Miquel Ensenyat, candidat al Consell de Mallorca

MIQUEL ENSENYAT RIUTORT, neix a Banbury (Anglaterra). Fill d’emigrants, son pare nasqué a Sóller i sa mare a Maria de la Salut. Als dos anys tornà a Mallorca. Ara té 45 anys. És Diplomat en Educació Social i té quatre anys d’estudis en teologia i filosofia. Ha treballat en tasques de cooperació i amb joves amb problemes de conflicte social a la Fundació Diagrama. Ara es dedica amb exclusivitat a la tasca de Batle d’Esporles. Viu en aquest poble des de que als 24 anys hi va anar a treballar com a tècnic de joventut a l’Ajuntament.

Avui entrevistam en Miquel com a cap de la llista de MËS per a presidir el Consell Insular de Mallorca.
Per entrar amb olivetes, té sentit el Consell Insular de Mallorca?

Començam bé...! Crec que estam en un moment en què tot s’ha de repensar. No només si el Consell té sentit, sinó totes les institucions; s’ha de repensar tot, fins i tot el sistema democràtic aquest que deim que tenim. Si realment és democràtic o no ho és, si les estructures que ens gestionen són oportunes, obertes, democràtiques, transparents; si, sobre tot, són efectives o no... En aquest sentit jo sempre he defensat que s’han de potenciar aquelles que estan més properes als ciutadans. Els ajuntaments, jo sempre he estat municipalista. I, per tant, de rebot, els Consells Insulars, tot i que vivm un moment en que s’ha reduït el Consell a la seva més mínima expressió. Fins i tot li han llevat competències sense que ningú hagi dit ni mu. S’ha retallat el pressupost.

Cada vegada que s’ha aprovat una llei en el Parlament Balear (llei del sòl, llei agrària, turística, la capitalitat de Palma) li han llevat competències i ningú ha dit ni mu. El Consell de Mallorca ara respon un poc a la voluntat de fer-lo desaparèixer. Això no serveix per res i, per tant, llevar-ho. A les Illes tenim un Consell per a cada illa. Els Consells de les altres illes són el vertader govern de cada una d’elles. En canvi el Consell de Mallorca va tenir un època de glamour amb na Maria Antònia Munar, amb la pompositat que li donava, però s’ha de revisar. Li han de donar les competències que li corresponen i que no s’han transferides mai

Quines prioritats té avui el Consell?

D’entre les competència que ja té, la més important és la de Serveis Socials. Pensau que venc del món social i, per tant, jo som especialment sensible a aquest tema. Aquest seria un dels principals, l’altra ès la cooperació local, el Consell amb els ajuntaments. Avui en dia és una entitat que fa més nosa que companyia als ajuntaments. Qualsevol cosa que es faci a nivell insular és un suplici pels ajuntaments; suposa endarrerir procediments, endarrerir expedients... suposa un calvari. S’han fet accions puntuals. La passada legislatura es fa fer molta feina en l’Assemblea de Palma com instrument de participació i coordinació entre el Consell i els batles (en Miquel Rosselló hi va fer molta feina). I en aquesta legislatura ha estat gairebé una cosa anecdòtica, més a títol informatiu, la majoria de vegades s’ha convocada per iniciativa dels batles, no del Consell. Aquella intenció que hi havia de coordinar-se amb els ajuntament a través de l’Assemblea de batles, en temes tan importants com els Serveis Socials, les carreteres, la coperació local... tot és competència del Consell i no ha estat efectiva.

Al pròxim Consell li tocarà la papereta d’haver de gestionar l’engrossament de les bosses de pobresa i l’empobriment de les classes mitjanes?

Això ens tocarà a tots, ajuntaments, Consell, Govern. Mirau, hi ha una diferència entre Consell i Govern en aquesta legislatura. El Consell, el President ho ha dit molt clar: aturem el motor, anem a la vela, i esperem que les condicions canviïn, siguin propícies. Això vol dir: no facem res i esperem la reactivació econòmica.

El Govern ha fet el mateix; el que passa és que s’ha dedicat a perdre el temps en polèmiques absurdes com el TIL, com el 50% de català. Un munt de coses que han intentat posar com una cortina de boira per desviar l’atenció dels problemes reals que tenim. I un dels que tenim és aquest: afavorir llocs de feina. Però, quina feina estam generant? En quines condicions? Un pot pensar que l’Administració Pública no hi ha d’intervenir i altres pensam que hi té una gran responsabilitat.

