l’intel·lectual Alomar. M’estic referint a què varen ser tots ells els qui, a l’inici del segle XX, varen aconseguir que es consolidàs a Mallorca una cultura escrita de gran qualitat i en llengua catalana, en la qual es demostrava que eren perfectament compatibles la lleialtat a la identitat històrica i la participació en els corrents de la modernitat artística i intel·lectual europea.

Per tots aquests motius, Oliver és un dels pares fundadors de la Mallorca contemporània.