Rafel Sedano: Només parlar de Calvià a l’estiu és part del problema

Llorenç Carrió

Aquest mes entrevistam a Rafel Sedano, persona conegudíssima per la meva generació i segurament per moltes posteriors. En Rafel és dinamitzador cultural, organitzador de concerts, treballador infatigable de l’OCB, emprenedor, mestre de formació i un llarg etcètera. Així, no és estrany que per tot on passa no deixi a ningú indiferent. Rafel, calvianer d’arrel, encapçala des del 2011 un grup de bona gent que vol fer de Calvià alguna cosa diferent d’allò pel qual s‘ha fet famós al Regne Unit i Alemanya.

En Rafel no se n’amaga i vol arribar fins el fons de la qüestió. Considera que només parlar del municipi en l’estiu és part del problema. Paraules com mamading, balconing i pack crawling sumat a corrupció i droga caníbal han fet molt mal al municipi, però s’han de cercar les causes i s’ha d’entendre que no són res més que l’altra cara del tot inclòs, els tour operadors i els governants pervertits. Després de ser tant taxatiu, en Rafel fa història i posa dades. Explica que en cinquanta anys el municipi ha multiplicat la població per deu, de cinc mil a cinquanta mil habitants i s’ha convertit en el segon més poblat de l’illa.

Calvià va ser el paradigma de la balearització i torna a ser el model del creixement desaforat. El PSOE, quan governà, va moderar aquest creixement i va aconseguir crear una xarxa de serveis socials més pròpia de l’estat de benestar de països escandinaus que el de la resta de l’illa, però a canvi de fer els ulls grossos a les irregularitats ja existents. El PP, en canvi, sols ha obert més la barra lliure i ha retallat tots els serveis. Ara bé, d’allò que de cada vegada més gent de Calvià se n’adona és del fet que aquesta política no ajuda al poble, sinó a interessos econòmics opacs que cada vegada són més enfora de Mallorca. Això succeeix, mentre les condicions laborals dels treballadors del sector turístic cada vegada són més precàries.

Amb en Rafel també parlam de MÉS per Calvià. Es remunta al 2004 amb la candidatura de Progressistes que per ell va ser un salt qualitatiu en la implantació ecologista i sobiranista en el municipi. Rafel recorda la gran tasca de Dolors Forteza i que va ser la primera vegada que sentí parlar de fer un canvi de model turístic. La candidatura del 2011 que va quedar a tan sols un 1% de la representació va ser el segon salt i el tercer l’estan fent ara amb MÉS. MÉS que s’ha constituït aquest novembre i hi ha hagut una renovació i un rejoveniment dels qui hi participen. L’Assemblea mobilitza ara una trentena de persones en què hi destaca el cantant Pep Suasi. També s’ha obert a nous col·lectius del poble que amb MÉS s’han atrevit a fer la darrera passa i pensar que les coses poden canviar.

Al final de l’entrevista, ens feia falta més temps. El que realment interessa a en Rafel no és l’anàlisi del passat o la crítica del present, sinó el projecte de futur, la construcció del canvi. Així, des de MÉS, s’han vertebrat dos eixos d’actuació: economia i territori i cohesió social. A partir d’aquí volen articular tot el seu programa, lluitant per l’oferta complementària, canviant la relació amb els tour operadors, lluitant fins al darrer alè pel Salobrar de sa Porrassa o la protecció de l’Oratori de Portals, tornant a recuperar les quotes de benestar dels noranta... Així, volen que MÉS sigui l’eina pel canvi i no descarten participar a una candidatura més àmplia, sempre i quan defensi els mateixos principis de MÉS.