En aquests moments veim com moltes institucions i empreses fan recollides d’aliments pels necessitats, i potser sigui necessari, però molt poques fan campanyes d’exercici de justícia. Com es fan els contractes, i els horaris, i la durada...?

I en el cas del Consell de Mallorca, per exemple, encara és molt més greu. Actua com agent que promociona la precarietat laboral. Basta veure l’ IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials) en lloc de donar llum dóna fum. Tot el que són substitucions, vacances, baixes, es fan contractes d’un dia -i els comptabilitzen com creació de llocs ded feina. Molts de contractes de dos dies i així no han de pagar vacacions. Demanen a la gent que prescindeixin de dies lliures. L’Administració pública hauria d’esser un motor i fa tot el contrari. Ens han venut que la sort és tenir feina. Els que en tenim som uns sortats. Hem tornat molts d’anys enrere en drets laborals.

Tornam a la situació de tractar els pobres com objecte d’almoina, no com a ciutadans amb drets...

D’això es tracta! Això de què grans cadenes de supermercats acomiadin treballadors que cobraven cinc-cents euros per contractar-ne de nous que en cobren tres-cents... Davant això s’ha de fer qualque cosa! Els grans empresaris et marquen les condicions i, si no t’agrada, portal.

Davant tot aixó i molts d’altres que ni tan sols hi arriben, “Renda Mínima”, “Renda Garantida”, “Renda Bàsica”?

M’és igual. El tema és que hem d’arribar a final de mes. En aquests sentit crec que hem d’escoltar molt els ajuntaments,això és important. Perquè, per exemple, com es tramita una “Renda Mínima d’Inserció”. Els tècnics municipals fan un informe per als tècnics del Consell. Aquests avaluen si la persones té dret o no... Moltes vegades experimentam que el procediment no és àgil quan estam parlant d’un ajut de quan a la persona ja no n’hi queda d’altra absolutament. Pentura si els ajuntaments ho tramitassin directament farien molta més via del que es fa. És un sistema molt embullós. Potser l’ajuntament, abans d’una renda mínima, optaria per una contractació directa. Es podria fer una pla de feina amb aquelles persones, com es fa en altres casos. Aquesta és una via i n’hi ha d’altres.

Vells, tercera edat, residències...

En això hem de mester mà de mestre! Aquí hi ha una sèrie d’estructures que han quedat obsoletes. La Bonanova, que vaig visitar l’altre dia, és una macro estructura dels anys setanta, recorda Son Dureta. Quan un es troba allà dedins s’hi sent com a perdut. Primer de tot ens hem de demanat si són adequades les estructures i les instal·lacions que tenim per a respondre a la demanda que hi ha. És clar que no, les llistes d’espera són llargues.

Els recursos que tenim són adequats al perfil de demandant? Tampoc! Jo, en això, som partidari d’arribar a un acord polític que transcendeixi una legislatura. Facem una valoració del que tenim i vegem què podem aprofitar i cap a on hem de caminar. Intentem arribar a un acord. Quan dic que La Bonanova s’ha de tancar, dic que s’han de crear quatre o cinc residències més que ho facin possible. El que és cert és que ens hi hem de posar de bons de veres en resoldre el tema de les residències.

Un altre col·lectiu ben ferit amb l’excusa de la crisi és el dels discapacitats...

Quan hi havia feina per a tothom ja hi havia moltes dificultats per a aconseguir la inserció social i laboral de les persones amb discapacitats. Imaginau-vos vosaltres en un context en què es posa difícil per a tothom! Tornam esser a que l’administració pública ha d’esser un element facilitador. Hem parlat durant anys de la responsabilitat social. En el Consell s’aplica en el cas de l’IMAS; els contractes d’aquest institut tenen clàusules socials i duen empreses o serveis que fan inserció laboral de persones amb discapacitats o, fins i tots, de persones en risc d’exclusió social. Però és l’única. Contractes de gestió dels fems, de carreteres, d’obres... Vull dit que, just començant per la casa ja és una manera de promocionar que també els altres, la societat, ho facin. Crec que és el millor que podem fer, promocionar i coordinar.

El TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), aquest tractat que sembla pactar-se en secret entre Europa i Nordamèrica, sembla anar en sentit contrari. Les multinacionals ens ho prendran tot.

Això ja ho estam vivint. Els ajuntaments, per un contracte d’escoletes, ens trobam amb Ferrovial, per exemple, o Dragados. I dius: bono! I aquesta gent què fa? Fa dos anys feien aeroports i ara es dediquen a gestionar escoletes? Amb tot el que això suposa. Les empreses són per a fer negoci, per tant, si la gestió privada, segons diuen, és més barata i hi ha gent que s’hi tira, el que vol dir que quancú hi guanya doblers, això vol dir que tot es treu de la condició laboral dels treballadors. En lloc de cobrar el que toca, cobren una quarta part. Així tenim gent amb carrera que està cobrant set-cents euros... En definitiva, el que està passant aquí és que posam en perill la qualitat dels serveis; a més de perdre tota la riquesa humana i professional que aquestes persones podrien aportar.

Com valores la gestió de la Presidenta del Consell Maria Salom? Què ha fet realment com a Presidenta?

En la passada campanya ja ho escoltàvem: quatre coses genèriques ,crear llocs de feina, i altres. El que ha complit del programa electoral són dues coses: la primera era tancar la Televisió de Mallorca i la segona davallar la taxa dels fems... Però no va dir com, no ho va dir! Ha aconseguit congelar la taxa del fems duent fems de fora. Pel que fa a la resta... durant la passada legislatura ha fet una feina de contenció de la despesa: facem just el que sigui necessari. Ha estat una bona cadena de transmissió del govern Bauzá. Aquesta gent s’ha dedicat a passar desapercebut i esperar la reactivació econòmica. En Serveis Socials hi ha hagut retalls en certs aspectes -en altres no, però això no vol dir que hagin respost a les necessitats que hi ha hagut durant aquests quatre anys. Quan jo he estat batle d’un poble, el pressupost de serveis socials gairebé s’ha quadruplicat. En canvi el Consell ha fet poc més que alguna intervenció puntual -Menors, Creu Roja en tema de desnonaments... En mallorquí deim “mig figa i mig raïm”.

I en l’aspecte de desenvolupar les competències prevista a l’Estatut?

No les han volgudes! Hi havia damunt la taula les competències de Turisme i han dit que no! I les altres tampoc.

El pròxim Consell s’haurà d’empassar fets consumats, tal com, a nivell d’ajuntament o de govern, han hagut d’empassolar-se Son Espases o el Palau de Congressos?

Hi ha un marró que ja no és d’ara, que ve d’enfora, i és el tema de la incineradora de Son Reus, de Tirme, on es va modificar el Pla Director de Residus per a poder importar residus de fora a canvi de mantenir la taxa. Els números surten enguany, però l’any que ve s’haurà de pujar la taxa. Això serà un marró. Jo entenc que TIRME és el bunyol més gros que s’ha fet en tota la història democràtica de Mallorca. Amb un contracte blindat... Aquí si que haurem de mirar com ho podem fer perquè hi hagi un equilibri entre el que cobra TIRME i el que paga el ciutadà, jo crec que aquest és el bessó de la qüestió. TIRME ha fet unes gran obres que s’han d’amortitzar. Paral·lelament a aquesta inversió, molts de pobles de Mallorca comencen el “porta a porta”, amb la qual cosa redueixen dràsticament la quatitat de tones que va a la incineradora de Son Reus. Així ens trobam amb unes estructures que s’han amortitzar, perquè hi ha unes empreses darrere (Fomento, GESA... els contertulians de la llotja del Bernabeu), i tot això s’haurà de posar damunt la taula, a veure quina solució se li pot donar. No serà bo de fer, però el secret serà conèixer què guanyen darrere això. TIRME guanya per tot: cobra per incinerar i cobra per l’energia que produeix. Per tant serà interessant conèixer els números reals. Ens volen vendre la importació de residus com a molt moderna: no són fems, sinó combustible! Si és tan bo, perquè no s’ho queden a ca seva? Com pot esser mai que sigui rendible dur fems d’Irlanda? O de Sud-Àfrica, que està en mans de màfies? Quan Gesa-Endesa és una empresa italiana... hi ha una merders per aquí davall que et posen els cabells drets!

