Democràcia en perill d’extinció

David Abril, diputat de MÉS al Parlament de les Illes Balears

Habitualment, allò que està en perill d’extinció són determinats éssers vius sotmesos a una pressió insuportable. Darrerament, no obstant, allò que corre un risc seriós de ser extingit per manca de sentit comú i de responsabilitat és la democràcia. I com a botó de mostra tenim el rebuig fa pocs dies a la Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB, que amb més de 16.000 signatures recollides ha estat l’única ILP de tota aquesta legislatura.

Qui duu ja una trentena de decrets-llei perpetrats no ha tingut cap mirament ni un, ni tan sols per allò de quedar bé de cara a la galeria a un parell de mesos de les eleccions, i amb la seva majoria absoluta ha tombat en el primer round la demanda de milers de ciutadanes i ciutadans, preocupats per la deriva desreguladora en matèria de territori i les passes enrera en la protecció de medi ambient que ha suposat el govern de José Ramón Bauzá.

És ver que no és nou, el menyspreu cap a la democràcia i el sentir ciutadà, ja va quedar ben clar amb la marea verda contra el TIL, però com a demòcrates és necessari que no deixem de sorprendre’ns i ni d’indignar-nos davant aquesta actitud, perquè pitjor que el despotisme il·lustrat (tot per al poble, però sense el poble) és el despotisme il·luminat (tot contra el poble, gràcies al xec en blanc de la majoria silenciosa impregnat amb unes gotes de fanatisme).

L’error del PP és majúscul (o potser no?) perquè el debat de la ILP es produeix en els mateixos dies en què hem conegut el peatge del 3% en les concessions d’obra pública desvetllat per De Santos. Sobretot perquè la corrupció a la nostra terra és indestriable de la gestió del territori. Més enllà de la megalomania de Jaume Matas, la desprotecció del territori ha duït al darrera, massa sovint, noms i llinatges, intercanvis de favors, solars, lots de terra i possibilitats edificatòries.

Bauzá (i també Company, enemic del medi ambient i de l’ecologisme) presumeix d’un “consum de territori zero” com presumeix de ser “el president que més ha fet per lluitar contra la corrupció” a les nostres Illes. I s’atreveix a dir-ho sense immutar-se mentre Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma, és destruïda per fer un macro-centre comercial denunciat per la patronal de petit i mitjà comerç. O mentre mantén de portaveu al Parlament a Mabel Cabrer, qui fou la consellera d’obres públiques, i a Palma segueix comandant el Sr. Rodríguez, que comandava abans, durant i després de la legislatura del saqueig. No tenen remei.

La desregulació acumulada entre la Llei del Turisme, la Llei del Sòl, la Llei agrària i la del Comerç, entre d’altres, ens retrotreu a la Mallorca sense llei dels anys del boom turístic, quan tot es podia fer. És la vella política de sempre, que intenten vendre’ns com si fos progrés i feina per tothom. Sort que la gent ja ha acabat la paciència, a cop de crua realitat: enguany tornarem a batre rècord de turistes, però serem més pobres que mai. Sort de les urnes per recuperar la dignitat.