El modernisme a Mallorca. Tomàs Vibot

MatiesGarcias
Professor

El polifacètic Tomàs Vibot –excursionista, guia de passejades culturals, autor d’un bon aplec de llibres sobre història i etnologia, biògraf de personatges rellevants, conferenciant...– ens fa a mans una molt útil i didàctica guia il·lustrada per seguir la petja del modernisme a Mallorca. El llibre contextualitza el moviment modernista internacional i el veu com una resposta de la burgesia innovadora europea enfront dels estils caducs del XIX. És per això que, a cavall dels dos segles, el modernisme s’estén per diferents països amb denominacions plurals (art nouveau, a França; sezession a Àustria, modern styl a Anglaterra...), sempre amb una base romàntica i amb voluntat renovadora en totes les creacions artístiques: arquitectura, arts decoratives, il·lustracions, mobiliari, literatura...

El modernisme, com diu Vibot, arriba a Mallorca amb la construcció del Gran Hotel de Palma –dissenyat per Domènech i Muntaner i inaugurat el 1903– i l’any següent amb l’arribada de Gaudí per emprendre la reforma de la Seu. A partir d’aquestes dates, el modernisme arquitectònic i decoratiu es desenvolupa a Palma i en bona part de l’illa (Sóller, Bunyola, Llucmajor, Campos...) i hi va deixant un rastre que perdura fins avui, malgrat les pèrdues irreversibles d’alguns edificis, com el del Teatre Líric, de Ciutat. I si a l’inici del modernisme insular hi trobam l’arribada d’arquitectes catalans, prest destaca la incorporació de mestres d’obres, arquitectes i promotors mallorquins que assumeixen el nou llenguatge i el desenvolupen: Gaspar Bennàssar, Jaume Alenyar, Gaspar i Guillem Reynés, Francesc Roca, Lluís Forteza-Rei...

El llibre de Vibot s’estructura a partir de sis itineraris per fer a peu amb intenció de copsar la presència del modernisme tant a l’entramat urbà de Palma com en alguns pobles. En el cas de Palma, el recorregut inclou tant el centre històrici les grans obres –la Seu, el Gran Hotel, Can Forteza-Rei...– com l’Eixample i diferents barriades–Santa Catalina, el Terreno, Son Espanyolet..–, que és on apareix l’anomenatmodernisme popular, visible en façanes, forjats, rajoles i altres elements de cases, vil·les i hotels encara dempeus.

La passejada descriptiva i analítica es trasllada posteriorment a Lluc –un altre dels referents modernistes que impulsà el bisbe Campins, autèntic renovador de la societat mallorquina de començament del segle XX–, i cap a poblacions de la part forana, entre les quals destaca Sóller, que és la localitat que més exemples d’arquitectura modernista acull gràcies a la presència històrica d’una burgesia amb contactes amb l’exterior.
Finalment, l’obra inclou petites biografies dels arquitectes i escultors catalans i mallorquins vinculats al moviment, i una completa bibliografia, a part d’un bon conjunt d’il·lustracions que sovint reclamen l’atenció del lector perquè es fixi en detalls que li podrien passar desapercebuts. Com passa sovint, una prèvia revisió lingüística de l’edició no seria gens sobrera.

Tomàs Vibot.
El modernisme a Mallorca.
Guia per a una descoberta.
Pollença: 2014.
El Gall Editor.