Què aporta “MÉS” a la candidatura del Consell que no aportin els altres?

Jo crec que un dels problemes més importants de la política de Mallorca ha estat tenir por. Una vegada vaig rebre la visita d’uns senyors que tenien un solar rústic a la vorera del poble i em varen dir: si a vosaltres vos interessàs, nosaltres ara tenim molt bo amb el Consell de Mallorca, i em varen parlar d’una empresa on hi participaven distingits personatges del PP. La cosa estava clara! Això és una. Els que han fet ells durant aquesta legislatura ha estat aixecar la bandera de crear les condicions necessàries per incentivar el sector privat a crear llocs de feina. I això què vol dir? Que si tu vols fer un hotel a Sa Ràpita, nosaltres crearen les condicions oportunes perquè tu puguis fer-ho. O un centre comercial a S’Albufera. O una macro-superfície comercial. O un accés perquè es pugui construir el macro-port esportiu d’Es Molinar. Aquest plantejament és molt diferent. Es tracta de veure quin tipus d’economia i de territori vols incentivar. En això hi té una gran responsabilitat el Consell.

És bo de fer trobar companys d’activitat política que no vagin en la línia de l’empresa privada, de fer doblers com objectiu principal?

Aquesta és la funció principal de l’Administració Pública, mirar pel bé comú. Ens queixam del Halloveen i del Papà Noel que ens han duit a ca nostra, però a nivell polític ens estan endossant la política dels “lobbies”: nosaltres pagam la teva campanya, tu vas al càrrec públic i defenses en nostre interès privat. Això és el que està passant amb Ses Fontanelles. Quin és l’advocat que està ficat en el centre comercial, no és un diputat del PP? I Amb les prospeccions petrolieres? Davant això l’esquerra ha d’oferir una altra manera de fer política.

Per tant, quan penses en elegir polítics, és com quan jugues un joc d’escats, has de tenir pensades les jugades que vénen després...

Sempre que hi ha un canvi, una modificació, han de pensar en una cosa: qui hi guanya i qui hi perd. La resposta a aquesta pregunta et donarà la clau. Sempre estam en les mateixes: és sostenible des del punt de vista social i mediambiental la política que s’està fent? Afavoreixen les gran superfícies i llavors diuen que estan devora els comerciants de Palma! Si tu provoques que hi hagi gran superfícies comercials a les entrades de Palma, provoques que la gent ja no entri a la ciutat. Per tant, què passa amb els comerços del centre? No es pot dir “jo vos don suport” i actuar en contra. O jugues a una cosa o a l’altra! La bandera de la nostra campanya al Consell ha d’esser, en la línia que es farà en el Parlament i a l’Ajuntament de Palma, governar des de la participació.

O sia, que per a neutralitzar les jugades dels grans lobbies es tracta d’escoltar el poble?

Ens hem de començar a avesar a funcionar d’una altra manera. Quan hem de repensar les administracions ,em referesc, sobretot, a quin és el paper del ciutadà respecte d’aquestes administracions, estam avesats a què la campanya electoral dura unes setmanes. Es fan unes promeses que després s’acompleixen o no durant la legislatura com exemple les promeses d’en Rajoy dos dies abans de les eleccions! Però després “la herencia”. Això és una democràcia d’espardenya; que suposa anar dipositar una papereta dins una urna cada quatre anys. En canvi, després, quins mecanismes hi ha perquè el ciutadà participi en la presa de decisions que ens afecten a tots? Això és el que s’ha de valorar.

Pens que venc d’una experiència rica a nivell municipal i que pot esser ben profitosa a nivell de Consell. Ara han modificat el Pla Director de Residus i no han dit ni mu als ajuntaments que l’hauran d’executar! Les coses s’han de fer en diàleg amb els afectats, institucions i persones. Escoltar el que els afectats proposen. Amb la riquesa que té Mallorca en entitats socials, que coneixen la realitat perquè hi són cada dia, poden enriquir molt l’activitat encertada dels polítics. És amb aquesta gent que s’ha de fer un projecte social, conjuntament.

Com creus que s’hauria de finançar el Consell? Assumir més competència suposa disposar de més recursos...

