Trinxera municipal: MÉS per Palma

- Toni Noguera: “Hem de ser capaços d’unir les iniciatives ciutadanes amb les decisions polítiques”
- Neus Truyol: “L’Ajuntament ha de ser l’autèntic motor del canvi econòmic”
- Miquel Perelló: “El model econòmic del PP és un genocidi comercial”
- Mercè Borràs: “No és poden privatitzar més serveis”

Hem quedat tots davant Cort, l’antic Gran i General Consell i aprofit l’ocasió per remarcar la importància d’aquest edifici. Aquest hauria estat la seu de la sobirania del poble de Mallorca, en decadència des de fa exactament tres-cents anys. Ara és hora de recuperar aquesta força i de convertir Cort una altra vegada en la institució més propera a les mallorquines i mallorquins.

A Cort hi ha en Miquel Perelló i en poc temps arriba na Neus. Ells no ho saben, però ja ha començat l’entrevista.En Miquel és un mestre de mestres, que ja s’ha guanyat els galons i que encara té moltes coses a dir en política. Cosa que demostra en pocs minuts, repassant tota l’actualitat.Na Neus, per la seva banda, no queda enrere. Sociòloga de formació, és una jove decidida que des de fa un any és regidora a l’Ajuntament. Na Neus transmetconstantment lluita, feminisme, ecologisme, anticapitalisme... Regidors i el mateix Isern ara ja saben que la joventut no sempre és sinònim de candidesa o innocència.

Tot seguit arriben en Toni Noguera i na Mercè Borràs. Amb na Mercè fa molt que ens coneixem isempre té un somriure per oferir. De més jove milità a la clandestinitat a Barcelona i sempre ha mantingut aquest esperit rebel i inconformista. En Toni Noguera ha estat el regidor revelació d’aquesta legislatura i seriós aspirant a la Batlia, però això no ha sobtat els qui el coneixien. En Toni Noguera ha rebut més d’un milenar de vots a les primàries, molts més que José Hila del PSOE o Margalida Duran del PP. De fet, tots quatre han rebut més suport que l’Hila i la Duran. Amb aquests resultats, Toni es veu legitimat per encapçalar el canvi.

A més, he de dir que jo som el cinquè de la llista, qui sap si d’aquí mig any els cinc treballam junts. Ara en tenim tres, les enquestes aviat ens en donaran quatre i jo crec que quan expliquem el nostre projecte a la ciutadania com a mínim en serem cinc i podrem fer d’aquesta ciutatel lloc habitable que ens mereixem.Així, MÉS per Palma ja és una realitat, un projecte sòlid, obert i compartit amb l’objectiu de construir un futur millor i aturar aquest govern que flagel·la l’illa i que ha demostrat ser l’enemic dels seus ciutadans.

Seguint en l’entrevista, hem començat a repassar l’actualitat. Palma s’està convertint en una ciutat decadent, provinciana i que sembla més la capital de l’especulació que la de l’illa. D’aquesta manera, no és estrany que la gent es queixi de la brutícia que hi ha, les associacions de veïnats estan cansades de denunciar-ho, però EMAYA no fa res. Na Neus ha portat les queixes ciutadanes, però no ens han escoltat. En Toni recalca que la recollida soterrada ha estat un fracàs caríssim iniciat i acabat pel PP i propostes reals en altres localitats com és la recollida porta a porta, na Neus explica que abans es feia a Son Sardina i funcionava, el PP l’ha suprimida.

La problemàtica social a Palma està en augment, l’habitatge i l’atur són els grans mals de Ciutat. Els desnonaments es van sumant a un ritme vertiginós, dos o tres al dia i el PP segueix absent. Això és un drama humà indescriptible, confessa Toni, qui ha donat suport constant a la plataforma PAH i ho ha vist d’aprop. Na Neus hi afegeix el problema de la pobresa energètica i recalca que a Palma segurament ja hi ha més de quaranta mil aturats. En aquest sentit, en Toni explica que el model de serveis socials és part del problema. Aquests es basen en l’assistència dels necessitats, però no en donar-los una segona oportunitat. El PP i els seus amics han provocat la crisi, però no volen ajudar a les víctimes. Així, només han retallats els serveis socials i fins i tot Palma activa no es preocupa de reinserir treballadors, sinó de crear emprenedors, però sense ajudar-los massa.

