Ni Grècia és Espanya, ni Syriza és Podemos

Miquel Rosselló
President de l’Ateneu Pere Mascaró

El passat 25 de gener els ciutadans grecs han dit no a la troika i a les seves polítiques d’austeritat que han portat a milers de persones a la pobresa. Syriza ha guanyat àmpliament les eleccions, molt aprop d’aconseguir la majora absoluta. És un motiu de gran satisfacció per mi i per moltes persones d’esquerres d’arreu de la Unió Europea.

Dit això, no sé molt bé per què la majoria d’opinadors polítics estan entestats en comparar Grècia amb l’Estat Espanyol i a Siyriza amb Podemos. Suposo per què som de la vella escola i acostumo a donar més valor als raonaments argumentats i en base teòrica que als comentaris molt mediàtics però poc reflexionats.
Grècia té onze milions d’habitants que conformen una sola unitat nacional i estan organitzats políticament en un estat unitari. Per contra Espanya, a més de superar els quaranta-sis milions d’habitants, està formada per una realitat plurinacional indiscutible, encara que un bon grapat d’espanyolistes s’entestin en el contrari.
Si se tracta de cercar similituds amb Grècia, la podríem comparar millor amb Catalunya o Andalusia.

La comparació entre Syriza i Podemos és encara més distant. Anem a pams. A Grècia a principis del nou mil·lenni hi havia al mapa polític de l’esquerra del PASOK, és a dir el partit de la socialdemocràcia grega, dos partits amb representació parlamentaria, el Partit Comunista anomenat del Exterior i conegut com a pro-soviètic i Synaspismos que provenia del Partit Comunista del Interior, eurocomunista, a més d’una ampla diàspora de petits partits d’esquerres de totes les tendències possibles.

L’any 2001 es crea l’espai pel diàleg, per la unitat i l’acció comú de l’esquerra que impulsà la confluència dins aquesta diàspora existent. Aquest procés fructificà a les eleccions del 2004 amb la creació de la Coalició de l’Esquerra Radical, és a dir Syriza.

Per tant Syriza neix de la unió de tots els partits de l’esquerra del PASOK, excepte del KKE – Partit Comunista de Grècia.

El partit majoritari de la nova coalició és Synaspismós que sorgeix de la unió del Partit Comunista Eurocomunista i una escissió de l’altre Partit Comunista, que tenia representació institucional i en el qale militava Tsipras, l’actual líder de Syriza.

Així mateix s’adhereixen a la coalició: Esquerra Innovadora Comunista Ecologista, escissió de l’antic partit eurocomunista, Moviment Democràtic Social, escissió del PASOK, Esquerra dels Treballadors Internacionalistes, de sintonia trotskista, Ciutadans Actius, Moviment per la Unitat d’Acció de l’Esquerra, escissió del Partit Comunista oficial, Organització Comunista de Grècia, d’orígens maoistes, Organització Socialista Internacionalista, trotskista, Ecosocialistes de Grècia i independents d’esquerres, entre d’altres.
És a dir, Syriza és el fruit de la confluència entre la majoria de les forces de l’esquerra alternativa grega, seguint un procés molt semblant al que ha fet a nivell d’Estat Espanyol IU i dins els distints àmbits territorials que conformen l’Estat organitzacions com a Bildu, Bloque Nacionalista Galego (BNG), la CUP, Compromís o MÉS, entre d’altres.

Syriza neix com a conseqüència d’un procés d’unitat de forces ja existents, mai se va oposar a la “sopa de letras” ni molt manco va dejectar les forces de l’esquerra alternativa, per petites que fossin i que feia anys i panys que lluitaven contra la dreta casposa o sia contra la casta.

El 2004 va treure 6 diputats al Parlament Grec, el 2007, 14 diputats, el 2012 ja son 52 i ara 149 i tot això amb un perfil nítidament d’Esquerres (mai ha dit que no és de dretes ni d’esquerres) i reivindicant la història i la memòria de les esquerres gregues.

Si a tot això hi afegim que com he dit abans Grècia és una sola nació i en conseqüència tots els seus partits són nacionals, promoure un procés unitari a aquest país pressuposa unir un grapat de partits per molts que siguin i per difícil que sigui, però a l’Estat Espanyol cal a més d’unir els partits estatals, contemplar l’existència d’un nombre no menyspreable de partits propis de cada territori, que tenen un percentatge important de vots i d’escons al Parlament Espanyol.

Ni tant sols IU que en el seu moment va iniciar un procés unitari molt semblant al de Syriza va aconseguir incorporar les esquerres perifèriques.

Podemos tria una altra forma de construir un nou projecte polític, que se sembla molt més al PSOE que a Syriza. Constitueixen un nucli central, molt majoritàriament madrileny, l’estenen a tot l’Estat creant “circulos de ciudadanos”, rebutgen des del primer moment confluir amb cap altra força política de l’esquerra, se converteixen en un partit polític espanyol i unitari i criden tothom que vulgui a abandonar les seves formacions polítiques i unir-se a la seva que és la bona. No us recorda la casa común del PSOE?

La meva pretensió solament era deixar clar que malgrat el que diguin quasi tots els mitjans de comunicació Podemos i Syriza no són el mateix. Si és veritat que tenen en comú que les dues formacions polítiques volen canviar la societat en què vivim per fer-la més justa i equitativa, exactament igual que IU, BNG, Bildu, Compromis, MÉS i altres.

Deixarem per un altre dia l’opinió d’un veterà lluitador d’esquerres com jo, que ha viscut i patit la victòria electoral del PSOE l’any 1982 i que ha comprovat, després de militar quasi quaranta anys a l’esquerra espanyola, com entenen des de Madrid els problemes que patim a les Illes.