Cinema en català

Pere Gomila

Sempre m’ha sorprès l’escassa – per no dir nul·la – pressió que hi ha hagut a les Illes Balears per exigir la projecció de cinema doblat en català. Sé que ens vam acostumar a veure cine en castellà des de la infantesa i molt em sembla que ho arribàrem a assimilar com un fet natural o que no li hem sabut donar la importància que té per a llengua, quan es tracta d’un mitjà que tan influent ha estat en la cultura, els costums i la vida de les persones. Record encara que just al principi de començar les emissions de TV3 a molta gent li feia gràcia sentir els personatges de la sèrie Dallas (la gent de la meva edat la recordarà) parlant en català, tant estàvem avesats a veure les sèries estrangeres en castellà. Després va ser de la mes absoluta normalitat i fins i tot es va fer incomprensible que pogués ser d’una altra manera en una televisió pública catalana que, gràcies al voluntarisme, arribava amb la programació completa a les nostres illes.

Encara que les nostres sales no projectessin cinema en català, podíem veure tot tipus de pel·lícules gràcies a la feina impagable de TV3. Des dels films més comercials i intranscendents fins a les grans pel·lícules o els clàssics de sempre. La televisió feia possible i natural allò que no ho era en els cinemes tradicionals. Després, quan es va legalitzar la situació de TV3 a les Illes i ens va arribar només la programació retallada, el cinema en català va continuar de manera normal a IB3 fins a l’arribada del PP al poder i l’obsessiva política de Bauzá contra la nostra llengua. D’entre els greus actacs rebuts, la conversió d’IB3 en un mitjà lamentable i la impossibilitat de poder veure cinema doblat o subtitulat en català. He escrit diverses vegades que només una televisió autonòmica a casa nostra té sentit si segueix el model de TV3, però si de veritat volien una televisió bilingüe (i no hi puc trobar cap justificació) almenys la meitat de pel·lícules i sèries estrangeres havien de ser en la nostra llengua. És evident que açò els molestava i ens han impedit que puguem veure cinema en català, llengua oficial i pròpia de les Illes Balears.

Esper que les pròximes eleccions siguin guanyades per partits que respectin la nostra llengua i, com s’havia fet sempre des del començament de l’autonomia, la vulguin promoure a tots els nivells. I esper un govern que entre les seves primeres mesures presenti la derogació de les lleis regressives contra la llengua i la cultura catalanes, vetli per la recuperació del seu prestigi i torni al model anterior d’una IB3 en català.
Per la meva banda, fa temps vaig decidir no anar al cinema mentre part de la programació que es projecta no sigui doblada en català, però sé que sense una demanda real o una acció de govern serà una cosa que lamentablement no veuré mai.

Avui per avui l’única possibilitat que les pel·lícules tornin a parlar en la llengua pròpia del país és la televisió pública, aquesta que ara no fa més que repetir, sense cap sentit, les que ja s’emeten en castellà a les altres cadenes.