Primeres jornades sobre historia del moviment obrer a Mallorca

Maties Bennàssar

Els divendres 21 i dissabte 22 de novembre, tingueren lloc a Palma, les primeres jornades sobre història del moviment obrer a Mallorca. Es centraren en el tema del 90è aniversari de la inauguració de la Casa del Poble de Palma. Foren unes jornades organitzades per UGT, CCOO, Associació de la Memòria de Mallorca, l’Ateneu Pere Mascaró, la Fundació Emili Darder i la Fundación de Investigaciones Marxistas. La idea inicial sorgí de Josep Vilchez, l’Ateneu Pere Mascaró la recollí, es posà en contacte amb la resta d’entitats, i després el treball constant i exemplar d’una comissió unitària, va aconseguir fer arribar a bon port la afortunada iniciativa.

Els resultats foren un èxit d’assistència, un treball rigorós i documentat de tots els ponents, un allau de noves informacions i d’aprenentatges per a tots els assistents i la reafirmació del paper específic i encara poc reconegut, que el moviment obrer ha jugat a la història de Mallorca. Una exposició de panells al local de la UGT, acompanyava gràficament una breu cronologia històrica de la Casa del Poble. No tindria sentit reproduir el que digueren totes les ponències. Hi ha la voluntat d’editar els treballs d’aquestes primeres jornades, per intentar socialitzar al màxim la gran riquesa de les aportacions realitzades.

Des del meu punt de vista personal, m’agradaria enunciar alguns dels temes tractats, i que a per a mi, em motivaren a la reflexió i a la necessitat de seguir coneixent millor la nostra història. Com per exemple el paper de les cases del poble, com a centres on la classe obrera aspira a ampliar la seva influència vers a una base popular molt més ampla que la pròpia classe. Les cases del poble enteses també com un lloc no sols de coordinació de lluites obreres, sinó també com a centres de formació, d’activitats culturals, d’oci i lleure, de lloc de relacions humanes...També com l’expressió escrita era quasi sempre en castellà, segons l’educació oficial de l’època, malgrat que les intervencions orals fossin la majoria en català. També prou interessant fou conèixer les aportacions dels ateneus anarquistes, la seva situació minoritària a Mallorca i la relació prou intensa amb el moviment anarquista de Catalunya.

També les circumstàncies de la donació de Joan March ( En Verga), obriren una interessant reflexió sobre la situació de Mallorca entre la primera guerra mundial i l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera. Una època entre els anys 1918 i 1924, on es situen les primeres propostes de donació de Joan March, el pagament del lloguer de la casa del poble pel magnat, mentre es decidia si es feia la seva construcció, els debats en el si de les organitzacions obreres sobre si s’acceptava o no la donació de March, la polèmica entre els liberals i el partit afí inspirat per Joan March front als conservadors, aristòcrates i mauristes, la construcció de la Casa una vegada assentada la Dictadura de Primo i amb una part d’organitzacions obreres il·legalitzades i altres no, la participació de les diferents corrents obreres en la gestió de la casa del Poble i en el seu ús...

Saber com l’estraperlista i negociant sense escrúpols Joan March, comerciava «legalment» amb les exportacions amb als països amb guerra, a una època de forta carestia a Mallorca i burlant la Llei de Necessitats Bàsiques, aconseguint uns preus exorbitants i uns suculents beneficis. La possible maniobra de March amb la donació, per intentar apaivagar els malestars dels obrers, que ja havien fet assalts a magatzems per la fam i carestia que sofrien. L’intent del partit liberal de March per aconseguir una base popular més ampla, en uns moments que tenia un fort enfrontament amb el caciquisme tradicional mallorquí...

Altra reflexió prou interessant fou la de considerar que malgrat el sistema d’alternances de la Restauració, en les eleccions municipals i a vegades a les pròpies generals, era possible trobar exemples de candidatures socialistes o de coalicions republicanes-obreres, que trencaven el bipartidisme dominant i aconseguien algun tipus de representació.

I així i tot, el moviment obrer creix, les cases del poble s’estenen també als pobles de Mallorca, en paral·lel a la creació d’organitzacions sindicals i obreres, primer als pobles amb més industria i després a quasi totes les localitats. En la segona República esclatarà el creixement de les organitzacions. I en l’època de les eleccions de febrer de 1936, malgrat el Front Popular és derrotat a les Balears, la força del moviment obrer organitzat a les Illes és ja molt considerable i està present a quasi tots els pobles.

La repressió franquista a Mallorca va tenir a la Casa del Poble com a un dels seus primers i principals objectius. Es convertí amb el local de Falange i amb un centre de tortura i de planificació de la repressió. Totes les estructures sindicals de classe foren esborrades del mapa, tan sols quedà el recurs a la clandestinitat...

En la sessió inaugural intervingué Francesc Obrador per la UGT i en la de cloenda Katiana Vicens per CCOO. S’assenyalà la necessitat de garantir la continuïtat d’altres Jornades sobre la història del moviment obrer a Mallorca. Hi ha prou temes d’interès pendents de tractar. Com el paper de la dona en el sindicalisme illenc, la classe obrera i el tractament de la qüestió nacional a Mallorca, la societat industrial de Mallorca i el seu sindicalisme, les diferents estratègies de lluita de les corrents sindicals i dels partits obrers de Mallorca, els models organitzatius dels sindicats i dels partits obrers...I especialment tenir la sort del bon grapat de historiadors qualificats i entusiastes que treballen sobre aquestes problemàtiques i la dels joves estudiants, que poden trobar un motiu d’interès per estudiar aquests temes, així com una valoració social de la seva feina i el suport a la divulgació dels seus treballs.