Maria Ramon i Joan Francesc Canyelles, candidats d’Esporles i Marratxí

Llorenç Carrió

Un vent fresc vengut de Grècia està arribant a casa nostra. Aquest vent de llibertat s’anomena Syriza i ha posat en tensió la vella Europa, els bancs, els lleons, els voltors i els corbs. La història de vegades és cíclica, així tal vegada no és coincidència que aquesta provengui de la mateixa Atenes de Pèricles, de l’àgora que homeneja tiranicides i d’on els ciutadans decidiren participar activament de la política. A Mallorca també és possible el canvi i ja s’escampa aquest clam per tots els carrers i places. D’aquest esperit, han sortit aquests dos candidats Maria Ramon a Esporles i Joan Francesc a Marratxí. Després d’unes primàries a cada municipi i de demostrar que tenen el suport de molts de veïnats i veïnades, ara es disposen a compartir les seves idees i propostes amb la resta de la ciutadania.

Aquesta sens dubte no ha estat una entrevista a l’ús, més aviat ha estat una conversa de cafè, una tertúlia d’amics. Malgrat que els dos siguin de generacions i perfils diferents, aviat ens adonam que hi ha molt en comú. A la pregunta de com començaren a entrar en política ambdós ho feren de manera semblant. Na Maria, dona jove i amb empenta, va començar en els moviment d’esplai del poble, amb els amics de tota la vida, participant en tots els actes que si feien. En Joan Francesc, en canvi, s’inicià com activista dins el moviment veïnal, de família d’esquerres, encara que la seva mare hauria preferit que d’altres es posessin al capdavant. Al final la mare acceptà la determinació del fill i que com li explicava o decidien ells o els de sempre decidirien per ells.

Na Maria explica com la seva participació en política es feu més estreta quan fa quatre anys fou elegida regidora de cultura, educació, joventut i festes a l’Ajuntament. Com ella afirma “no saps com funcionen les coses fins que no hi ets a dins. Entrar a l’Ajuntament és una de les millors experiències de la meva vida, n’estic contenta, satisfeta i orgullosa de la feina feta. Com en tot, hi ha moments difícils, però guanyen els bons. Anim a tothom a participar, jo ho tornaria a fer”. Amb aquesta contundència i veient com li brillen els ulls no hi ha cap dubte que parla de tot cor. Més endavant, quan repassam algunes de les millors actuacions fetes ens regala un somriure de joia per la feina feta.

En Joan Francesc amb molts d’anys d’experiència a un municipi tan dur com és Marratxí també ens explica que n’ha après molt ell i que fins i tot des de l’oposició i en unes condicions tan adverses considera que hi ha moments molt satisfactoris. Com molt bé explica “de vegades es creu que l’Ajuntament ha de poder resoldre totes les petites coses de cada un i no sempre és així, però d’altres és capaç de resoldre grans problemes que milloren de veres la vida de les persones”. Al moment, ha aprofitat per mostrar l’enveja que li fa l’Ajuntament d’Esporles i de com han portat a la pràctica l’Agenda Local 21 i la participació ciutadana, a les antípodes del que passa a Marratxí. Fins i tot en Joan Francesc assevera que Esporles demostra que pensar globalment i actuar localment és possible.

Na Maria ha volgut explicar més aquest punt. A Esporles els veïns són els qui decideixen realment què fer al seu carrer, però ha estat un procés lent. El més difícil ha estat apropar la participació a la gent, és en realitat un hàbit i a Mallorca encara no es té. Això ha donat casos com que veïns s’acostessin i demanessin si ells també podien participar. Però cada cop la cosa ha pres més volada i cada vegada més qüestions les decideixen els afectats. Mentre en Joan Francesc escolta i sembla que ja ho vol aplicar al seu municipi. En el meu cas jo també ja desig que se’ns deixi decidir moltes coses a Sant Jordi... Com diu ell, la situació a Marratxí és totalment diferent. A Marratxí s’ha convertit en un barri impersonal amb vint-i-dos nuclis i on ningú es coneix. Ara, hem començat a fer excursions sota el títol Marratxí coneix Marratxí i la gent se sorprèn de les coses que tenen al costat de casa i que no sabien ni que existien.

A partir d’aquí hem començat a parlar de les propostes i de programes. Quines idees portaran a les eleccions al 2015 i com sempre m’han demostrat que si les eleccions es guanyessin per idees i il·lusió, MÉS les guanyaríem totes. En Joan Francesc considera que s’han de respondre les inquietuds dels ciutadans i s’ha de ser molt realista en la situació econòmica i social que estam travessant. La primera cosa i més barata és la transparència. A Marratxí tot és opac, MÉS ho farà tot públic. Es comprometen a penjar les normes subsidiàries -encara no hi són- a la web municipal, els sous dels regidors, les convocatòries dels plens... Petits canvis que marquen la diferència.

En segon lloc, Marratxí ha de canviar el model econòmic, no s’hi pot seguir deixar fent el que no és permet a Palma. La segona prioritat serà la sostenibilitat, tant econòmica com ecològica, i a més aquestes hauran d’anar de bracet. Torna a posar d’exemple Esporles, les seves escoles-tallers que tant ajuden la gent a l’atur com per fomentar un nou tipus d’economia. Parla de recuperar les zones boscoses dels torrents per fer passejos i rutes de senderisme, fer també rutes ciclistes no només pels turistes sinó també pels estudiants... I sobretot també parla d’on es podrien treure els doblers per finançar-ho, això seria del sobrant del Règim de disciplina urbanística que encara està signat pel municipi.

Na Maria per la seva banda també posa una altra objectiu sobre la taula. Els propers quatre anys ajudaran a les persones que pateixen intentant abastar totes les franges socials i d’edat. Parla de les escoles-tallers que ja són una realitat i ajuden sobretot joves que no estudiaven a trobar un ofici, parla també d’aprofitar beques TUO perquè els recents titulats universitaris puguin entrar per primera vegada al mercat laboral en programes de l’ajuntament i molts altres. La segona prioritat serà la cultura, no s’abandonarà a cap de les vint-i-sis entitats culturals locals existents. Tot el contrari de Marratxí, en Joan Francesc explica que no tenen equipaments socials i la única vida social que tenen surt de l’OCB i l’Església, molt trist. També na Maria aventura quina serà la tercera prioritat, el turisme. Esporles ha d’aprofitar encara més la Serra com a reclam i afegeix que ja estan a punt d’acabar el refugi de muntanya i s’estan fent vies de senderisme, ciclistes, etc.

Finalment, els he demanat què farien si són elegits batles respectius dels seus municipis. Sense pensar-s’ho gens en Joan Francesc ha dit “no deixarem créixer més” i després d’una rialla còmplice de tots nosaltres, na Maria també ha dit “sobretot continuarem fent feina amb molta il·lusió”.