La renda bàsica a les Illes Balears

Maties Bennasar

El passat 13 de desembre, tingué lloc a Can Alcover, unes jornades sobre Renda Bàsica, organitzades per l’Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder. El programa de les Jornades ja s’anuncià a l’anterior número de L’Altra Mirada. La crònica d’aquest article pretén reflectir una valoració personal sobre el que es digué, i especialment el volum d’informació que s’aportà, en aquestes profitoses jornades.

Lluís Torrens ens sorprengué agradablement amb una informació curosa i detallada sobre el càlcul del que podria costar una aplicació de la renda bàsica a les Illes Balears. Es basà amb la mostra que han estudiat a tot l’estat ( excepte País Basc i Navarra perquè la informació de recaptació la tenen les seves administracions en funció dels concerts i no la Agència Tributària Espanyola), amb càlculs diferenciats per comunitats autònomes i amb els comptes de dotar una retribució individual incondicional a les persones majors d’edat, amb una quantitat considerada en torn al llindar de la pobresa i una quantitat en un percentatge inferior en torn al 20% per a les persones menors d’edat.

Es un exercici de simulació a efectes didàctics, no un programa d’acció política. Però al marge de la seva funció didàctica, la informació aportada obri un ventall de possibilitats enorme a la reflexió i a l’anàlisi polític, sobre la distribució injusta de la riquesa a les Illes i la eficiència de la recaptació tributària a la nostra comunitat. Com a la resta de l’estat, l’impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), té especialment la màxima contribució de les rendes del treball. A falta de tenir les dades detallades de l’estudi a Balears aportades pel ponent, basta dir que a nivell estatal, el 85% de la renda bruta declarada al IRPF correspon als rendiments pel treball, el 4’7% prove dels rendiments empresarials i el 5’9% de rendiments patrimonials ( plusvàlues, interessos i dividends). El rendiment mitjà empresarial es un 25% inferior al rendiment del treball mitjà. La desigualtat de la renda declarada a l’IRPF te un índex de desigualtat ( índex de Gini) molt elevat (0’41); el sistema fiscal tan sols corregeix la desigualtat inicial en un 4’5%. I s’intueix un elevat grau d’ocultació de rendiments en les rendes més altes.

Aquest tema del frau fiscal a Les Illes Balears, fou tractat per Luis Tato, tècnic d’Hisenda i coordinador del sindicat GESTHA a Balears, qui ens aportà els estudis fets pel sindicat i l’estimació del volum de frau fiscal estimat a Balears, així com un possible i realista pla de majors ingressos per a la comunitat, si es realitzés un pla coordinat entre les diferents administracions per combatre el frau fiscal.

Sergi Raventós comentà la experiència de la ILP de la Renda Garantida Ciutadana de Catalunya, i explicà el perquè la Xarxa de la Renda Bàsica s’implicà en el projecte, malgrat no sia el millor model que desitgen. La realitat es que el grau de manca de protecció dels més pobres es escandalós, quan han acabat la possibilitat d’accedir als subsidis condicionats legalment existents. La Renda Garantida Ciutadana, malgrat sia un subsidi condicionat més, preveu el dret subjectiu a una prestació, hagi o no, previsió pressupostària, en els casos d’absència d’ingressos a la llar familiar.

Fina Santiago exposà que la Llei de Serveis Socials, que s’aprovà quan ella era consellera d’Afers Socials en l’anterior legislatura, també preveia la possibilitat de la Renda Mínima entesa com a dret subjectiu, però que s’ha congelat i s’ha oblidat, en l’actual govern del PP.

Tota la informació tractada a la jornada, es penjarà a un apartat especial de la pàgina WEB de l’Ateneu, dedicat a la Renda Bàsica. Una proposta cada vegada més necessària i que no es pot considerar tan sols com una mesura de lluita contra la pobresa. La renda bàsica es una proposta de millor i més eficient política econòmica i per descomptat, una eina per aconseguir una major llibertat individual i col·lectiva.