Parlant d’economia, en Miquel afirma que el PP que es presentà prometent que trauria el país de la crisi no ha fet res més que recaure en el mateix model especulatiu de sempre i que ja ens ha arruïnat. Na Neus assenyala que ara hauria de ser el moment de canviar de model i no continuar amb el Palau de Congressos, el port d’es Molinar o ses Fontanelles. Noves indústries que lliguin cultura, creativitat, ecologia i sostenibilitat són possibles, però el PP només vol ciment. Cal un canvi, un nou rumb, noves tecnologies, turisme sostenible, rutes cicloculturals, horts urbans han de ser el nou llenguatge en què s’ha d’encaminar l’economia de Palma.

Pel que fa la corrupció, na Mercè clama que nosaltres ens podem sentir orgullosos d’haver liderat l’honestedat i la transparència. Antoni Verger se n’ha sortit de totes les falsedats “populars” i ha estat un exemple d’integritat. Els “populars” en canvi no poden dir el mateix, massa corrupció, massa amiguisme... Tal vegada, l’únic que han fet en contra de la corrupció ha estat treure la Rambla el nom dels Ducs de Palma, perdó que això també ho han hagut de fer a proposta de MÉS!

Però la corrupció no ve mai tota sola, s’ha de lligar amb l’opacitat i amb la manca de participació i, d’això, el PP en sap molt. En Toni comenta que la primera mesura del Consistori fou treure les associacions de veïns dels casals de barris, després privatitzar-les. La imatge més clara d’aquests anys de corrupció és el Palau de Congressos, una inversió descomunal per un edifici inacabat que no genera beneficis i que està devora l’edifici de GESA també en desús. Es poden desaprofitar pitjor els recursos? es demana na Neus.

La participació ja ha estat una constant en aquesta legislatura, així el grup de MÉS ha estat la veu dels oblidats del Batle. Ara, intentarem, entre tots, portar la participació a tota la ciutadania. Recuperar els casals de barri, parlar de pressupostos participatius, fer possibles les propostes legislatives ciutadanes és la primera passa per fer una nova ciutat. A partir d’aquí, sabem que disposam de pocs recursos, però ara també és el moment de fer política en majúscules i de prioritzar les persones davant les corporacions i dels interessos econòmics. En aquest sentit, hem acabat l’entrevista i cada un dels entrevistats mostra una proposta per dur a terme la propera legislatura.

En aquest sentit, Na Mercè remarca que s’han de tornar enrere les privatitzacions de les escoletes i les biblioteques.A més, considera que la ciutat no és preocupa prou de la gent major i afirma que s’han de posar més màquines esportives als espais públics que puguin utilitzar i assegurar-ne més infraestructures i activitats per aquest sector de la població.

En Miquel posa sobre la taula el tema educatiu. Segons ell, els ajuntaments no poden oblidar el que els ciutadans necessiten, sinó que s’han d’implicar i fer el que calgui. Així, malgrat les lleis, si cal s’haurà d’inventar la manera per garantir que tots els infants de zero a tres anys puguin tenir escoleta, finançar programes en contra el fracàs escolar com feia el Programa Èxit i tenir les escoles obertes els horabaixes per tal que es converteixin en dinamitzadors socials.

Na Neus proclama que l’Ajuntament el convertirem en l’autèntic motor del canvi econòmic, no pot estar aturat mentre les grans empreses es reparteixen el pastís i se l’emporten a fora. Petits canvis com la creació d’horts urbans autogestionats i potenciar mercats de barriada poden canviar el teixit econòmic i l’entorn.

Per acabar, en Toni remarca de nou la importància de fer una autèntica revolució ciutadana que permeti fer grans consensos polítics i que es puguin connectar les iniciatives ciutadanes amb les decisions polítiques. Així, considera que un dèficit democràtic que arrossega l’Ajuntament és fer política pel centre històric on sols hi viu un cinc per cent de la població i els turistes. Així, treballarà perquè millori el transport públic i es preocuparà perquè els veïnats de ses Veles, Son Gotleu, Son Sardina, Sant Jordi, i tants altres, puguin disposar dels mateixos serveis que els del centre i tothom a Palma tengui la plena ciutadania.