CineCiutat, una experiència d’economia social autogestionada

Pedro Barbadillo

Va ser l’obstinació d’un grup de ciutadans de Palma, indignats per l’anunci de tancament d’uns cinemes emblemàtics, els Renoir de S’Escorxador, el que va fer possible el rescat el maig de 2012.
Avui, gairebé tres anys després, "CineCiutat", amb 1.300 socis, 43.000 espectadors, i gairebé 3.000 seguidors a les xarxes socials, és una sòlida realitat.

A contracorrent de la tendència monopolista de les corporacions del cinema, que aposten per grans complexos d’oci en els centres comercials de l’extraradi i pel tancament de les petites sales urbanes, amb una programació de qualitat, CineCiutat ha pogut demostrar que un altre tipus de cinema és possible.
Tant en la seva programació, que inclou una major varietat d’estils -el que es comença a anomenar "cinediversidad", amb pel·lícules independents, documentals, obres d’autor, cinematografies emergents i altres, en versió original, com en la forma de seleccionar, i programar-les, a través de comissions de treball formades per ciutadans compromesos amb la difusió de la millor cultura cinematogràfica.

En els últims 10 anys han tancat a Espanya més de 400 cinemes, gairebé el 40% dels que hi havia. L’últim, molt a prop d’aqui, el "Cinema Serra" d’Eivissa, amb 102 anys d’existència, que es convertirà en breu en un hotel urbà. I encara seguiran tancant més, sobretot cinemes petits, incapaços de fer front als costos de la digitalizació.

Davant d’aquest procés laminador, només cal una mobilització dels ciutadans, per re-apropiar-se dels cinemes (i dels teatres, i de les galeries d’art ...), per fer reviure-hi la cultura que se’ls vol prendre. Si el Mercat i l’Estat aposten per l’entreteniment i l’oci anestesiant, hem de ser els ciutadans els que autogestionem els nostres propis espais i continguts culturals.

I està passant. A partir de l’experiència de "CineCiutat" han començat a sorgir altres iniciatives semblants en altres ciutats. "Cines Zoco Majadahonda" a Madrid té un any d’existència, "Cinemes Numax", un projecte cooperatiu a Santiago de Compostel·la, obrirà el març, i una plataforma ciutadana brega ara, a Santander, per la reobertura dels "Cines Groucho" tancats fa uns mesos.

A Sant Feliu de Llobregat, una associació de veïns manté obert des de fa anys, amb suport de l’Ajuntament, el "CineBaix", pioner en el fenomen de cinemes associatius del moviment veïnal.

Associacions sense ànim de lucre, cooperatives, petites empreses, associacions de veïns, en alguns casos amb el suport dels seus ajuntaments, obstinades en l’objectiu comú de preservar la "cinediversidad" i fer accessible el cinema, i els cinemes, a uns espectadors crítics i exigents.

Fa molt poques setmanes, diversos d’aquests cinemes i col·lectius ciutadans, han creat una xarxa, "Cinearte", similar a la que formen a França els cinemes d’art i assaig, o els cinemes "Arthouse" a
molts altres països, amb l’objectiu d’oferir unes condicions especials a aquests cinemes en la resistència, per la seva singularitat, que els permetin realitzar millor el seu treball de difusió cultural. És admissible, per exemple, que hagin de pagar un 21% d’IVA, quan les revistes porno paguen només el 4%? I també, per fer front al repte comú de la digitalització, sense la qual no hi ha futur possible.

"CineCiutat", al Centre Cultural S’Escorxador de Palma, està viu exclusivament gràcies a les aportacions dels seus socis. Sense elles no hauria sobreviscut, i sense elles no podrà sobreviure. Tu pots ser també un dels nostres. Apropa’t, o entra a la nostra web www.cineciutat.org, i podràs informar-te de tots els detalls. T’esperem.

D’aquí poc temps els socis de l’Ateneu Pere Mascaró podran gaudir de condicions especials en la seva incorporació com a socis de "CineCiutat"