Alexandre Jaume Rosselló. La insurrección de Octubre. Cataluña, Asturias, Baleares

Maties Garcias.
Professor

“¿Qué ocurrió para que socialistas y catalanes, instauradores y sostenidores de la República, sintieran irresistibles apetencias de divorcio contra el nuevorégimen?”. Així s’interroga Gregorio Peces-Barba, catedràtic de Filosofia del Dret i expresident socialista del Congrés de Diputats, en encetar el pròleg del llibre que Alexandre Jaume Rosselló (1879-1937) va dedicar a explicar la revolta que l’octubre de l’any 1934 protagonitzaren les forces obreres, republicanes i catalanistes.

També l’historiador Pere Gabriel, a l’excel·lent Introducció que contextualitza el llibre, ens en dóna la clau: la República, d’ençà de les eleccions de 1933, havia pres un tomb de cada vegada més contrari a l’esperit fundacional i la dreta reaccionària s’ensenyoria de les institucions i dictava la seva política contrareformista i repressiva.

El punt culminant d’aquest canvi va ser l’entrada de la CEDA al govern el 4 d’octubre, acte contestat amb una vaga general que a Astúries va prendre caràcter insurreccional i que va ser fortament reprimida per l’exèrcit. Paral·lelament, a Catalunya, la Generalitat que presidia Companys proclamava l’Estat Català –això sí– dins la República Espanyola. Una exigua tropa de 400 efectius comandada pel general Batet (que durant la guerra civil seria afusellat per Franco) va bastar per aconseguir la rendició de Companys i dels pocs efectius d’Estat Català que l’havien impulsat a prendre la decisió fallida, mentre les forces obreres se’n mantenien al marge. La resposta dretana és contundent: tortura, afusellaments, presó i suspensió de càrrecs entre socialistes, republicans, obreristes i catalanistes; la Generalitat, és suspesa.

Alexandre Jaume –el “primer intel·lectual socialista mallorquí”, representant del “socialisme liberal, democràtic, reformista i socialdemòcrata” en sintonia amb IndalecioPrieto– viu els fets amb indignació i preocupació, i pateix per les mesures repressives que dicta la dreta contra els esquerrans i republicans, d’arreu d’Espanya i de Balears. Tot just quan es produeixen els fets, es posa a escriure el llibre de combat que dóna compte de la repressió que pateixen els esquerrans: “Hemos hilvanado esta obra en plenoestado de guerra, prohibidasnuestrasreuniones, clausuradosnuestroscentros...”, i així “descargábamos el alma de la tortura que la oprimia”.

El llibre d’Alexandre Jaume primer analitza com la dreta traeix l’esperit de la República i com aquest estat de degradació política fa covar la doble revolució, una en defensa dels obrers i l’altra de les institucions catalanes. Tot seguit, explica com­–malgrat la seva simpatia amb el catalanisme–en la proclamació de l’Estat Català hi veu una decisió desencertada per haver estat feta al marge del moviment obrer: “La revolución catalana fracasó porque fue mal dirigida y encauzada. Fue un entretenimento de señoritos, sin el apoyo y el calor de la clasetrabajadora.” A continuació, relata els fets d’Astúries, especialment violents i seguits d’una repressió ferotge en la qual l’exèrcit, amb tropes africanes, fa gala de la crueltat més desfermada. Curiosament, no hi esmenta el paper de Franco.

A la part central del llibre Jaume se centra en els fets ocorreguts a les Balears. En la seva anàlisi destaca que les accions obreres d’aquí sempre han estat pacífiques. Tot seguit repassa les incidències a Palma i a un conjunt de dotze pobles, a més de Menorca i Eivissa. Ben expressament, vol deixar constància -amb nom, càrrec i militància- de qui ha estat injustament perseguit per l’acció arbitrària del govern i per la denúncia dels monàrquics a fi que se’n servi la memòria. Diversos informants l’ajuden a recollir dades i a aportar testimonis, i ell mateix visita els amics correligionaris a la presó per infondre’ls ànims.

Al llarg de les pàgines que escriu Jaume hi surten esmentades les injustícies que patiren persones com Pere Oliver Domenge (batle republicà de Felanitx), Ateu Martí i HeribertoQuiñones (militants comunistes), o d’entre les files socialistes els llucmajorers Joan i Miquel Monserrat Parets, el batle d’Alaró Pere Rosselló, el batle esporlerí Tomàs Seguí, i molts més.

Finalment, en el capítol Seamos optimistas, l’autor destaca que “España ha seguido la misma trayectoria regresiva de muchas otras naciones de Europa. Ahíestán, entre otros, los ejemplos bochornosos de Hitler en Alemania y de Dollffus en Austria; los golpes de Estado en Letonia y Bulgaria y la dictadura fascista en Italia”. Però no reclama venjança, sinó justícia per als perseguits, i entreveu dies millors. Un dies que tanmateix no arribaran: al cap de dos anys d’haver publicat el llibre, Alexandre Jaume moria afusellat per les bales franquistes al costat d’Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Era el 24 de febrer de 1937.

Alexandre Jaume Rosselló. La insurrección de Octubre. Cataluña, Asturias, Baleares.
Edició a cura d’Alexandre Font Jaume.
Pròleg de Gregorio Peces-Barba Martínez.
Introducció de Pere Gabriel.
Obres Completes Alexandre Rosselló Jaume · 4.
Palma: 2014.
Lleonard Muntaner Editor.