Trencar l’ou

Pere Mascaró Munar
Ex missioner en el Burundi

Els dies 15 i 16 de novembre l’Església Catòlica de Mallorca va celebrar un Congrés per a l’Evangelització amb el lema “Església en sortida”. Volia esser una resposta a la crida del Papa Francesc a sortir a l’encontre de l’home d’avui. Esperaven uns 1.200 participants i no arribaren a 800. El text d’en Pere glossa aquest esdeveniment i el seu entorn.

Quasi bé cada dia m’arriben eslogans d’un costat i de l´altre. Pens que el valor d’un eslogan és que m’ajudi a visualitzar el que me vol dir; si ho puc veure, m’ajuda a entendre i, a més, será un bon eslo gan si me provoca una mica l’entranya. Aixó m´ha passat amb la crida “Església en sortida” que des de fa temps ompl tots els papers i documents que m’arriben de l’Església mallorquina

Quan vaig llegint els continguts dels papers tenc la sensació que no acabam de coincidir, que no feim la mateixa lectura de l´eslogan, que no ens provoca ni suscita el mateix i “tants de caps, tants de barrets” , pens que a la fi, l’important d’un eslogan no és tant el que et volen dir, sinó el que tu entens, el que et suggereix i provoca.

Visualitzava “Església en sortida” amb una mena de mural on mostrava un poll que trenca la closca de l´ou per poder néixer i treu el cap a la vida. Després de tot un temps al seu habitat natural, en un moment de creixement, la carcassa l´oprimeix, l´ofega, li manca espai i ha de trencar el motlo.

Potser el primer que em visualitza és que s´obri, surt a una nova realitat, diferent a la que coneixia i es movia i que el tenia enllocat; una realitat que primerament desconeix, que no domina, on la primera tasca será observar, mirar, veure i aprendre. Fora de la closca hi ha una llum diferent a la que está acostumat i domina; caldrá adaptar-se a allò nou per entendre el que está passant.

Veurà que allà fora, no tot són polls com ell, hi ha d´altres espècies, alguns com ell, d´altres semblants, amb plomes i una forta sorpresa és que n´hi ha de moltes castes, que no tots són iguals i que conviuen al mateix corral.

I anirà aprenent a escoltar i se’n adonarà que no parlen el mateix llenguatge, hi ha molt més que el “piu, piu” i entendrá que s’expressen i s’entenen perfectament. N´haurá d’aprendre. I com fer-ho? Sols trobará un cami: escoltar i preguntar, no ho sap tot, sent la feblesa de la “normalitat” de la limitació i de la col.laboració mutua. Pensarà que és piulant com s’entenen i escoltant el piular de l´altre.

“Trencar l´ou” suposa adonar-te de qui ets: un poll com la resta al galliner comú, però no ets un “gall”. Caldrá abans menjar molt de pinso, com tots, suar com tots, aprendre, escoltar i no voler cantar les matinades per despertar al personal i donar ordres, aprendre que són altres els que canten i tenen veu, no sols i únicament la teva.

“Trencar l’ou” em suggereix que podem sortir de l´ou o romandre ajupits i vinclats dintre, però el que no podem és trencar l´ou i pretendre viure fora com abans i menys encara voler fotre dins l´ou als de fora. Potser abans de sortit cal demanar-me com vull sortit i per què.

“Trencar l´ou” suposa trencar amb una manera “segura” de ser i de viure, per entendre que tots som aus de corral. Potser en aquest concret i simplificant es tracti simplement de no voler ser “Mare i Mestre” per a assumir el que som, la realitat, germana i aprenent, companya de ruta i recerca. No voler covar i enllocar, sinó conviure plegats al mateix corral. Aquest em sembla que és el repte i l´aprenentatge. Això em sembla que és trencar l´ou i “estar en sortida”.