Pressupostos per a 2015: la darrera traca de Bauzá

Gabriel Barceló
Diputat de MÉS al Parlament de les Illes Balears

Els pressuposts per a l’any que ve que ha aprovat el govern Bauzá no només no solucionen els greus problemes socials que patim, sinó que incideixen encara més amb el model econòmic i social que la dreta ha dissenyat i ha implementat aquests anys. Un model que baixa imposts a aquells que més tenen, que retalla serveis públics, que baixa costs laborals a costa de la precarietat i que incrementa la càrrega de feina amb sous més baixos i que planteja la liberalització dels sectors econòmics, amb les greus conseqüències que això suposa per tot el teixit de micro, petita i mitjana empresa. Això sí, la liberalització és dels beneficis, perquè les pèrdues de les grans empreses se socialitzen entre tots (rescats bancaris, indemnització projecte Castor,...).

La situació social provocada per aquestes mesures és dramàtica. Segons l’informe FOESSA s’ha incrementat notablement la desigualtat a les illes Balears. La societat que podríem anomenar d’integració plena, és a dir, la que no està afectada per cap indicador d’exclusió social, ja només és una estricta minoria del 30%. Els problemes d’exclusió que més afecten la societat balear són els relacionats amb el treball i amb l’habitatge. El 41% de la població de Balears sofreix exclusió del treball i una de cada quatre persones està afectada per factors d’exclusió residencial (accessibilitat, adequació, habitabilitat i estabilitat de l’habitatge). En definitiva, el risc d’exclusió social es triplica en la població ocupada amb treball irregular, i es duplica entre les persones en situació d’atur de llarga durada.

I com pretenen solucionar aquest situació els pressuposts que aprova el govern Bauzá? Idò mantenint totes les retallades. Es manté intacte el Pla de desequilibri de 2012 que preveia retallades de professors, no substituir les baixes temporals de docents, incrementar la ràtio d’alumnes per aula, eliminar els programes d’atenció a nouvinguts i d’atenció a la diversitat; llits i quiròfans tancats als hospitals, reducció de l’atenció als centres de salut i unitats bàsiques, fer pagar els medicaments als pensionistes per avançat, reducció de la cartera de serveis sanitaris i socials, retirada de targetes sanitàries,... Totes i cada una d’aquestes retallades es mantenen, totes.

Això sí, es permetem el luxe d’aprovar una reforma fiscal per valor de 60 milions d’euros, una reforma que afectarà a les rendes més baixes a l’IRPF, però també a les rendes més altes, i als patrimonis de més de 700.000€.

Convé fer també una referència al pressupost d’educació, per recordar que fins i tot amb l’increment de 39 milions que es proposa, no recuperam els 120 milions de retallades d’anys anteriors. Fins i tot amb l’augment seguirem a la cua en la mitjana de despesa pública en educació per al 2015. Es destinarà a educació el 2,9% del PIB, quan el 2011 era el 3,1. La mitjana de les comunitats autònomes arriba a prop del 4%, i estam molt enfora també de la mitjana dels països europeus, que és del 5,3% del PIB. Per trobar una aportació del 2,9% com la prevista per al 2015, hem d’anar al 2006, amb un govern del sr. Matas, per cert, amb la diferència que respecte del 2006 hem incrementat el nombre d’alumnes, de professors i de centres.
El pressupost de Salut no aborda el principal problema de la sanitat pública, les llistes d’espera. Una dona que s’ha de fer una mamografia ha d’esperar vuit mesos. Qui té recursos suficients se’n va a la privada i paga els 120€ que costa la mamografia, i les que no s’ho poden pagar han d’esperar.

Tampoc no tornaran la targeta sanitària a les 16.000 persones que els hi varen llevar, i els pensionistes continuaran pagant els medicaments per avançat, cosa que es podria evitar introduint modificacions informàtiques a la recepta electrònica i així la Conselleria de Salut seria la que pagaria a les apotecaries.
El Pla de desequilibri del 2012 no planteja per tant, mesures transitòries d’ajustament, sinó que és el programa electoral del PP contra uns serveis públics de qualitat, accessibles i capaços de generar oportunitats a tothom.

A l’exposició de motius d’aquestes mesures, el Govern es referia a una situació d’emergència econòmica per justificar tantes retallades. Ara ens hem de demanar: si el Govern creu que estam sortint de la crisi, per què es mantenen aquestes mesures?

En definitiva, estam davant els que seran els darrers pressuposts del govern Bauzá, uns pressuposts que incideixen en un model individualista, neo-liberalitzador, privatitzador; un model econòmic insolidari que envia les persones a fer-se mamografies a la privada, que privatitza serveis mèdics essencials com la radioteràpia a Eivissa i que continua amb les retallades i les desigualtats socials.