Aquesta és la clau. Una de les coses bones ha fet el Partit Popular és que, finalment, s’ha aprovat la Llei de Finançament dels Consells Insulars, això és bo. És bo perquè a l’hora de fer els pressupost saps què ingressaràs del Consell. El Consell té la desgràcia de què depèn fonamentalment del finançament extern, de la Comunitat Autònoma i de l’Estat Espanyol. Per tant, també s’ha de pensar com s’ha de finançar. Amb la nova llei de finançament el Consell de Menorca hi ha perdut.

I aquesta gent d’on treu els ingressos?

De la Comunitat Autònoma. Per evitar parts i quarts hi ha unes normes que són bastant objectives.

Com creus que s’hauria de donar a conèixer el Consell de Mallorca a la ciutadania? S’hauria de donar una informació específica respecte d’aquesta institució?

En funció de què el Consell sigui un instrument útil no farà falta donar-lo a conèixer. Segurament a un eivissenc o a un menorquí li hauríem d’explicar què és el Govern de les Illes, però no els seus respectius Consells, perquè aquests incideixen en la vida dels ciutadans. Quan dónes participació la gent se’n tem. La majoria de camins són de titularitat del Consell. A la Via Verda de Llevant hi han dedicat quatre milions d’euros. A la ruta de pedra seca el Consell hi ha dedicat 250.000 euros. Què ha fet el PP per la promoció del turisme senderista a la Serra de Tamuntana? L’únic que ha fet ha estat dur-nos a nosaltres al Jutjat amb el tema del Pas, això és l’únic que ha fet! Escolta, parlam d’afavorir la iniciativa privada... Avui en dia el turisme d’aventura, el turisme senderista, el cicloturisme és un potencial brutal per a la nostra Serra i per a tot Mallorca! Per tant, afavoriu! Davant una gent que no fa res, fer qualque cosa és bo de fer.

Temes de participació, temes de senvolupament local, temes de foros ciutadans, els has de conèixer i hi has de creure. Són determinades maneres de fer. A vegades m’han arribat a dir que: “que es presentin a les eleccions!”. No es tracta d’això. Com pot esser que s’aprovi un pla de residus sense que, com a mínim, no s’hagi pactat amb els ajuntaments, que són els qui l’executen? Que són els qui fan els pressuposts; és que ni tan sols parlar-ne... Ho vaig dir a una reunió i em varen contestar que ho havien posat en els diaris. Si els mitjans de comunicació s’han de convertir en els instruments de coordinació entre el Consell i els ajuntaments...

Aqui deu haver-hi una feina important de mentalitzar els batles, regidors i ciutadans perquè perdin la por a consultar i esser consultats?

És clar, en aquest sentit s’ha de fer molta pedagogia. Això suposa una manera nova de governar. La gent no està per participar. La immensa majoria de gent es mou, o quan li toques la butxaca o té un clot davant ca seva. Però per parlar sobre si sha de fer un pla més general... Si el que desitges és arribar a ca teva tancar-te amb clau i allargar-te al sofà! Això és una pedagogia i una cultura de a poc a poc. La gent ha de veure la necessitat de fer-ho d’aquesta manera i l’eficàcia del sistema. A vegades has parlat d’una reforma d’una carrer amb els veïnats, han vengut els que han vengut, però tot d’una que apareix la palera enmig del carrer i ja n’hi ha un que ve a remugar. I li demanes: què vingueres a la reunió? Et diu que no... Idò a la pròxima procura venir! Es necessari que hi participis, que aportis la teva visió, que ens diguis quins tipus d’arbres hi hem de sembrar, què convé fer-hi.

Quina opinió el mereixen els companys de candidatura?

És gent que ja ve de picar pedra. Això per a mi és molt important. Hi ha gent de la muntanya, del Pla, de Llevant. La majoria és gent que ve de fer feina en el seu municipi, són regidors o ho han estat, i això dóna un coneixement de les coses molt real. Del què és un ajuntament i del que és o hauria d’esser el Consell. A més és gent amb coneixements diversificats i de diferents punts geogràfics i això enriqueix la feina que es pugui fer. Estic molt il·lusionat en fer feina.

Hi ha molta feina per endavant. Miquel, que tenguis sort!