Illes per un Pacte

Jaume Ribas Segui
President de COAPA Balears (Confederació de Federacions d’Associacions de Pares d’Alumnes) i representant de COAPA a la Coordinadora d’Illes per un Pacte.

Aquesta legislatura ha estat molt convulsa. Sobre tot en el sector de l’educació. A les retallades de recursos amb l’excusa de la crisi s’hi varen afegir una sèrie de polítiques que atacaven els fonaments del sistema educatiu de les Illes Balears. Això va provocar una resposta social sense precedents que va dur a la major mobilització que han conegut les nostres Illes.

Però el sector educatiu és un sector acostumat a treballar en positiu, per això començaren a sorgir diferents grups de treball obrint una reflexió sobre diferents aspectes de millora de l’Educació a les Illes Balears. Grups de treball que s’anaren concretant en MenorcaEdu21, el Cercle per l’Educació, Pitiüses per l’Acord Educatiu, l’Assemblea de Docents o la Plataforma CRIDA.

Des de cultures organitzatives i de treball molt diferents s’han anat debatent diferents aspectes, posant en qüestió determinats prejudicis, reflexionant sobre els problemes i reptes que té el nostre sistema educatiu i fent propostes de millora en molts aspectes diferents.

Tot aquest treball es va anar concretant i posant en comú a partir de la trobada feta el mes d’agost de 2014 a Menorca per a la presentació del document de MenorcaEdu21. Allà es varen posar les bases per a la confluència dels diferents treballs en una proposta comuna que va començar a treballar-se el mes d’octubre. Aquest mes de febrer es presentarà un document base de propostes.

El document base d’inici s’ha centrat en quatre aspectes primordials per a la millora del sistema educatiu. La primera part titulada Societat fa referència a com s’emmarca l’educació dins la societat i la interrelació amb les famílies. La relació entre escola i el seu entorn social és primordial per a l’èxit educatiu. L’escola no té sentit si no està enmarcada al seu entorn i amb la participació dels agents socials que l’envolten. I de com han de participar les famílies en la vida educativa dels seus fills.

Polítiques públiques i administració fa referència als aspectes més organitzatius del sistema educatiu (planificació escolar, ràtios, horaris i mesures de conciliació). De com fer l’educació més equitativa i inclusiva, quin ha de ser el model lingüístic, i de com s’ha de finançar i evaluar per cercar la millora constant.

A l’apartat de Centres es reflexiona sobre el concepte d’autonomia de centre. Autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de personal. Els centres educatius han de tenir autonomia per adaptar-se a les necessitats educatives del seu alumnat que són els vertaders protagonistes del fet educatiu.

Al darrer apartat fa referència als professionals que treballen als centres educatius i que són la vertadera mesura de la qualitat del sistema educatiu. Per això es proposen mesures de formació, innovació, valoració i reconeixment de la seva tasca, no només del personal docent, si no també de les altres figures professionals que en una societat tan diversa també són necessàries dins el sistema educatiu.

Aquest document no és un el final de la tasca, més bé n’és l’inici. Des del principi s’ha tengut clar que la millora del sistema educatiu no és cosa que es pugui fer d’un dia per l’altre. La comunitat educativa té el convenciment que és una tasca a mig i llarg termini. I que és una feina que no es pot deixar només en mans dels governants. La consciènica que és una tasca de tots els secotors: docents, famílies, alumnes, especialistes, societat, ha fet que la comunitat educativa s’hagi empoderat del seu futur. La feina va per llarg. Entre tots ens en sortirem.