Sortim de la crisi! El PP posa a la venda aquesta moto!

Josep Valero

Les estadístiques poder arribar a fer miracles, especialment si saben estar ben cuinades. Uns petits retocs introduint criteris aleatoris al càlcul del PIB, reduir xifres d’atur registrat amb noves consideracions, incrementar les noves contractacions sense ponderar les que son per hores, dies o setmanes...Tot val per repetir el cantet de moda del PP: Espanya surt de la crisi. I les Illes Balears encara se’n surten més.

Els del PP intenten jugar a la desesperada la única carta que els hi queda: Vendre que han millorat la situació econòmica. El minse increment del PIB, la suposada davallada del nombre d’aturats registrat, la creació de nous llocs de feina precaris...S’agafen quatre xifres estadístiques aïllades del seu context, es mesclen en una pipeta amb el catalitzador d’una massiva campanya propagandística d’eufòria, i es preveu provocar una reacció dels que se’n beuran el nou producte, de conformitat i d’acceptació de la nova marca creada.

Es tracta de crear una nova realitat virtual tan potent, que la persona que vulgui contrastar la campanya amb la crua realitat, es pensi que tant de bo sigui tan sols ella la que ho passa malament. O que els qui vegin que hi ha encara més desigualtats que mai, se’ls pugi combatre dient que malgrat tot anam pel bon camí, i si més no, que la seva recepta és l’únic camí de sortida possible.

Vénen temps d’eleccions i els gestors del PP s’afanyen en dir que baixen imposts, que les seves reformes ja ens fan sortir de la crisi, que regeneraran la democràcia, que cal cercar el diàleg i el consens...Toca tornar-se a posar la pell de xotet de llet, per emmascarar de nou la pell de llop que els fa servir com sempre als més rics, als més poderosos, als més centralistes, als més opressors, als més antidemòcrates...

Però les eleccions tenen aquestes servituds. Cal saber enganar com cal als pobres desgraciats que han d’anar a votar-los. Necessiten a una part del poble per avalar les seves malifetes. Els va anar bé en l’època de la bombolla financera i del totxo. Una bona part es va creure que serien homes de negoci i que plourien els diners fàcils. Ara ho tenen més difícil. La dura realitat és més forta que la seva falsa litúrgia economicista. Per això no acaben de remuntar en les enquestes. I tots els casos de corrupció els minven encara més la seva escassa credibilitat.

Els nirvis, el desencís, la por, comencen a estendre’s en les files del PP. El nou mantra que sortim de la crisi es vendrà de mil i una manera. I davant els sorolls de disconformitat de la gent, dels arguments dels altres partits, augmentaran el so dels seus poderosos altaveus per fer-los silenciar. Cal fer-mos sentir, per fer fracassar aquesta nova estafa, en forma de moto avariada i mal pintada, que de bell nou, ens volen vendre.