Joan sanxo: l’ideòleg oblidat

Antoni Marimon Riutort.
President de la Fundació Emili Darder

En el context, relativament favorable de la Segona República es va poder consolidar a Mallorca una generació d’intel·lectuals i polítics que conjugaren republicanisme, esquerra, separació església-estat i nacionalisme.

No sortien del no res, la tradició del republicanisme nacionalista s’ha de vincular al republicanisme federal que apareix durant el Sexenni Democràtic i, almenys en alguns casos, fa el pas cap al regionalisme/nacionalisme a les darreries del segle XIX i l’inici del segle XX. En són exemples Antoni Villalonga, Lluís Martí, Benet Pons i Fàbregues i Gabriel Alomar. Aquest darrer, més jove que els altres, tenia un gran prestigi i exercia un cert mestratge sobre els homes i dones que protagonitzaren l’eclosió de l’esquerra nacionalista a Mallorca en els primers anys trenta.

Alguns d’aquests dirigents republicans són ben coneguts, com Emili Darder, del qual n’han escrit biografies Arnau Company i Catalina Moner. D’altres no ho són tant però han originat algunes monografies o apareixen sovint en els estudis sobre l’època, com, per exemple, Pere Oliver i Domenge, Francesc de Sales Aguiló, Bernat Jofre, Antoni Mateu o Maria Mayol. Però en canvi, Joan Sanxo i Tous era pràcticament un desconegut, si exceptuam un interessant article de Mateu Morro i Marcé publicat a la benemèrita revista Lluc un ja llunyà 1985.

Ara, l’escriptor i dibuixant Josep Cortès i Servera (Sant Llorenç des Cardassar, 1951) ha rescatat de l’oblit un personatge que, en els agitats anys de la Segona República, es va convertir en un autèntic ideòleg del republicanisme nacionalista. Com molt bé explica Mateu Morro en la introducció, a Mallorca, els nacionalistes d’esquerres coexisteixen amb els azanyistes al si d’una original formació política, Esquerra Republicana Balear, que es va convertir en la força política progressista més ben implantada a les Illes Balears.

L’obra de Josep Cortès es divideix en dues parts, un estudi biogràfic i la recuperació dels articles publicats per Joan Sanxo a la premsa de l’època, en especial al setmanari República. Aquest llorencí, s’instal·là Palma encara d’infant i va estudiar al Seminari de Mallorca. Posteriorment passà a l’Institut Balear, on fou alumne de Gabriel Alomar, i a la Universitat de Múrcia. Es va dedicar a impartir classes particulars i el 1932 aprovà unes oposicions d’oficial administratiu a l’Ajuntament de Palma. Ben aviat col·laborà a l’Associació per la Cultura de Mallorca i es convertí en el president (1930-1931) d’una de les seves branques, Joventut Escolar.
Gran defensor de la llengua catalana, impulsà el coneixement de Ramon Llull i la difusió de la col·lecció “Les Illes d’Or”. Políticament, milità successivament en el Partit Republicà Federal de Mallorca, Acció Republicana de Mallorca i Esquerra Republicana Balear. No va ocupar càrrecs polítics de rellevància però destacà com a teòric del republicanisme nacionalista, amb articles que encara avui conserven una sorprenent vigència.

Joan Sanxo propugnava mallorquinitzar Mallorca i imitar Catalunya, perquè considerava que hi havia, en paraules seves, una “germanor d’esperit i de llengua”. Com en tants d’altres casos, la Guerra Civil ho va truncar tot. Fou sotmès a un Consell de Guerra i passà quatre anys de presó a Mallorca i a Formentera. En sortir, no participà en activitats polítiques de cap mena.

Josep Cortès i Servera, Joan Sanxo Tous (1905-1978).
Vida i obra d’un ideòleg del nacionalisme d’esquerres,
Lleonard Muntaner editor, 2014