Comissió d’investigació de Son Espases

Fina Santiago
Diputada de MÉS per Mallorca

La constitució de la comissió d’investigació de Son Espases en el Parlament, ha patit tot un seguit de crítiques. Una de les raons que han manifestat els crítics és, que el procés d’adjudicació dels terrenys de Son Espases i la posterior adjudicació del contracte de construcció i explotació de l’hospital, ja s’està investigant per la fiscalia anticorrupció. Amb aquest argument sembla que el poder judicial pogués suplir o substituir al Parlament amb la seva obligació de control de l’acció de Govern. El poder judicial conclourà si hi hagut delicte o no i, en conseqüència, acabarà amb un judici oral o amb l’arxivament del cas. El Parlament ha d’extreure conclusions de caràcter polític i fer propostes legislatives si n’és el cas. Cada un d’ells té responsabilitats i funcions socials diferents.

Una altra de les crítiques, que s’ha vessat en relació a la comissió de Son Espases, és “que no servirà per res” o que el que es pugui dir “ja se sabia o s’intuïa”. No sé quines són les expectatives que es podrien tenir sobre una comissió d’investigació parlamentaria, aquí o en qualsevol altre Parlament, qualcú podia esperar, per exemple, que el Sr Villar Mir, digués a la comissió que era cert que ell i en Matas varen pactar. No hauria estat més criticable que davant les declaracions fetes a fiscalia per la l’ex-consellera de sanitat del Govern d’en Jaume Matas, el Parlament no reacciones?

El cas és que durant les dues primeres setmanes de la comissió, s’ha conegut tota un sèrie d’informacions de les que es podran obtenir conclusions polítiques i propostes legislatives de futur. Propostes per millorar l’adjudicació de contractes públics i dificultar la corrupció que acompanya als mateixos en massa ocasions.
Així, per exemple, vàrem escoltar com el constructor Ferrero deia que actualment té una finca rústica d’uns 160 mil m2, comprada l’any 1995. Segueix essent rústica, i diu que ara la ven per 400 mil euros, és a dir a 5 euros m2; doncs bé, Son Espases es va vendre per 27 euros m2, una finca que en el moment de la venda també era rústica i està sols a 2 km de la finca del Sr Ferrero. Va ser el preu de la Compra de Son Espases excessiu?

L’empresari Cursach, reconeix que va comprar, entre l’any 2002 i 2003, una finca a prop de Son Espases. Va dir que la va comprar perquè “creia” que Palma creixeria per aquella zona, que no tenia cap informació de què es faria a Son Espases. Es creïble que s’invertís a aquella zona sense informació privilegiada? Sembla que no, perquè després mitjançant la compareixença de l’ex-batlesa, Catalina Cirer, es va reconèixer que l’informe tècnic que justificava que la finca de Son Espases era la més adequada, estava signat per un funcionari que era incompatible per fer l’informe, i era incompatible perquè un familiar seu, molt proper a ell, tenia en copropietat amb en Cursach la finca devora la de Son Espases. Tots dos varen fer un opció de compra l’any 2002 (quan es va començar a parlar d’una possible ubicació d’un nou hospital allà) i la compren definitivament a finals de l’any 2003 amb la intenció de fer una residència geriàtrica.

Hem sabut com “amics d’en Matas”, tal com es va definir l’empresari Joan Ramonell, va aconseguir contractes de la FCC, una de les adjudicatàries de Son Espases, durant els anys 2003- 2007 a una mitjana de 2.500 euros mes.

També hem sabut com la ex batlessa de Palma, Catalina Cirer, va dir que 
no sabia qui a l’Ajuntament va donar l’ordre per elegir terrenys pel nou hospital, ni perquè inicialment es varen elegir 9 terrenys per construir el nou hospital i sols es varen elevar 4 propostes al Govern perquè elegís l’ubicació de l’hospital. Aquesta qüestió tampoc la va poder aclarir l’exregidor Rodrigo de Santos. És correcte que un expedient administratiu d’aquesta importància no comenci amb un ordre per escrit i totes les posteriors ordres també siguin per escrit?

Rodrigo de Santos reconeix que dels quatre terrenys elegits per construir l’hospital d’un d’ells ja se sabia que no era viable. Es tracta de la caserna "General Asensio", ja que disposaven d’informació, des de 2001, de que el Ministeri de defensa ho volia aprofitar.
 També va manifestar, de forma molt clara, que ell no va gestionar l’interès general per fer una residència geriàtrica devora Son Espases; gestió que sol•licitava el Cursach, perquè amb la legislació vigent no era possible concedir-lo, però que va rebre “pressions” per part de l’ex-president Gabriel Cañellas per fer-ho
. També va contestar que ell col·labora, actualment, amb la fiscalia anticorrupció per un possible finançament il•legal del PP de Balears a traves de la reforma de la seva seu a Palma, però que no por dir més perquè que el fiscal ha recomanat no divulgar cap informació.
Per part den Bartomeu Vicens, ex-conseller del Consell Insular, hem sabut que sí que es varen arribar a acords entre PP i UM per facilitar les construccions a Son Espases i a Can Domenge, talment com si fos un intercanvi de cromos. Recordem que en el mateix plenari del Consell es va resoldre el tema de Can Domenge i el tema de Son Espases.

També sabem, gràcies a les seves declaracions a la comissió, com el que va ser Director Tècnic de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma va decidir que el millor espai per construir el nou hospital era Son Espases, i com ho va fer en un full i mig. Sí, en un full i mig es valorà: cap a on avançaria el Pla territorial de Palma; com serien les infraestructures comunicatives; quin era l’impacte ambiental, l’impacte sobre la població dels barris del Ponent de Palma i l’impacte socioeconòmic que generarà per als barris rurals del nord de la ciutat.

També hem pogut comprovar que la Mesa de contractació i adjudicació, de les obres de construcció i explotació de l’hospital de Son Espases, estava formada per 6 polítics i 2 tècnics (un jurídic i un interventor). No s’hauria de canviar la legislació que permet això?. També sabem que la secretària de la Mesa va demanar la dimissió com a tal, perquè estava molt nerviosa, perquè tot el que sortia a premsa, desprès passava a la Mesa; segons les seves declaracions, tenia la sensació de que la Mesa estava “dirigida”. Sabem moltes altres coses: (1) dels dos tècnics, un no va voler signar l’acta d’adjudicació a Dragados y Construcciones perquè no tenia clar quina era la millor oferta; (2) la Mesa va demanar a la direcció de l’IBSALUT un l’informe tècnic perquè els ajudés a seleccionar la millor oferta de les 6 presentades, doncs aquest informe ja s’havia contractat un dia abans que la Mesa fes la sol·licitud a la direcció de l’IBSALUT; (3) aquest informe (unes 400 pàgines, per el qual es van pagar 30.000 euros a través d’un concurs sense publicitat) no va ser llegit per la majoria dels membres de la Mesa; (4) els tècnics recorden que hi va haver una reunió amb representants de Global PM, els polítics no ho recorden. Aquesta reunió es va celebrar fora de la Mesa de Contractació, no sabem qui la va convocar, qui estava present ni altres qüestions clau, ja que no es va fer acta. 
 Finalment, (5) un acta, la del 6 d’octubre, va baixar pràcticament redactada.
Tot això, sense entrar en la vídeo-conferencia de l’ex comptable del PP, Luis Barcenas, que va confirmar en seu parlamentaria diverses qüestions rellevants: (1) que és cert que hi havia una doble comptabilitat (caixa B) en el Partit Popular; (2) que els ingressos els feien particulars, que solien ser alts representants o propietaris d’empreses, sempre d’empreses que tenien obra pública. (3) Que és cert que el Sr Matas va cobrar de la caixa B, 8.400 euros per ajudar a pagar el lloguer del seu pis. (4) Que és cert que el PP va rebre col•laboració econòmica privada, de diversos empresaris, per comprar i reformar l’actual seu del PP.
Com a totes les comissions parlamentàries, ningú s’autoinculpa; però, el conjunt de les informacions que conformen el puzle, mostren com tot el procés de selecció de terrenys, l’adjudicació al concessionari i altres qüestions són molt dubtoses.

La Comissió de Son Espases continuarà les properes setmanes, intentant acabar de valorar l’adjudicació del contracte i la construcció de l’hospital. Construcció que ja es va fer amb el pacte de progrés. Això, també ha estat objecte de crítica. Ens han criticat, al grup parlamentari MES que va fer la proposta de la constitució de la comissió d’investigació, que votés a favor de la incorporació de la fase de construcció a la comissió. S’ha de tenir en compte que el PP té majoria parlamentaria, si volíem que s’estudiés la selecció dels terrenys i l’adjudicació del contracte havíem d’acceptar la revisió de la fase de la construcció, no sols perquè el PP ho condicionava, sinó perquè, quin argument polític teníem per no acceptar una investigació parlamentaria d’una gestió de govern al que vàrem donar suport? Estam disposats a investigar tota l’acció de govern rellevant, sigui la relativa a Son Espases o a les residències per a persones majors que es varen obrir en el segon Pacte de Progrés. No es pot votar en contra de propostes parlamentàries d’aquestes característiques, la transparència i el control democràtic de la gestió pública ha de ser normal i habitual.